Tal dia com avui de l’any 1892, fa 126 anys, José Martí Pérez, a l’exili de Nova York, fundava el Partido Revolucionario Cubano, que seria la formació política que agruparia la totalitat de l’independentisme cubà i que jugaria un paper protagonista en la Guerra d’Independència de Cuba (1895-1898). José Martí, nascut a l'Havana el 1853 en una família formada pel valencià Marià Martí i la canària Leonor Pérez, es va criar a València cap i casal, on cursaria els primers estudis. El 1866, quan José tenia tretze anys, la família Martí-Pérez es traslladaria de nou a l'Havana i allí s’iniciaria en el seu compromís polític amb la causa independentista cubana. José Martí i el seu pare, fins i tot a Cuba, sempre es van comunicar en el català de València.
L’any 1892, a trenta-nou anys, José Martí era a l’exili de Nova York, després d’haver patit la repressió de l’Estat espanyol en forma d’empresonaments i deportacions. Allà, a la seu del Comité Revolucionario Cubano, i després d’un període de consultes en què van participar els nuclis independentistes de l’exili nord-americà, mexicà i jamaicà, es va constituir el Partido Revolucionario Cubano, presidit per José Martí, que tenia com a objectiu prioritari “lograr con el esfuerzo reunido de todos los hombres de buena voluntad la independencia absoluta de Cuba y fomentar y auxiliar la de Puerto Rico”. En aquell acte fundacional, la publicació Patria, creada un mes abans per José Martí, es convertia en l’òrgan oficial de comunicació del PRC.
José Martí, liberal i demòcrata, catedràtic de Literatura i d’Història de la Filosofia, poliglot —català, castellà, francès i anglès—, articulista dels mitjans de premsa més prestigiosos de continent americà i poeta i assagista reconegut, es revelaria també com el constructor de l’ideari més complet del segle XIX iberoamericà i com l’estrateg capaç de reunir tothom —convençuts i indecisos— en el projecte cívic republicà que impulsaria l’alliberament de la nació cubana. José Martí comptaria, sempre, amb l’estreta col·laboració de Jesús Ramon Pons i Naranjo, nascut a València el 1859 i amb qui es relacionava en català, que seria el creador de l'Agencia General Revolucionaria de Comunicaciones y Auxilio, ens fonamental per al triomf de les tesis independentistes.