Tal dia com avui de l’any 1930, fa 94 anys, a París, moria el general Miguel Primo de Rivera (Jerez de la Frontera, Andalusia, 1870), que havia estat el cap visible del cop d’estat militar (1923) que va posar fi a mig segle de règim constitucional (1874-1923). Tot seguit, es convertiria en el president del govern espanyol del règim dictatorial sorgit d’aquell cop d’estat (1923-1930). En aquella operació va gaudir del suport entusiàstic del rei Alfons XIII, que esdevindria el cap d’estat de la monarquia dictatorial espanyola (1923-1931), i de les oligarquies econòmiques de Madrid, el País Basc, Andalusia i Catalunya (destacats membres de la Lliga Regionalista que després pretextarien haver estat enganyats).  

Primo de Rivera va perpetrar aquell cop d’estat amb el pretext de posar fi al fenomen del pistolerisme (tot i que ell, des del seu càrrec de capità general de Catalunya, havia consentit —i fins i tot alimentat— la violència dels pistolers de la patronal) i de culminar la guerra de colonització del Rif (nord de l’actual Marroc), iniciada el 1909 i que s’havia convertit en una trampa on hi havien perdut la vida dotzenes de milers de soldats de lleva i reservistes espanyols. Un cop va ser al poder, va dissoldre les Corts espanyoles, va cessar tots els batlles i regidors de l’estat espanyol, i va intervenir i desballestar la Mancomunitat de Catalunya, l’òrgan creat el 1914 per Prat de la Riba per a conduir Catalunya cap a la restauració de l’autogovern perdut el 1714.

Passats set anys del cop d’estat (1930), el paisatge polític i econòmic espanyol estava dominat pel caciquisme i la corrupció atàvics. I les classes oligàrquiques que li havien donat suport, li van començar a girar l’esquena. El mateix Alfons XIII, espantat pel caire que prenien els esdeveniments, li va retirar el suport. Les jerarquies militars sempre ho van interpretar com una traïció que no van perdonar mai, i els rebels que van guanyar la Guerra Civil (1936-1939) no van consentir que els Borbons recuperessin el tron que havien perdut amb la proclamació de la II República (1931). Primo de Rivera, sol i aïllat, va dimitir i va abandonar el territori espanyol. Va morir, de manera solitària, misteriosa i anònima, a l'habitació d’un hotel de París.