La cimera de pau d'Ucraïna, que ha reunit representants d'uns noranta països i 56 líders mundials a Bürgenstock, Suïssa, ha finalitzat aquest diumenge amb una declaració conjunta signada majoritàriament que reclama respecte al dret internacional i la Carta de l'ONU, seguretat nuclear i pel trànsit marítim o el respecte a la "integritat territorial i sobirania d'Ucraïna" com a base per a qualsevol acord de pau. Encara que una dotzena de països destacats del sud global, del món àrab o socis de Rússia —que no estava invitada— han declinat signar el document, evidenciant la divisió entre els diversos pols geopolítics. Entre aquests països que no han signat la declaració es troben el Brasil, l'Índia i Sud-àfrica —que formen part juntament amb Rússia i la Xina del grup d'economies emergents coneguts com els BRICS—, a més de Mèxic o el Vaticà. Tampoc s'han adherit a la declaració final Armènia, Bahrain, Emirats Àrabs, Líbia, l'Aràbia Saudita, Indonèsia, Tailàndia i Colòmbia, mentre que 80 països sí que han subscrit el document, inclosos els estats membres de la Unió Europea, els Estats Units, el Japó, l'Argentina, Xile o l'Equador.
Al final del segon plenari de líders, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha agraït la participació de les delegacions i que hagin comprès que "tots estem interessats en què no hi hagi perill procedent de les plantes nuclears i altres instal·lacions atòmiques". "Estic agraït que els participants en aquesta conferència hagin comprès això i la necessitat de restaurar una seguretat total en la planta de Zaporíjia, capturada per Rússia", ha expressat. "També els agraeixo a cadascun per donar-nos suport en els nostres esforços de garantir una navegació segura i preservar el flux lliure d'aliments", ha afegit el mandatari. "Vull emfatitzar que la seguretat alimentària és vital, no sols per als països del Sud Global, sinó literalment per a tots els països del món. Qualsevol disrupció en els mercats d'aliments és un camí directe al caos que Rússia vol", ha assegurat Zelenski.
Aliments, seguretat nuclear i presoners
La cimera tenia l'objectiu d'obrir camí a uns enteniments globals per a aconseguir una pau justa i duradora a Ucraïna, immersa en la guerra contra l'agressió per part de Rússia que començà el febrer del 2022 i dura ja més de dos anys. També de debatre la proposta per a la fi del conflicte que proposa el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que no ha volgut la participació russa perquè "no pot garantir-se que actuï de bona fe". La postura russa per a negociar la pau la van anunciar divendres: cessió dels quatre territoris de l'Estat ucraïnès conquerits militarment i que Ucraïna no s'uneixi a l'OTAN, reclamacions que Occident rebutja en considerar-les una "rendició" ucraïnesa. De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha valorat avui la proposta russa com a "indignant". Els tres grans temes concrets dels quals han parlat de moment els líders mundials a la cimera han estat la seguretat alimentària —per la importància del cereal ucraïnès i del fertilitzant rus per a molts països o l'augment dels costos del combustible i el repte pel transport—, la seguretat nuclear, ja que hi ha centrals nuclears com la de Zaporíjia a la zona, i l'alliberament de presoners.
El Kremlin i els BRICS, recelosos
El Kremlin, per la seva part, havia qualificat d'"absurda" la cimera, en no ser invitada a participar-hi Rússia. El portaveu Dmitri Peskov ha declarat aquest diumenge que Putin no descarta entaular converses amb Ucraïna, però sempre que s'ofereixin garanties per a assegurar la credibilitat de qualsevol negociació. Tampoc no ha assistit la Xina, aliats propers al règim de Vladímir Putin, que van valorar positivament "les iniciatives i esforços" de Suïssa per "alleujar la situació", però van assegurar que "encara no es donen les condicions perquè hi hagi converses de pau". Brasil, per la seva part, considera que Moscou hauria d'haver estat present en la cimera i, per això, Lula Da Silva només ha enviat un observador. Per la seva part, el president colombià, Gustavo Petro, ha descartat assistir-hi finalment en considerar que aquesta cimera era un alineament amb Ucraïna i amb un dels "blocs de la guerra"