He passat més de 4 mesos posant-me la màscara de gas a Hong Kong fent un documental sobre els enfrontaments entre la policia i activistes prodemocràcia. Ara, a Barcelona, m'haig de tornar a posar una mascareta per una amenaça que em fa més por que els gasos lacrimògens, les bales de goma o els còctels Molotov: com gestionen els nostres polítics el coronavirus. Si ho sé, em quedo a Hong Kong. 

No és casualitat que Hong Kong s'hagi convertit en un model per la seva capacitat de contenir la pandèmia. La seva població té molt present i s'ha mobilitzat per evitar repetir el malson de l'epidèmia del 2003. A nivell mundial, la SARS o síndrome respiratòria aguda greu va infectar més de 8.000 persones i en va matar 774, incloses 299 a Hong Kong. Avui el coronavirus està controlat i, malgrat estar a la Xina, han patit només 4 morts i 167 casos confirmats. 

Aquests dies hem vist a la premsa informacions que asseguren que el Covid-19 ja és més mortal que la grip comuna. Selina Cheng, una periodista de Hong Kong, m'ha dit aquest matí que aquest titular feia dos mesos que l'havien publicat a Orient. Tots els asiàtics que conec, amics i col·legues de professió, no paren de preguntar-me per què els occidentals ho estem fent tan malament amb la crisi del coronavirus i estem actuant, en general, de forma tan irresponsable.

És curiós com hem passat del "No us preocupeu, és pràcticament una grip, només us heu de rentar les mans freqüentment, no cal l'ús de les mascaretes", a la situació tan dramàtica que ja estem vivint en centres mèdics al límit del col·lapse i personal sanitari a primera línia desprotegit i fent triatges, com si es tractés d'una guerra, decidint a qui val la pena intentar salvar i a qui no.

Què hauríem d'aprendre dels últims mesos, setmanes d'incoherència, ineptitud i un seguit de decisions que moltes vegades no tenen cap sentit, són insuficients o arriben tard? Servirà aquesta mala gestió per demanar d'una vegada responsabilitats?

Espero que cada víctima del coronavirus es recordi com el resultat dels nostres governants ineptes. Però no perquè recaiguin en la consciència dels polítics, sinó que pesi en la responsabilitat que tenim com a ciutadania

Estem en mans d'uns líders molt incompetents. El coronavirus era un tsunami a tocar, Itàlia estava en la pitjor crisi sanitària dels últims anys i aquí hem estat incapaços de reaccionar a temps. Feia setmanes que els metges italians ens advertien del que estava per arribar. No han parat de repetir que el coronavirus "no era una simple grip" i que els hospitals estaven col·lapsats per falta d'equipament de protecció per als sanitaris (falta de respiradors, mascaretes...) i que, tot i el confinament, hi havia gent jove malalta als hospitals. Inclús han arribat a dir que la situació els obligava a fer "medicina de triatge" perquè no paraven d'arribar pacients en una situació molt greu. Era tan difícil escoltar la veu dels metges italians i començar a preparar-se per al pitjor? Però no només escoltar a Itàlia, sinó preguntar o seguir els consells de la Xina, Corea del Sud, Singapur o Hong Kong, on ja han aconseguit aturar i estabilitzar el virus.

May Ying Lam, fotoperiodista americana hongkonguesa, em comenta: "Occident ho tindrà difícil. No pot utilitzar mesures autoritàries com la Xina, però tampoc té la disciplina col·lectiva que la gent de Hong Kong ha demostrat". Activistes de Hong Kong també em diuen el mateix: "Aquí fa temps que no creiem en el nostre govern. Hem de ser nosaltres els qui fem el necessari per protegir-nos del coronavirus". A principis de febrer, personal sanitari de Hong Kong va entrar en vaga per demanar al govern que tanqués fronteres amb la Xina, forcés quarantenes per a aquells que entraven de zones afectades pel coronavirus i exigien un millor equipament sanitari. Després de cinc dies, el govern va respondre. Mentrestant, Madrid, el principal focus de coronavirus a Espanya, segueix obert, quan per responsabilitat hauria d'estar tancat, com la Xina va bloquejar Wuhan, o bé quan la Generalitat de Catalunya va decidir aïllar Igualada.

És cert que el govern català ha reaccionat abans que Pedro Sánchez i companyia, tot i això, també han fet tard. L'administració catalana i espanyola han seguit "informant" sense transparència i no han equipat com cal a aquells que han d'estar a primera línia lluitant contra el coronavirus: el personal sanitari o el personal de la neteja que fa tasques exhaustives de desinfecció. Fa tot just dos dies apareixien fotografies del metro de Barcelona on desinfectaven sense mascaretes. Totalment incomprensible. Voleu saber què passarà i la realitat del coronavirus? Només cal mirar dades d'Itàlia o veure els errors i què ha funcionat contra el Covid-19 a l'Àsia. Preocupa veure que gairebé estem com Itàlia i no estem aprenent res de països com Hong Kong o Corea del Sud.

Aquí finalment els hospitals donen veu d'alarma i denuncien una situació en l'àmbit personal o per les xarxes socials: "Falten respiradors, llits, mascaretes, material de protecció". "Estem espantats de com el virus s'està propagant i com s'estan multiplicant el nombre de malalts". "La pressió i estrès és molt gran i sabem que la situació serà molt pitjor", m'explicava un amic doctor.

Escric mentre veig Pedro Sánchez en un Congrés dels Diputats pràcticament buit. Quina imatge més patètica. Molt representativa de com seguim fent veure que la situació no és tan crítica i seguim sense prendre decisions necessàries. Vivim en un país on els governs han rescatat la banca però han retallat la sanitat. I ara, quan s'ha de rescatar el país de debò, són incapaços d'actuar.

Ara mateix només puc pensar en quantes morts s'haurien pogut evitar si s'hagués reaccionat a temps. Espero que cada víctima del coronavirus es recordi com el resultat dels nostres governants ineptes. Però no perquè recaiguin en la consciència dels polítics, que no en tenen, sinó que pesi en la responsabilitat que tenim com a ciutadania. Nosaltres tenim el poder de decidir si volem que tornin a manar.

 

Raúl Gallego Abellàn, reporter global