En l'esfera pròpiament econòmica, el mandat de Mohamed VI al Marroc ha suposat un important revulsiu transformador. En els lustres transcorreguts des de 1999, el país ha registrat un creixement continu d'almenys el 4 % de progressió anual del PIB. La inversió en infraestructura ha deixat, per exemple, la línia ferroviària d'alta velocitat que uneix Tànger i Casablanca, importants autopistes i la construcció de nous aeroports.

Així ho estima l'anàlisi especial de l'Institut de Coordenades pel XXV aniversari de la coronació de Mohamed VI. Indica que el PIB del país ha anat creixent de forma ininterrompuda durant els últims vint-i-cinc anys, "a un ritme sostingut i amb un gran esforç per tal de refermar-se com una economia emergent i, sobretot, per encarar el repte de l'ocupació que té en la incorporació al mercat de treball de la població jove u dels seus reptes majúscul". L'atur juvenil és una de les preocupacions principals que inspiren les polítiques del gabinet a Rabat.

Exposa l'Institut Coordenades que amb Mohamed VI "el Marroc ha tirat profit dels seus avantatges estratègics per atreure inversió i desenvolupar la seva economia i la seva societat. El canvi ha vingut acompanyat amb més obertura: més acords comercials, integració en la cadena de valor econòmica mundial, i tot això emmarcat en el context d'una visió de desenvolupament industrial".

"Un dels eixos d'aquesta estratègia ha estat el desenvolupament preferent de l'eix atlàntic que va des de Tànger fins a Casablanca: en aquest "Marroc útil" s'ha concentrat l'esforç en infraestructures i desenvolupament, conscients de la impossibilitat d'abordar-ho tot en el seu conjunt al primer envit. El subdesenvolupament de l'interior del país, relegat en inversions i a tots els indicadors, és una tasca que espera per evitar la consolidació d'un Marroc a dues velocitats", afegeix.

L'aposta pel creixement i la modernització de l'economia, amb l'objectiu de forjar una estructura productiva forta i competitiva, a l'altura de les exigències del segle XXI, s'ha enrobustit amb un compromís afegit amb la millora de l'eficiència institucional, afirma l'Institut Coordenades.

OBERTURA

En aquest sentit, assegura que Mohamed VI "ha tancat la porta del Marroc a qualsevol forma d'ostracisme. I això ha estat així perquè la seva política és indissociable d'una estratègia modernitzadora impulsada per la pròpia monarquia, molt compromesa amb l'impuls d'un nou model de desenvolupament, adaptat a les seves especificitats, que reflecteixi una voluntat inequívoca d'obertura econòmica per atreure més inversors estrangers".

I continua assenyalant que "l'obertura, ha dit el mateix monarca, constitueix un estímul per a l'atracció de les inversions i la transferència del saber fer i l'experiència estrangers, així com incita a millorar la qualitat i el rendiment de les prestacions i serveis, perfeccionant el nivell de formació i oferint més oportunitats d'ocupació".

Repensar les grans orientacions de les reformes adoptades o per adoptar en una sèrie de sectors com poden ser l'ensenyament, la sanitat, l'agricultura, la inversió i el sistema tributari, amb l'objectiu d'aportar-los qualitat i millorar la seva eficàcia, constitueix un imperatiu a la seva agenda per als propers anys, assenyala aquesta anàlisi.

Així mateix, apunta que la inversió estrangera en els sectors en qüestió, suposaria un suport inequívoc als esforços de l'Estat, no només proporcionant oportunitats d'ocupació sinó també impulsant la formació de qualitat i l'atracció del coneixement i de les experiències reeixides.

"L'obertura a les experiències mundials", relata, "expressa l'encert en el diagnòstic del moment que vivim perquè en l'aprofundiment d'aquesta relació i reciprocitat descansa el pilar clau de l'avenç econòmic i del desenvolupament. Aquest contacte dona al Marroc noves oportunitats per a la millora de la competitivitat de les empreses i dels diferents actors nacionals".

En els últims anys, aquest model de desenvolupament ha estat revisat i actualitzat per continuar adaptant-se a les necessitats internes i també a una conjuntura regional i internacional en extrem fluida. Es tracta així de donar resposta a les creixents necessitats d'un sector dels ciutadans, així com per contrarestar les disparitats socials i espacials, indica.

JUSTÍCIA

Segons l'Institut Coordenades, "existeix plena consciencia, d'altra banda, que els avenços econòmics, amb ser molt importants, no han aconseguit fins i tot superar en prou manera el retard d'una part de la població". "Déu sap quant pateixo veient com la pobresa i la precarietat s'apoderen de les condicions de vida d'alguns marroquins, encara que no representin més que l'1%", va comentar el Rei sobre això.

"L'aposta per la justícia social i espacial té per finalitat la conclusió de l'edificació del Marroc de l'esperança i de la igualtat per a tothom. Un Marroc en el qual no tenen cabuda les disparitats flagrants o actituds frustrants, ni tampoc les manifestacions rendistes o desaprofitaments de temps i energies, ha destacat també el monarca. L'aprofundiment de les polítiques socials en matèria de jubilació o de cobertura mèdica, per citar dues de les principals demandes socials, pot marcar la nova etapa del regnat de Mohamed VI", manté l'Institut Coordenades.

A mesura que el desenvolupament econòmic incrementi la riquesa nacional, la millora de les capacitats públiques i de l'oferta de serveis a través de la col·laboració privada, la disponibilitat de recursos més gran i propostes institucionals en aquest àmbit contribuiran al reforçament de la solidesa monàrquica al Marroc, agrega.