Històricament, els catalans se'ns ha considerat més aviat garrepes. De fet, es tracta d'un insult que ja data del segle XIV i que el seu origen és a la Itàlia medieval que va veure amb mals ulls l'arribada de comerciants i soldats catalans. El florentí Dante Alighieri ja ho cita en la seva 'Divina Comèdia': "Si el meu germà pogués preveure això, evitaria la pobresa cobdícia dels catalans, per no rebre cap dany". El principal insult dels italians contra els catalans anava en aquesta direcció, recordar que els catalans tenien força rigidesa en les seves butxaques. Tot i això, és del tot cert? Realment els catalans som tan garrepes com diuen? Des de la secció d'estiu de la Gandula d'El Nacional.cat us podem respondre a aquesta pregunta.
🚵♂️ 5 rutes en bici a Catalunya increïbles per a aquest estiu 2023
🏊♀️ 3 crues veritats sobre l'aigua de les piscines que no hauries de llegir
Un prejudici de fa segles
El fet que des d'Itàlia comencessin a titllar els catalans de garrepes va aterrar a Castella cap al segle XVIII. L'augment de comerciants catalans a Castella va començar a despertar un malestar contra ells arreu de Castella, tal com va succeir a Itàlia on la corona catalanoaragonesa va augmentar la presència dels seus comerciants cap al segle XIV.
Cal recordar que Catalunya està i estava en una situació geogràfica d'allò més privilegiada. Aleshores, els comerciants catalans s'havien vinculat sobretot a la vocació marítima. Una línia que també van seguir els seus fills, fet que va provocar que també comencessin a comerciar arreu de la península Ibèrica. Els catalans estaven caracteritzats per la seva activitat comercial, mentre que els castellans com a funcionaris i advocats. En aquest context, els catalans es van convertir també en prestadors, activitat mai ben vista.
També es tracta d'una història força semblant a la dels escocesos i jueus, ja que històricament han estat vinculats al comerç i han exercit de prestadors arreu d'Europa.
Els tòpics
La pregunta ara com ara és si queda alguna cosa de tot plegat segles després d'aquests conflictes entre els catalans i els castellans i italians. Potser un dels fets més distintius són les tapes. Mentre a Catalunya és difícil de beure una cervesa o un refresc acompanyat d'una tapa, arreu de l'Estat és força habitual. També és força habitual veure com cadascú es paga la seva part quan un grup va a sopar, dinar, esmorzar o prendre una cosa.
Tot i això, hi ha elements que indiquen el contrari, com per exemple cada any a La Marató de TV3. Des del 2010, els catalans hem ofert més de 8 milions d'euros anuals per a la Fundació perquè els dediqui a causes socials. En canvi, la Gala Inocente, Inocente de Televisió Espanyola mai ha superat els dos milions i mig d'euros. Un altre exemple és la recollida d'aliments solidària. El 2015, Catalunya va ser el primer territori de l'Estat en aquest aspecte amb més de quatre milions de quilos recollits. Així mateix, els catalans mengen fora de casa més de tres cops per setmana, segons l'Estudi de la Restauració a Catalunya. Hàbits de comportament i tendències