Tal dia com avui de l’any 710, fa 1.313 anys, a Toledo (llavors capital del regne visigòtic hispànic), coronaven Roderic, duc de la Bètica, nou rei. La coronació de Roderic es va produir en un context de descomposició de la monarquia visigòtica hispànica, corcada per les lluites territorials (que enfrontaven les oligarquies de la Tarraconense i de la Narbonense amb les de la Bètica i de la Lusitània pel control del tron de Toledo) i per les amenaces externes (els àrabs ja s’havien posicionat al Magrib). Roderic, recolzat per les oligarquies de Mèrida i de Sevilla, rellevava al tron Vitiza, que havia regnat amb el suport de les elits de Tarragona i de Narbona i que havia mort en estranyes circumstàncies, cosa que inflamava, encara més, les lluites partidistes.
Segons la investigació historiogràfica, els fills de Vitiza, el legítim hereu al tron i els seus germans es van refugiar a Sebta (l’actual Ceuta), que en aquell moment estava sota dominació d’un oligarca anomenat Julià. La historiografia actual no ha consensuat l’adscripció d’aquest oligarca. Mentre que alguns investigadors postulen que seria un delegat del poder bizantí (de l’Imperi romà d’Orient) a la zona, d’altres el veuen com un representant indígena del poder califal (de l’Imperi àrab). En qualsevol cas, a Ceuta es va pactar el desembarcament d’un contingent militar àrab a la península Ibèrica que havia de derrotar i derrocar Roderic i restablir l’hereu de Vitiza al tron (Batalla del riu Guadalete, juliol, 711).
La desfeta visigòtica al riu Guadalete va precipitar la conquesta àrab de la península Ibèrica. Segons alguns investigadors, Roderic va ser un dels pocs supervivents de Guadalete, però va morir poc després i va ser enterrat a Viseu (Lusitània, actualment Portugal). Mentrestant, a Tarragona, les oligarquies provincials van coronar Àkhila nou rei dels visigots de Septrentió (Tarraconense i Narbonense) que, molt abans que Pelai a Astúries, seria el primer que organitzaria la resistència contra la invasió àrab. El 713, incapaç d’aturar els àrabs, va intentar una capitulació, però els seus partidaris no el van seguir, i el van substituir per Ardó, que seria el veritable darrer rei visigot (714-720). Segons alguns investigadors, Ardó va morir defensant la línia dels Pirineus.