Dolors Montserrat repeteix com a candidata del PP a les eleccions europees 2024 del pròxim 9 de juny. Així ho va confirmar el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, el passat mes de maig, quan va defensar la seva candidatura com una mostra del "plantejament i compromís del PP amb Catalunya". "Seguirà sent una catalana i espanyola que treballarà per Catalunya, pel conjunt d'Espanya, per l'estat de dret, per la llibertat de premsa i la independència judicial a Europa", va assegurar el líder popular.

👤 Candidats i partits a les eleccions europees 2024: llista completa
🔴 Resultats eleccions europees 2024, DIRECTE | Escrutini i recompte de vots

Inicis com a advocada

Montserrat té 50 anys i és filla de Dolors Montserrat Culleré, política històrica del PP a Catalunya. Va néixer a Sant Sadurní d'Anoia, on va cursar els estudis primaris i secundaris. El batxillerat el va fer als Estats Units, i en tornar va cursar Dret a la Universitat Abat Oliva CEU de Barcelona. Posteriorment, va cursar un màster a l'Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi d'Advocats de Barcelona, un postgrau en Dret Urbanístic i Immobiliari per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i un altre en Mediació Familiar i Negociació Contractual a la Universitat de Barcelona (UB), i també diversos programes a ESADE i l'IESE. Pel que fa a la seva vida personal, Montserrat és molt discreta. Té un fill que va criar sola després d'haver-se divorciat, li agrada fer ioga, anar en bicicleta i el cinema.

Amb 19 anys es va afiliar al PP, seguint les passes de la seva mare, però, inicialment va dedicar-se a l'advocacia. En acabar els estudis va crear juntament amb una companya del màster el seu propi bufet d'advocats, Pons&Montserrat, especialitzat en dret civil i urbanístic. Va treballar-hi durant 14 anys, alhora que també va exercir com a advocada d'ofici durant un període. 

De regidora a ministra de Sanitat

Paral·lelament, el 2003 va entrar al món de la política municipal, quan va ser elegida regidora de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, càrrec que va mantenir fins al 2015. Va anar agafant rellevància dins el partit i el 2008 va fer el salt al Congrés dels Diputats, càrrec que va revalidar en les successives eleccions, el 2011, 2015 i 2016. També va anar escalant posicions dins del partit, i el 2012 va ser escollida vicesecretaria d'organització i acció social del PP català. En el segon mandat de Mariano Rajoy, el 2016, va ser nomenada ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, càrrec que va ocupar durant dos anys, fins a la moció de censura contra el president espanyol. La seva gestió va ser reprovada pel Congrés a iniciativa de Podemos, que va criticar amb duresa la seva "inacció", especialment pel que fa a l'aplicació del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, i també per la manca de finançament per als serveis d'ajuda a la dependència.

Croada contra el català al Parlament Europeu

El 2019, va encapçalar la candidatura del PP al Parlament Europeu, i ha estat la cara de la delegació espanyola del grup popular europeu. A més, el 2023 es va convertir en la vicepresidenta dels populars europeus. A l'Eurocambra ha format part de la comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària i ha presidit la Comissió de Peticions, òrgan que ha instrumentalitzat en diverses ocasions per servir als interessos del seu partit, especialment pel que fa a qüestions relacionades amb Catalunya. En aquest sentit, destaca la missió contra la immersió lingüística que va impulsar a finals del 2023, que, formada per eurodiputats liberals, de dreta i extrema dreta, va concloure que cal "donar tractament equivalent al castellà i el català com a llengües vehiculars", tot i que en la pràctica no té competències per forçar cap canvi.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!