"Uni, dori, teri i cateri, mata la veri viri virom, compta'ls bé que dotze hi són!". Cançó infantil
A veure com ho explico: que tot era sempre d'una manera, però que ara és diferent i que diuen que és per una bona causa, però, casualment, aquest canvi s'ha forjat just quan s'analitzen qüestions que afecten Puigdemont, Ponsatí o Comín. Català: t'ha-to-cat. Més o menys aquest és el missatget que envia el Tribunal Constitucional.
Ahir es va conèixer la interlocutòria del Tribunal Constitucional que desestima els recursos de súplica i de revisió presentats arran de la decisió del mes de desembre passat d'inadmetre de ple les recusacions dels polítics catalans als magistrats polèmicament incorporats a proposta del PP: Enrique Arnaldo i Concha Espejel. En la nova resolució insisteixen a presentar-nos el gir que han fet fer a la seva doctrina sobre les recusacions ―que alguns veuran com una tombarella― com una conseqüència lògica, que sempre hauria d'haver estat així, però que mai no ho va ser. No ho va ser amb Pérez Tremps, la recusació del qual va servir per alterar les forces i tombar l'Estatut, o no ho va ser quan es van acceptar les abstencions voluntàries de Cándido Conde-Pumpido i d'Antonio Narváez. Ara sí. No per res, sinó que perquè ha tocat i perquè han determinat que hi havia malícia i mala fe en els recusants que pretenien així deixar-los en quadre d'efectius i impedir-los de resoldre.
La qüestió definitiva és el canvi de consideració de l'essència de les recusacions dels membres del TC, que, ens diuen, no pot tenir el mateix règim o sentit que tenen les recusacions que la llei recull per als tribunals ordinaris. Això per dues coses: perquè els magistrats del TC no poden ser substituïts (cosa que sí que passa amb els jutges de la jurisdicció ordinària) i perquè en un òrgan que fa interpretacions polítiques de la Constitució les recusacions alteren la pluralitat que el tribunal ha de tenir per definició. Aquest és el nou parer del Tribunal Constitucional en un parell de frases. Evidentment, els advocats de Puigdemont que van presentar els recursos no hi estan gens d'acord, ni amb el plantejament, que consideren incompatible amb Europa, ni amb el moment de prendre la decisió.
La idea de fons és que un Constitucional té un equilibri ideològic que li és inherent i que les recusacions enteses en el sentit tradicional poden servir clarament per alterar de forma espúria aquest equilibri
El cert és que en aquest gir ―un més dels que la qüestió catalana va propiciant― hi ha diferents opinions dins del mateix tribunal, però al final tots han donat suport al nou parer. Uns temen que Enrique Arnaldo o Concha Espejel acabin sent inoperatius si es manté la doctrina sobre les recusacions i altres creuen que, si continua així, altres magistrats que han estat ferms defensors de qüestions com l'eutanàsia o l'avortament, fins i tot els que enguany seran nomenats pel govern espanyol, podrien igualment ser apartats mitjançant recusacions del vot d'aquests assumptes. I segurament passarà. Ho intentaran. Hi ha prou manifestos, conferències i articles per a tothom. Així que és com si haguessin fet tabula rasa: "Va en la mateixa naturalesa de les coses que un magistrat del TC hagi estat designat per les seves idees i opinions expressades a través dels instruments habituals de difusió jurídica que formen la seva trajectòria professional". Ja veuen que amb aquesta nova doctrina, Pérez Tremps mai no hauria pogut ser recusat. "No pot tornar a passar allò de Pérez Tremps", comenten alguns magistrats. La cosa és que, quan va poder passar i quan no pot passar, sempre els toca als mateixos.
La idea de fons és que un Constitucional, el de qualsevol país, té un equilibri ideològic que li és inherent, per això és nomenat per govern i parlament, i que les recusacions enteses en el sentit tradicional, seguint els Principis de Bangalore, poden servir clarament per alterar de forma espúria aquest equilibri. Recusant puc alterar l'equilibri progressista-conservador, volen dir-nos.
Hi ha un altre argument, si més no curiós, que ha derivat en l'acusació d'abús dirigida als lletrats dels polítics catalans. "L'estimació de la recusació afecta el quòrum" i les recusacions "poden alterar el perfil ideològic i jurídicament heterogeni dels seus membres". Així es va acceptar la de Pérez-Tremps, per tombar l'Estatut. Nunca máis, sembla que diu el TC. Ja veurem, dic jo, perquè els ultraconservadors són especialistes a fer mossegar l'ham i després virar quan els torna a convenir. L'explicació més pedestre s'assembla a Deu negrets: hi ha dotze magistrats, un està de baixa per un ictus, en queden onze. Hi ha onze magistrats i dos es van abstenir voluntàriament, queden nou magistrats. Hi ha nou magistrats i si en recusen dos, queden set magistrats. Game over, el quòrum són vuit. El final de la història és que la interlocutòria acusa directament els advocats de Puigdemont de saber com van les coses i de buscar aquest resultat: que no puguin resoldre, que quedin inutilitzats. Així que, diuen, "el criteri ha de ser restrictiu" i s'ha "de preservar la composició del tribunal" i "defensar la mateixa jurisdicció" motiu pel qual Arnaldo i Espejel es queden. I si, en qualsevol cas, cinc magistrats estan objectivament contaminats?, què passa amb el dret a l'aparença d'imparcialitat de qui acudeix al TC? Això no ho expliquen a la interlocutòria.
M'ha cridat molt l'atenció el motiu pel qual, al final de la interlocutòria, argumenten que el manifest firmat per Enrique Arnaldo, en el qual es demanava a l'Executiu que "posés a disposició de la justícia els responsables del fals referèndum, i que recaigués en ells tot el pes de la llei", no pot servir per recusar-lo en aquesta causa. Amb un to una mica repel·lent afirmen que n'hi ha prou amb llegir la sentència de Marchena per comprovar que la querella de Maza es va presentar el 30 d'octubre i que el manifest era del dia 17 i, per tant, no tenia res a veure amb la causa. Quina pena que no recordin que Maza anunciava la querella des de principis de setembre als mitjans i que fins i tot hi havia fragments circulant ―cosa que va permetre als recurrents sortir d'Espanya abans― i que el manifest va ser redactat amb plena consciència del pas de la Fiscalia i del seu contingut! Memòria de peix i memòria de magistrat del TC.
Les recusacions plantejades per Puigdemont s'han rebutjat de ple i sense haver estat ni analitzades i diuen que aquest criteri regirà a partir d'ara per impedir que aquest "mètode" serveixi per alterar les majories del tribunal. Els animo aquí amb mi que esperem els següents capítols, inclòs l'avortament i molts més. A veure qui recusa i a veure què ens diuen.
No és maldat, és prevenció. T'ha-to-cat.