L'ala militar de Hamàs, les Brigades d'Ezedín al-Qassam, i almenys quatre grups armats palestins més van cometre nombrosos crims de guerra i de lesa humanitat durant l'atac a Israel el 7 d'octubre del 2023, on van morir gairebé 1.200 persones i 251 van ser preses com a ostatges, segons un informe de Human Rights Watch (HRW) publicat aquest dimecres. La investigació de HRW ha conclòs que l'assalt liderat per Hamàs "estava dissenyat per matar civils i prendre tantes persones com fos possible com a ostatges", segons ha indicat la directora de crisi i conflicte del grup, Anada Sawyer, al seu últim informe. Així doncs, l'organització humanitària reclama que el Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia tingui en compte no només Hamàs, sinó la resta de faccions, a l'hora d'investigar els fets. L'informe 'No puc esborrar tota la sang del meu cap: l'assalt de grups armats palestins del 7 d'octubre a Israel', HRW assenyala que els islamistes tenien com a objectiu civils: assassinat deliberat de persones detingudes, tractes cruels i inhumans, violència sexual i de gènere, presa d'ostatges, mutilació i saqueig de cadàvers, ús d'escuts humans i saqueig i pillatge.
Atacs a civils
Human Rights Watch ha recordat que el principi bàsic del dret humanitari és que totes les parts implicades en un conflicte han de distingir en tot moment entre combatents i civils "que mai han de ser l'objectiu d'un atac". En aquest sentit, l'organització destaca que 815 de les 1.195 persones assassinades aquell dia eren civils. I dels 251 segrestats en l'assalt —dels quals 116 continuen a Gaza, 42 d'ells morts—, la majoria són civils. HRW, que ha estudiat l'atac per elaborar l'informe, amb testimoniatges de víctimes, familiars, equips d'assistència i experts mèdics, així com més de 280 fotografies i vídeos de l'assalt, ha apuntat que els atacs no van ser "una ocurrència tardana, un pla fallit o actes aïllats". "Les autoritats de Hamàs van respondre a les preguntes de HRW assegurant que van ordenar a les seves forces no atacar civils i no desviar-se dels drets humans i el dret humanitari", indica HRW, que assegura "haver trobat proves que indiquen el contrari".
Als vídeos de l'assalt, s'hi veuen els milicians buscant activament civils i assassinant-los, fet que prova la intencionalitat dels atacs i de la presa d'ostatges, que va ser "planejada i altament coordinada". HRW va reclamar una investigació més exhaustiva per poder provar altres crims, com la persecució de grups identificables per motius racials, ètnics o religiosos o la comissió de violacions o altres actes de violència sexual. En aquest sentit, l'organització ha identificat per part dels milicians crims com sotmetre els ostatges a la nuesa forçada o la difusió d'imatges sexualitzades sense el seu consentiment, però no va trobar informació verificable, en parlar amb les segrestades, els seus familiars o testimonis, sobre violacions. A més, HRW va demanar accés a la informació sobre violència sexual al govern d'Israel, que es va negar a atendre'ls.
A banda de Hamàs, en els atacs del 7 d'octubre també hi van participar integrants dels braços armats de la Gihad Islàmica (les brigades Al Quds), del Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina (les brigades d'Omar al Qasim), del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (brigades del Màrtir Abu Ali Mustafa) i del partit Fatah (les brigades dels Màrtirs d'Al Aqsa). Els van poder identificar gràcies als distintius que portaven els combatents i l'anàlisi de les reivindicacions publicades per cada grup a les xarxes socials. Una de les conclusions de l'informe és que no van ser els civils de Gaza "els que van perpetrar els pitjors abusos".
Crims per part d'Israel
L'informe de HRW també ha destacat que Israel va cometre crims contra la humanitat en perpetrar un càstig col·lectiu contra la població de Gaza després dels atacs, definit pel tall dels serveis essencials i la limitació de l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja, on ja han mort més de 38.700 palestins per l'ofensiva militar. I ha assenyalat que el càstig "agreuja l'impacte dels més de 17 anys de tancament il·legal de Gaza per part d'Israel", país al qual ha acusat de cometre "crims d'apartheid i persecució contra els palestins". HRW ha fet una crida a respectar el dret humanitari i ha reclamat a les milícies palestines de Gaza que alliberi "immediatament i incondicionalment els civils que mantenen com a ostatges".
El 20 de maig passat, el fiscal en cap de la CPI va sol·licitar ordres d'arrest per al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu; el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, i els líders de Hamàs, Yahya Sinwar, Ismail Haniyeh i Mohamed Deif. Deif va ser objecte d'un atac israelià el dissabte a Mawasi, sud de la Franja de Gaza, sense que se n'hagi confirmat la mort.