La CIA (Estats Units), l'MI6 (Regne Unit) i el Mossad (Israel) són probablement les agències d’intel·ligència més famoses del món. Han sortit en centenars de pel·lícules d’acció, desbaratant complots internacionals, amenaces nuclears i malvats que es volen apoderar del món, però és sens dubte l’agència israeliana qui posseeix una mística i reputació especial, i la seva ombra sempre està present en les operacions de la sotogeopolítica internacional, espionatge i contraespionatge, altrament dit intel·ligència i contraintel·ligència. La més recent, els atacs coordinats dels dispositius electrònics utilitzats per membres de Hezbollah (sobretot buscapersones i walkie-talkies) que en 24 hores han causat la mort d’almenys 37 persones i més de 3.000 ferits al Líban i Síria, que s’atribueixen al Mossad, i que són considerats una autèntica obra mestra en el context de la intel·ligència mundial per la seva demostració de capacitats avançades per infiltrar-se en els sistemes de comunicació d’una organització com Hezbollah. Aquesta acció ha suposat un cop de prestigi per als serveis d’intel·ligència del país, que tan mal parats van quedar quan no van poder detectar amb antelació els atacs de Hamàs del 7 d’octubre passat.
Un país envoltat d’enemics
I és que un estat com el d’Israel, envoltat d’enemics (Iran, Hezbollah, Hamàs, Síria, Estat Islàmic, Al-Qaeda…) i amb una situació geopolítica complexa en la regió, afronta uns desafiaments de seguretat majúsculs que l’han obligat a protegir-se creant les Forces de Defensa d’Israel (FDI), considerades una de les forces armades més capaces i efectives del món, i algunes de les agències d’intel·ligència més prestigioses, o sistemes de defensa tecnològicament més avançats com la Cúpula de Ferro, per neutralitzar els atacs balístics que arriben pel cel. Entre les agències israelianes de prestigi destaquen el Mossad, l’agència d’intel·ligència exterior, responsable d’operacions d’intel·ligència fora del país; Shabak (anteriorment conegut com a Shin Bet), l’agència responsable de la seguretat interna d’Israel, incloent-hi contraintel·ligència i seguretat en els territoris ocupats, i Aman l’agència d’intel·ligència militar de les Forces de Defensa d’Israel, que inclou subdivisions com la intel·ligència de la Força Aèria, la Intel·ligència Naval, el cos d'Intel·ligència de l’Exèrcit i les unitats d'intel·ligència dels comandaments regionals i les especialitzades, com la Unitat 8200 especialitzada en intel·ligència de senyals.
El 'shock' dels atacs de Hamàs
Les amenaces amb les quals l’estat d’Israel conviu des de la seva creació el 1948 afecten la vida quotidiana dels seus ciutadans, i per això els israelians van quedar en shock i van experimentar una pèrdua de confiança en els seus serveis d’intel·ligència, que malgrat ser considerats entre els millors del món, no van ser capaços de preveure els atacs de Hamàs del 7 d’octubre. Uns atacs que van desencadenar la guerra de Gaza, amb l’assassinat de 1.200 persones, la majoria civils israelians, i la captura de 240 ostatges, i la consegüent represàlia per part del règim del primer ministre Benjamin Netanyahu que ja s’ha cobrat la vida de més de 41.000 palestins. La sensació de vulnerabilitat que es va generar entre la població, que confiava en la capacitat del país per anticipar i preveure amenaces, va qüestionar l’eficàcia de les mesures de seguretat i la capacitat del govern de Netanyahu de protegir-los.
