En Nick és un noi de 17 anys de Wisconsin. Estudia en un institut, fa esport de tant en tant i, fins ara, no ha tingut cap problema especial de salut. Un dia s'aixeca i avisa als seus pares que no anirà a escola, té una mica de febre, vòmit i diarrea, i els pares pensen que potser té una gastroenteritis. El metge de capçalera li recepta un antipirètic, antibiòtic i medicaments per no vomitar. Passen uns dies i el Nick no millora. S'adona que té dificultats per respirar bé, sembla que tingui un pes al pit. Presenta una tos seca i se sent molt dèbil. Els pares el porten de nou al metge, el qual observa que en Nick continua amb febre, té taquicàrdia i nivells baixos d'oxigen en sang, i el deriva d'urgències a l'hospital. Li fan una anàlisi de sang, que detecta que té els glòbuls blancs pels núvols i li fan placa de tòrax que detecta una afectació aguda pulmonar. Potser és una pneumònia? Fa una setmana que pren antibiòtics, però els canvien a uns més específics per a pneumònia i l'ingressen a l'UCI perquè necessita oxigen. En Nick no millora, de fet, empitjora cada dia, l'han d'intubar i connectar-lo a un ventilador extern. Les plaques de tòrax mostren que cada vegada el pulmó està més afectat. Ja fa tres dies que està ingressat a l'hospital i els metges es preocupen. Tots els cultius microbiològics i de paràsits donen negatius, és una pneumònia atípica, i els especialistes pensen que es pot tractar d'una reacció inflamatòria aguda dels pulmons. Així que li treuen els antibiòtics i li donen dosis elevades de cortisona via sanguínia, i el noi comença a millorar. En una setmana des que ha ingressat a l'hospital ja pot tornar a casa. En Nick només és un dels cinc nois que van entrar aquella setmana amb el mateix quadre. Quina és la relació entre ells?

L'única característica comuna a tots ells és que vaporejaven, és a dir, que fumaven cigarretes electròniques. Als estats d'Illinois i Wisconsin, entre el juliol i l'agost, fins a 53 pacients van arribar a urgències en un estat similar de salut al que us acabo de descriure, gent jove sense cap precedent de problemes de salut, amb una reacció inflamatòria hiperaguda del pulmó, problemes gastrointestinals i febre. Tots ells fumaven cigarretes electròniques de forma habitual. Es va avisar al Centre de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) per si es podia tractar d'alguna epidèmia o d'algun component específic de les cigarretes electròniques. Encara s'està estudiant les causes, però a finals d'agost el nombre d'afectats amb símptomes similars era de 380 i a finals de setembre ja són més de 580, repartits entre més de 38 estats diferents. Vuit persones no han superat la reacció hiperaguda i han mort. El que és més greu és que afecta principalment la gent jove, ja que més de la meitat de les persones afectades són menors de 25 anys; amb un 16%, menors d'edat, i un 75% són nois (sexe masculí).

Cal insistir en el fet que les cigarretes electròniques són un problema per a la salut pediàtrica i no en sabem les conseqüències que tindran en els adults

Què hi ha dins d'una cigarreta electrònica que pugui causar aquesta reacció inflamatòria tan greu? En primer lloc, la cigarreta electrònica és un aparell que recorda a una cigarreta, que funciona amb una bateria i vaporitza un grup de substàncies en forma d'aerosol. La gran majoria de cartutxos per vaporejar porten nicotina, estan perfumats (amb gustos tan variats com el mentol, la maduixa o la síndria), porten glicerina i altres compostos, a més que moltes marques hi inclouen derivats actius del cànnabis (encara que els compostos derivats de la marihuana, cannabinoides i opioides estan prohibits, es poden comprar per internet i en el mercat negre). Tot i que s'assumeix que les cigarretes electròniques porten menys productes tòxics que les cigarretes de tabac convencionals (que contenen més de 7.000 productes químics diferents), contenen també un gran nombre de productes volàtils dels quals se'n desconeix el seu efecte en la salut humana. En aquesta "epidèmia" de casos no s'ha pogut trobar, però, que hi hagi una única marca de cigarretes electròniques implicades, o un únic producte. Tot i que més de la meitat dels afectats admeten que vaporegen THC (tetrahidrocannabinol), n'hi ha d'altres que fumen cigarretes sense aquests productes, així que encara no s'ha pogut establir quina és la causa, això no vol dir que les autoritats sanitàries no estiguin preocupades, doncs el que realment reflecteix és un canvi de costums de la societat americana, particularment els adolescents.

Un article de fa dues setmanes al New England Journal of Medicine, una de les revistes mèdiques més prestigioses, justament plantejava l'increment exponencial del consum de les cigarretes electròniques entre els joves americans, en una anàlisi del 2017 al 2019, en un increment de més del doble o del triple (segons la franja d'edat) de consum entre aquests dos anys. En una mostra de més de 40.000 adolescents (mitjançant enquestes a tot el país) entre els 12 i els 16 anys, els investigadors mostren que un 40% dels adolescents de 16 anys i fins a un 20% dels de 12 anys ha vaporejat algun cop. Si es té en compte els que ho fan diàriament, els números també són aclaparadors, fins al 12% entre els nois i noies de 16 anys i el 2% dels que tenen 12 anys. I recordem que, entre altres productes, les cigarretes electròniques contenen nicotina, una de les drogues més addictives i que, no ho oblidem, alteren les connexions neuronals d'un cervell en creixement. Per què els agrada fumar aquest tipus de cigarretes? Doncs en molts casos perquè juguen a semblar més grans del que són, com molts adolescents. Els gustos de les cigarretes els fan més atractius que el sabor del tabac. A més, els pares no els renyen perquè fan olor de "tabac" i perquè es pensen que són molt menys perillosos per la salut. Però ja veiem que no se sap encara. En aquests moments la CDC dels Estats Units està fent una investigació a fons per determinar quines són les causes de les lesions greus pulmonars que us he explicat. Està clar que han d'actuar factors externs (per exemple, patir asma) que siguin determinants en alguns casos, ja que fumen molts més joves que no pas pacients amb aquesta reacció tan exacerbada. D'altra banda, segur que hi ha components genètics que predisposen a desenvolupar una reacció inflamatòria hiperaguda davant alguns productes irritants.

Cal insistir en el fet que les cigarretes electròniques són un problema per a la salut pediàtrica (dels adolescents) i no en sabem les conseqüències que tindran en els adults. A més, hauríem de remarcar que, en molts casos, l'acció de fumar en el jovent va unit a un increment descontrolat del consum de cànnabis i de marihuana, que també té uns efectes preocupants en el desenvolupament del cervell, en alguns casos, amb efectes psiquiàtrics permanents.

Tant que ens pensem que protegim els nostres fills, però, quan no mirem, ells juguen a ser grans. De vegades, aquests jocs perillosos tenen efectes inesperats sobre la seva salut.