Tal dia com avui de l’any 1610, fa 413 anys, a la plaça de la Grêve de París, executaven pel mètode de la cremació en viu François Ravaillac; que dues setmanes abans havia assassinat a ganivetades el rei Enric IV de França, el primer Borbó al tron de París. Segons les fonts documentals, el gegant Ravaillac (feia més de dos metres d’alçada) va estudiar les rutines del rei durant dies i, finalment, el 14 de maig de 1610 a les quatre de la tarda va aturar la carrossa reial al carrer de la Indústria de París, es va introduir a l’interior del cotxe i va apunyalar el rei, provocant-li la mort.
Aquella mort va causar un gran impacte en els estaments del poder i en el conjunt de la societat francesa de l’època. Des d’un primer moment es va sospitar que Ravaillac era un agent de la monarquia hispànica que pretenia desestabilitzar França. Quatre anys i mig abans (5 de novembre de 1605) la policia anglesa havia desarticulat una gegantina conspiració ordida per la cancelleria de Madrid, que tenia l’objectiu de volar el Parlament de Londres amb el rei Jaume I i els comuns en el seu interior. Ravaillac va ser detingut, interrogat i torturat, però mai va reconèixer treballar per a una potència estrangera.
Finalment, va ser condemnat a mort i conduït a la plaça de la Grêve, indret habitual d’execucions. Allà va ser cremat en viu amb ferros al roig al pit, als malucs i a les cames; i amb sofre ardent a les mans. Poc després li van abocar sobre les ferides una barreja de plom fos, oli bullent i resina ardent. I, finalment, el van lligar de peus i mans a quatre cavalls i va ser esquarterat. La impunitat amb què havia actuat va impulsar la creació d’una guàrdia que el 1622 ser anomenada Corps des Mousquetaires de la Garde Royale (Cos de Mosqueters de la Guàrdia Reial).