De Gaza al Líban
Però la guerra de Gaza també es lliura a la frontera amb el sud del Líban, amb els atacs aeris de Hezbollah contra objectius en el nord d’Israel, amb el llançament de coets i drons ha tingut ara un episodi que ha sacsejat l’enfrontament entre els israelians i la guerrilla xiïta (que compta amb el suport econòmic i logístic de l’Iran) amb l'onada d’explosions simultànies dels dispositius de comunicació que ha tornat a posar el Mossad i els serveis d’intel·ligència israelians en el punt de mira. El govern de Benjamin Netanyahu no ha fet cap comentari oficial sobre les explosions. L’exèrcit israelià no ha confirmat ni negat la seva participació, però les fonts parlen i filtren informacions, i totes apunten que el Mossad està darrere, que ha estat una operació conjunta amb les Forces de Defensa d’Israel (FDI) que és com s’anomena l’exèrcit israelià amb la implicació de la Unitat 8200 d’aquest cos militar, especialitzada amb intel·ligència de senyals (SIGINT), amb funcions similars al que en els Estats Units seria l’Agència de Seguretat Nacional, encara que a Israel aquesta unitat és militar.
Segons The New York Times, un dels mitjans millor informats, amb una xarxa d’informadors dins les comunitats d’intel·ligència i seguretat, tant dels Estats Units com d’Israel, l’operació del Líban s’hauria orquestrat des del govern israelià. Altres informacions afirmen que la Unitat 8200 va participar en les fases de desenvolupament i assaig de l'operació, determinant específicament com implantar l’explosiu a l’interior del dispositiu electrònic durant el procés de fabricació. El que es creu és que el Mossat va aconseguir infiltrar-se en la cadena de subministració dels dispositius de comunicació de Hezbollah, col·locant aquests explosius en els dispositius mesos abans de la detonació.
Operacions de pel·lícula
Dins de la història de llums i ombres que ha perseguit la història del Mossad, l’èxit de l’operació suposa un cop de confiança pels ciutadans israelians en els seus serveis d’intel·ligència i de seguretat, i un sentiment d’orgull que recorda als viscuts gràcies a altres èxits significatius aconseguits en el passat. L’Institut d'Intel·ligència i Operacions Especials (el nom oficial del Mossad) va ser constituït el 1949, tot just mesos després de la creació del mateix Estat d'Israel per David Ben-Gurión, el primer governant del país. La seva missió és "reunir intel·ligència, frustrar amenaces i garantir la seguretat de l'Estat d'Israel i el poble jueu" i compta amb un pressupost de més de 3.000 milions de dòlars i una plantilla d’uns 7.000 empleats. El lema oficial del Mossad prové de Proverbis 11:14: "On no hi ha direcció sàvia, caurà el poble; Mas a la multitud de consellers hi ha seguretat". L’organització emfatitza el secret, la lleialtat i el compromís amb la seguretat d'Israel. Els aspirants katsas, oficials de camp del Mossad, passen per un rigorós procés de selecció i entrenament a l'acadèmia Midrasha en les que han de superar proves físiques, psicològiques i d'habilitats específiques, amb un entrenament que cerca forjar una identitat i un sentit de pertinença. L'emblema del Mossad inclou una menorà (canelobre de set braços), símbol del judaisme, tal com apareix a la Porta de Titus da Roma.
Molts dels seus èxits han estat portats al cinema i la televisió, com el del segrest de l'exlíder nazi Adolf Eichmann a l'Argentina en 1960, coneguda com a Operació Garibaldi en honor al carrer on vivia l'exlíder nazi en un suburbi de Buenos Aires. Eichmann va ser portat a Israel per ser jutjat, condemnat i posteriorment executat pels seus crims de guerra. També l’Operació Entebbe, que va suposar l’alliberament de passatgers segrestats a l’aeroport ugandès d’Entebbe, o l’Operació Còlera de Déu, que va consistir en la cacera i eliminació dels palestins de l’organització Setembre Negre, que van ser autors o còmplices de la massacre dels atletes israelians als Jocs Olímpics de Múnic 72 i que també va ser portada a les pantalles. Però al Mossad també se li atribueixen nombroses operacions encobertes de sabotatge i assassinats selectius contra objectius considerats com a amenaces per a Israel.