Vaja, vaja... Ara resulta que Facebook no és el món de fantasia que ens pensàvem. Ho diu una extreballadora de la multinacional més global, però que ara ja no se'n diu multinacional, i que ha decidit explicar què va veure allà dins mentre hi cobrava la nòmina. Frances Haugen assegura que la companyia manté un discurs en públic però internament les coses són molt diferents. Ah, sí? O sigui, ¿no són unes bellíssimes persones que ens permeten intercanviar gratuïtament missatges i fotos —creient-nos que a algú els importen les nostres fotos i la nostra vida en general— sinó que darrere d'això hi ha foscos interessos? NO POT SER! ¿I no em dirà també que el negoci de Facebook i la resta de les seves empreses és traficar amb les nostres dades i vendre-les a empreses que ho saben tot de nosaltres: on som i amb qui, on anem i quan, què mengem i a quina hora, què pensem, què llegim, què consumim, quan estem tristos o alegres i per què... Doncs miri, no m'ho hauria imaginat mai de la vida. Ara mateix em punxen i no em troben sang!

La senyora Haugen també afirma que l'imperi de Mark Zuckerberg, format per Facebook, Instagram, WhatsApp i Messenger —i entre els quals no hi és el seu perruquer, cosa que queda clar mirant el seu pentinat—, sap que aquestes xarxes socials són nocives per als seus clients i que per tenir clics i mantenir-los el màxim de temps enganxats, són capaços de tot. No foti! Sí? Però esperi's, que es veu que no pensen canviar la manera de fer. I això sí que no m'ho esperava. Entre guanyar cada dia milions d’euros o menjar-se els mocs, han preferit la primera opció. Increïble! Per tant, no estaríem davant d'una ONG farcida de bona voluntat, sinó d’un negoci al qual no l'importa el més mínim si perjudica els seus usuaris. TOTALMENT INESPERAT!

Que un paio com Zuckerberg sigui la sisena persona més rica del món i es calculi que quan mira el seu compte s'hi troba un 117 i darrera un total de sis zeros (o això diuen avui sense parar) no ha d'implicar necessàriament que faria el que fos per, no només mantenir aquesta xifra, sinó augmentar-la. I si pot ser de forma i manera exponencial. Perquè, esclar, ell sap la manera com ha guanyat tots aquests milions. Ell sap com aconsegueix els ingressos, perquè ell va inventar el sistema. Però ara que algú diu públicament el que tots sabíem i mai no vam convertir-ho en notícia, no pateixi pas que a partir d'aquest moment serà com quan et trobes la teva parella al llit amb els Cors de l'Orfeó Català i amb l'Orquestra Simfònica del Liceu —amb tots els seus instruments en ple funcionament— i et diu: “Amor meu, això no és el que sembla”. Ah, doncs res. Tot perdonat. Mark, endavant!

Aquí passa com quan els fabricants de cigarretes ens van dir que no sabien que el seu producte afectava tant la salut de la gent que podia matar-la. O com quan els fabricants de begudes amb excés de sucre afirmen que no saben que estan duent generacions de nens a greus problemes de salut quan siguin adults. O com quan els fabricants de cotxes ens han estat venent vehicles meravellosos sense els quals no érem ningú i van oblidar-se de comentar-nos que a la part de darrere hi tenen una cosa que en diuen tub d’escapament i que és per on surt un fum poc compatible amb uns pulmons sans.

El problema és que seguim fumant, continuem bevent i menjant coses que són de tot menys sanes, la màxima de la nostra vida és “no sense el meu cotxe” i seguim a Facebook i a Instagram i enviem missatges per Whatsapp i Messenger. I acceptem les seves condicions i les seves regles. I acceptem que el món digital, que ara mateix és el món real, estigui en mans de tres o quatre companyies que ho controlen tot. I, a més, ens creiem que ara és quan som més lliures.

I no només això, sinó que quan el xicot aquest del feisbuc i el uasat ve a BCN a vetllar pels seus negocis, el tractem com a una celebritat i li posem catifa vermella. Ves que tot plegat no passi perquè ho permetem i, per tant, els efectes que se'n deriven són els que ens mereixem.