El mes d'octubre, Rússia va canviar d'estratègia i va optar per atacar les centrals elèctriques d'Ucraïna. Tot just abans de l'arribada de l'hivern, deixant el país fred i amb talls permanents de llum. La lògica de l'estratègia ha estat més o menys clara, però el que ha suscitat més preguntes és les possibilitats d'èxit d'aquestes operacions russes. Els Estats Units tenen molta experiència sobre el poder aeri per atacar infraestructura civil, amb un historial deficient. Però segons un article publicat a Responsible Satecraft, és poc probable que l'estratègia de Rússia tingui èxit, i pugui simplement per enfortir suports i posicionaments internacionals.
El president rus, Vladímir Putin, ha volgut convertir les ciutats i les cases en autèntics congeladors, fent-les inevitables. Una mesura més o opció més que s'ha desenvolupat durant la guerra. Tot plegat, cal posar en context, va produir-se després que les tropes russes es retiressin dels voltants de Khàrkiv a principis de setembre. En aquest sentit, el líder rus va respondre anunciant una mobilització parcial dels reservistes i declarant una annexió de les quatre províncies ocupades a l'est d'Ucraïna.
Atacs a la xarxa elèctrica d'Ucraïna
Malgrat tot, les desgràcies militars van continuar. Si bé és cert que l'explosió que va malmetre el pont de Kertx, que uneix Rússia amb Crimea, va provocar cua. Va ser tot just després d'aquest incident, que el líder rus va nomenar Serguei Surovikin com a comandant general de l'"operació militar especial". Va ser ell qui va llençar una campanya sistemàtica per destrossar la xarxa d'Ucraïna. Els atacs es van dirigir al sistema de transmissió, ja que les centrals elèctriques són més difícils de fer malbé i el 60% de l'electricitat d'Ucraïna prové d'instal·lació nuclear que han estat fora de l'abast dels atacs russos. En aquest sentit, la mateixa publicació constata que hi ha hagut entre 20 i 80 atacs per dia, mes rere mes. A més a més, Rússia ha estat fent servir drons Shahed de l'Iran.
Els enginyers ucraïnesos s'han afanyat a restaurar l'energia, mentre importen generadors per permetre que els hospitals, les instal·lacions militars i altres serveis vitals continuïn operant. Ucraïna ha buscat a Europa i més enllà equips de reemplaçament compatibles amb les instal·lacions de l'era soviètica d'Ucraïna. Quan al novembre els atacs eren més intensos, gairebé la meitat dels ucraïnesos van estar sense electricitat durant hores. El 25 de desembre, uns nou milions d'ucraïnesos es van quedar sense electricitat, aproximadament una quarta part de la població. De manera sobtada, al voltant del 25% de les estacions base de telefonia mòbil a tot el país estan caigudes.
Els canvis de Putin per aguantar la guerra
El 10 de gener, Putin va nomenar el cap de l'Estat Major de Rússia, Valeri Gerasimov, com a comandant de l'operació militar especial, en reemplaçament de Surovikin, que continua servint com a cap de les forces del districte militar del sud. És difícil interpretar exactament el que significa aquest canvi de comandants, però com a mínim indica que Putin està insatisfet amb la manera com s'ha lliurat la guerra fins ara.
Hi ha pocs senyals que la campanya estigui trencant la voluntat de resistència d'Ucraïna. Per contra, les enquestes suggereixen que ha fet que els ucraïnesos estiguin encara més decidits a continuar lluitant.
Rússia no és el primer país que recorre als atacs aeris contra objectius civils com a drecera a la victòria. Aquest pensament va ser fonamental per a les campanyes aèries dels EUA i el Regne Unit a la Segona Guerra Mundial. En un llibre de 1999 titulat Bombing to Win, Robert Pape va argumentar que aquestes campanyes han estat singularment ineficaces, una conclusió que generalment es manté en investigacions posteriors.
L'autor de de l'article a Responsible Satecraft sosté que a més de ser ineficaç, la campanya russa també pot ser una violació del dret internacional. "D'altra banda, els atacs contra la població civil són tan antics com la mateixa guerra. La interrupció del subministrament d'aigua ha estat una tàctica de guerra des d'almenys 2500 aC. La Bíblia diu que si una ciutat assetjada es nega a rendir-se, l'atacant ha de matar tots els homes si la ciutat cau", destaca l'article.