Un nou cas de catalanofòbia s'ha produït al Matarranya, la comarca de la Franja sota administració aragonesa, després que radicals han serrat a diversos rètols de carretera els topònims catalans. Han quedat en solitari els topònims traduïts a l'espanyol, que tenen escassa tradició en una comarca que té un dels índexs més alts d'ús del català. D'aquesta manera la Torre de Vilella ha passat a ser Torrevelilla, Castellseràs s'ha convertit en Castelserás, i Bellmunt de Mesquí ha esdevingut Belmonte de San José. Fa algun temps els radicals van esborrar els noms catalans amb pintura negra, i ara han fet un pas més, coincidint amb les eleccions municipals i autonòmiques a l'Aragó.

També han aparegut guixats altres rètols de la Franja, com el de les comarques de la Llitera i del denominat Baix Cinca. En aquests casos, els cartells no han estat serrats, sinó alterats amb pintura negra.

La Franja és el territori on el coneixement oral del català té un percentatge més alt. El saben parlar el 80,2% dels adults, que representen 33.743 parlants de català a la Franja segons dades de l'última enquesta del 2014). A tot l'Aragó hi ha 55.513 parlants de català, segons dades censals. Pel que fa al Matarranya, és la comarca catalanoparlant de l'actual província de Terol que agafa el nom del riu amb aquest nom, i limita amb la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, i també amb les comarques valencianes dels Ports i el Baix Maestrat. Té uns 8.200 habitants, repartits en 18 municipis. La capital és Vall-de-Roures, però la vila amb més activitat cultural és Calaceit. La comarca ha estat un pas de frontera al llarg de la història entre Catalunya, el País Valencià i l'Aragó.

El parlar del Matarranya té una gran riquesa, i es pot seguir a comptes de Twitter com Paraules del Matarranya. Forma part de les parles de transició entre el català nord-occidental i el valencià; és a dir, el català parlat a Tortosa i Castelló.

Segons alguns estudis, l'origen de la llengua catalana a la zona del Matarranya va ser la repoblació feta pels cristians arribats dels Pirineus (del Pallars i la Ribagorça principalment). Quan Alfons II va reconquerir el Matarranya, aquest territori va ser annexat al regne aragonès i va ser repoblat per catalans.