Després de l'atemptat terrorista d'aquest dilluns, on un ciutadà d'origen tunisià en situació irregular a Europa i amb una ordre d'expulsió vigent va matar a trets dues persones en un cèntric carrer de Brussel·les, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha instat aquest dimecres a canviar "urgentment" el funcionament de les ordres de repatriació de la Unió Europea, de manera que deixin de ser de caràcter "voluntari" i que els estats membres puguin expulsar del seu territori les persones que considerin una "amenaça per a la seguretat pública". "A les persones considerades una amenaça per a la seguretat que hagin rebut una ordre de repatriació se'ls pot demanar actualment que abandonin el país voluntàriament. Hem de canviar aquesta situació amb urgència", ha afirmat la líder europea en una compareixença a Brussel·les, al costat dels primers ministres de Bèlgica i Suècia, Alexander De Croo i Ulf Kristersson, que s'han pronunciat en la mateixa línia.

De Croo i Kristersson van assistir prèviament a una senzilla cerimònia d'homenatge als dos seguidors de la selecció de futbol sueca que van ser assassinats dilluns a Brussel·les per un ciutadà tunisià sobre el qual hi havia una ordre d'expulsió que no li va poder ser comunicada. És en aquest context que s'emmarquen les declaracions de Von der Leyen: la cap de l'Executiu comunitari ha proposat que "si una persona és considerada una amenaça per a la seguretat pública, els països han de tenir el poder d'obligar-la a anar-se'n. És part del Pacte de la UE per a la Migració i l'Asil", ha subratllat Von der Leyen.

Nou pacte migratori de la UE

"Dur a terme amb èxit el Pacte Europeu d'Asil i Migració és la nostra màxima prioritat", ha afirmat el primer ministre de Bèlgica, país que prendrà el relleu d'Espanya a la presidència semestral rotatòria del Consell de la Unió Europea el pròxim 1 de gener del 2024. Compost per diversos pilars, aquest pacte ha entrat en la seva fase final de negociació entre representants de les institucions europees després que els Vint-i-set (el Consell d'Europa) i l'Eurocambra hagin adoptat les seves respectives posicions negociadores recentment. Aquest pacte, ajornat durant molts anys, "està evolucionant en la direcció correcta, de moment; no hi veiem obstacles importants i realment és una prioritat per a nosaltres enllestir-lo", ha afirmat De Croo. "Hi ha dues dimensions que hem d'abordar de manera coordinada. En primer lloc, una millor protecció de les nostres fronteres exteriors. En segon lloc, i jo diria que és igual d'important, una política de retorn més decidida i més coordinada per a les persones que es troben al final dels procediments migratoris", ha subratllat De Croo.

Blindar les fronteres europees

En la mateixa línia s'ha pronunciat el primer ministre suec, Ulf Kristersson, que assegura que "moltíssimes persones" a les quals se'ls denega l'asil als estats membres es neguen a abandonar el país. Cosa que, a parer seu, elimina la diferència entre concedir les sol·licituds d'asil o rebutjar-les. A més, Kristersson ha advocat per elevar les mesures de seguretat per protegir les fronteres de la UE amb la finalitat de garantir que els immigrants que arriben al territori comunitari ho facin de manera regular. "Si no som capaços de protegir les nostres fronteres comunes, no podrem mantenir la lliure circulació dins d'Europa. Aquestes són parts extremadament importants del que significa ser una comunitat europea", ha agregat Kristersson, que també ha advocat per un increment d'intercanvi d'informació sobre migrants irregulars entre països, i no només entre agències d'intel·ligència. Després de l'atemptat terrorista previ al partit de futbol entre les seleccions de Bèlgica i Suècia, el primer ministre suec ha fet una crida perquè la UE sigui "ferma" en la seguretat dels seus territoris i fronteres de la mateixa manera que —assegura Kristersson— ho és "en la democràcia, tolerància, obertura i llibertat".