Nou homes amb el rostre seriós apareixen reunits darrere unes pantalles en el centre de control de la xarxa elèctrica nacional de Cuba, en una foto que dissabte el president cubà, Miguel Díaz-Canel, va publicar al seu compte d'X. Hi apareix amb les mans plegades, gairebé com si resés. L’illa estava aleshores a les fosques; més de deu milions de cubans no han pogut ni tan sols assegurar-se de tenir aliments frescos a la nevera durant el cap de setmana. A la imatge publicada pel president també hi apareix, amb uniforme militar, Ramiro Valdés, un dels històrics dirigents de la Revolució Cubana. L’home, de 92 anys, escolta també les explicacions d’un tècnic amb les mans darrere l’esquena. “Es treballa fort i sense descans per recuperar el sistema elèctric, per prioritats, amb l’objectiu d’aconseguir l’estabilitat”, diu en el seu missatge el president cubà.
El rostre de Díaz-Canel reflecteix els dubtes d’una cúpula dirigent que comença a topar amb les dificultats que els antics capitostos del règim —que encara malden per sortir a la foto en moments delicats— no havien tingut mig segle enrere: l’obsolescència de les infraestructures toca les costures del règim castrista, que compta encara amb una tecnologia soviètica instal·lada al país quan l'URSS patrocinava el govern de Fidel Castro, instrumentalitzant l’illa en el seu pols amb els Estats Units i la seva lluita per obtenir l’hegemonia durant la Guerra Freda en l’escaquer mundial. L’apagada que ha patit tot el país ha posat en evidència la debilitat del sistema elèctric nacional i la precarietat sobre la qual construeixen els cubans el seu dia a dia, també de la seva economia.
L’obsolescència de les centrals termoelèctriques de l’illa ha estat reconeguda fins i tot per les autoritats, i la premsa del règim no ha amagat la qüestió. Les intervencions que s’han fet en algunes centrals no han aconseguit recuperar tota la capacitat de producció energètica que tenien. El que ha pogut fer fins ara el règim ha estat mantenir vives les instal·lacions que, en alguns casos, porten 60 anys d’explotació. A més a més, es genera una dependència del petroli que les plantes elèctriques també utilitzen. El petroli del mateix país que es fa servir té tantes impureses que encara dificulta més el manteniment regular de les plantes, apunten experts consultats pel diari El Nuevo Herald de Miami.
La dependència del petroli de Veneçuela
Un altre problema és la dependència del petroli que arriba d’un aliat polític a la regió: el govern de Nicolás Maduro. Experts en aquesta qüestió indiquen que la major part dels 500.000 barrils que exporta cada dia Veneçuela van a parar a la Xina per pagar préstecs que el govern de Maduro li deu al gegant asiàtic, i també als Estats Units a través de la petroliera nord-americana Chevron, que té una llicència especial per operar en aquest país, tot i les sancions. En aquest context, Cuba ha passat de rebre 80.000 barrils de petroli de Veneçuela el 2020 a rebre’n 55.000 l’any passat, segons dades publicades per l’agència Reuters. Segons càlculs d’experts, Cuba necessita al voltant de 120.000 barrils diaris per satisfer la demanda interna, i el país només en produeix 40.000 al dia. Per compensar el dèficit, el país ha de comprar petroli al mercat internacional.
Els dirigents del país han acusat sempre els Estats Units d’entorpir el desenvolupament de l’illa amb la política de sancions, mentre que economistes crítics amb el model socialista que els vells dirigents de l’illa volen mantenir dempeus assenyalen que el deteriorament de les infraestructures és una conseqüència de la manca de reformes comercials, la limitació d’inversions estrangeres i la inexistència d’un sector privat.
Aquest fet no és menor i s’està convertint en un problema per al règim amb els seus aliats. Sota el títol “China is not Cuba’s sugar daddy”, el Financial Times publicava fa pocs dies un article en què explica que tot i que els xinesos públicament donen suport al govern cubà, en privat han urgit les autoritats de l’illa a abandonar l’economia planificada i optar per un model com el del país asiàtic. Els comunistes xinesos, diu el diari, estan perplexos davant la desídia dels dirigents cubans per implementar un programa de reformes econòmiques que solucionin els problemes del model socialista.