Tal dia com avui de l’any 1562, fa 459 anys, un estol format per tres galions atacava per sorpresa, saquejava i destruïa totalment la vila de Salou, en aquell moment un petit poble de pescadors d’un centenar d’habitants. Altres fonts situen aquest atac la diada de Corpus Christi del mateix any. Sigui com sigui, totes les fonts coincideixen que, després d’aquell atac, Salou va quedar totalment despoblat: els vilatans que van sobreviure a l’atac van ser sotmesos a captivitat pels corsaris, i, posteriorment, van ser venuts als grans mercats d’esclaus del nord d’Àfrica.
Segons les mateixes fonts, aquell no era el primer atac que patia Salou. Des del 1406, estan documentats un mínim d’onze atacs; alguns amb efectes devastadors. Els més greus s’havien produït el 1406 (amb la destrucció del poble de Barenys i el segrest de més de cent vilatans); i el de 1522 (amb l’incendi dels conreus i la destrucció del poble de Vila-seca, i l’assassinat d’un mínim de 27 vilatans). Posteriorment a l’atac de 1562, estan documentats un mínim de tres atacs més. El més greu seria el de 1591, amb la pèrdua de quinze vaixells mercants ancorats al port de Salou.
Durant aquella llarga etapa d’inseguretat (segles XV, XVI i XVII), el desenvolupament dels pobles de les costes catalana, valenciana i balear que no tenien un aparell defensiu (torres i muralles) quedaria frenat. Fins i tot, es forjarien llegendes i mites al voltant del fenomen corsari. Una d’aquestes és la de la pubilla del Mas Grasset, a Vila-seca, que a principis del segle XVII va ser segrestada pels corsaris el dia de les seves noces. Segons la tradició, la núvia Grasset hauria acabat en un harem de la Mediterrània oriental i la seva família no n’hauria tingut mai més notícies.
Imatge principal: Fragment d'un mapa de Catalunya / Cartoteca de Catalunya