Ni tan sols Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) s'esperava que els enfrontaments entre ERC i Junts portessin al trencament del Govern. En una entrevista a principis d'agost, la portaveu del PSC al Parlament es mostrava confiada que els de Borràs i Turull no abandonarien l'aliança amb els republicans. "Malgrat les seves febleses, les seves discrepàncies i la seva falta d'entesa, seguiran al Govern perquè als dos els interessa mantenir les seves quotes de poder", afirmava. El pronòstic, evidentment, ha estat erroni: només dos mesos després, ERC es troba sola davant la tempesta, amb només 33 diputats els 135 que hi ha al Parlament. La mà estesa que ha ofert Salvador Illa ha estat, ara per ara, rebutjada per Aragonès, situant els pressupostos de l'any vinent a la corda fluixa i evidenciant la soledat dels republicans a la cambra. Malgrat tot, els socialistes no es donen per vençuts i veuen possible la ben entesa. Un equip d'ElNacional.cat s'entrevista amb Alícia Romero, interromputs momentàniament per una votació al ple, per saber com encara el PSC la situació política actual.
Us ha sorprès l'actitud d'Aragonès després del trencament del Govern?
Vam contemplar amb un cert respecte i estupor el que ha passat les darreres setmanes a Catalunya, amb un Govern que ens ha mostrat davant l'escena pública els seus problemes de convivència. És una cosa que normalment tothom intenta amagar o ser discret, i, en canvi, ells han estat molt transparents. Amb molt estupor, finalment es va trencar el Govern i ERC ha decidit fer un executiu monocolor, sustentat només per 33 diputats. Si ara el president Pere Aragonès hagués de passar una investidura no la passaria, i el més sorprenent és que no s’hagin posat encara a generar enllaços o complicitats amb altres grups per poder aprovar no només els pressupostos, sinó també lleis.
Amb la sortida de Junts heu reclamat que el Govern recuperi l'estabilitat. Però la situació pels pressupostos, la darrera polèmica dels Mossos d'Esquadra i la soledat de l'executiu al Parlament dibuixen un escenari molt diferent. Qui n'és el responsable?
L’últim responsable d’aquesta situació és el president de la Generalitat. És el màxim responsable del Govern, qui tria els seus consellers i a qui li pertoca la coordinació i lideratge del Govern. Va ser el responsable que se li trenqués el Govern perquè és ell qui ha d’evitar confrontacions, i també ho és ara en les noves crisis que ha de suportar, com ara la qüestió dels Mossos. Fa dies que diem que és una greu ingerència del conseller i de la política al cos dels Mossos. Sempre hem defensat el respecte per la professionalitat del cos, i aquesta intromissió no és bona. Li hem demanat a Aragonès que, més enllà de resoldre els problemes del país i posar solucions sobre la taula, no generi més problemes. Però justament el que hem vist aquestes setmanes són nous problemes al cos dels Mossos, que ja estava en situació complexa i només s’agreuja.
Sobre aquesta qüestió, el conseller d'Interior ha explicat que es tractava d'una desavinença amb el cap dels Mossos en l'intent de feminitzar el cos.
Quan es va cessar el major Trapero i incorporar Josep Maria Estela com a comissari en cap es van canviar també 36 càrrecs dels Mossos, i aleshores ja vam criticar una ingerència política perquè es tocava el cap d’investigació criminal, Toni Rodríguez. Vam dir que era una purga, però el conseller no estava d’acord amb la nostra tesi sobre politització i el menysteniment del cos. Ara, hem vist com al Parlament s’ha creat una comissió d’estudi del model policial que lidera la CUP i en què cada setmana els Mossos gairebé han d’anar a disculpar-se per la feina que fan. No estem respectant els Mossos des del Govern. Evidentment, els Mossos poden millorar, però aquesta no és la manera de respectar el cos, i tampoc amb les ingerències constants del conseller. A mi, que soc dona i feminista, em sembla miserable que el conseller Joan Ignasi Elena utilitzi aquesta crítica a Estela per defensar la seva versió que diu que ha destituït el comissari en cap perquè no ha volgut feminitzar el cos. Estic segur que Estela volia feminitzar el cos, és un criteri que estic convençuda que perseguia, però usar això com a argument per cessar-lo em sembla deplorable d’un partit d’esquerres.
Aquest dimecres vau votar en contra de la Llei d'estadística del Govern, malgrat haver-la aprovat una setmana abans en comissió. El canvi de direcció de vot respon a interessos electorals?
Interessos electorals, cap. Si en tinguéssim, no estaríem actuant de la manera que ho fem, amb tanta responsabilitat i allargant la mà cada dia al Govern per aprovar la llei més important d’un Parlament, que és la llei de pressupostos. Tindrem 33.000 milions d’euros a disposició si s’aproven els comptes, 3.000 milions més en comparació amb l’any passat. I continuem allargant la mà. No sé si electoralment ens convé això, però ens sembla que és el millor pel país. Aquestes setmanes tenim ronda de contactes amb moltes entitats del país per parlar d’aquest tema i tothom ens diu el mateix: la prioritat és aprovar els pressupostos. La mà continuarà estesa si Aragonès vol atendre les nostres demandes. El que va passar dimecres és que el Govern no va aprovar una llei. No és el primer cop que en comissió fas un vot i al ple el canvies. Nosaltres li diem al Govern que no té majoria i que per aprovar mocions, propostes de resolució i lleis al Parlament ha de dialogar i acordar amb l’oposició. No pot anar amb una actitud tan superba al ple. Ahir va adonar-se que, si ho feia, tindria problemes per aprovar iniciatives del Govern al Parlament.
"Aragonès no pot anar amb una actitud tan superba al ple del Parlament"
Hi ha també supèrbia per part d'Aragonès quan tanca la porta a negociar els pressupostos amb el PSC?
Jo entendria que un president hagi de fer una pròrroga pressupostària si no té els suports, però si resulta que se li ofereixen suports i no els aprova, i va a una pròrroga, és obvi que és una irresponsabilitat. Aprovar els pressupostos és, en gran part, responsabilitat seva perquè és el president qui els ha de presentar i aprovar al Consell Exectuiu del Govern per portar-los al Parlament. Si finalment anem a una pròrroga pressupostària, que és el que sembla que ens deixen intuir amb les seves intervencions, serà un mal escenari per Catalunya i una irresponsabilitat d’Aragonès, sobretot tenint en compte que podria tenir els suports per aprovar-los.
Són motius electorals els que porten el president a vetar el PSC?
Aragonès hauria de respondre unes quantes preguntes. Per què sí que dialoga amb el PSOE a Madrid i no dialoga amb el PSC a Catalunya? És una pregunta que hauria de respondre, igual que per què va fer un cordó sanitari al PSC en campanya electoral, quan som un partit democràtic que ha demostrat que està pels drets i les llibertats? A nosaltres ens costa entendre com ERC comença ara una negociació a Madrid pels pressupostos amb el govern espanyol i amb el PSOE, però aquí sembla que no ens volen veure per negociar uns pressupostos que són responsabilitat seva.
Imaginem un escenari en què Aragonès necessita el PSC per aprovar els pressupostos sense haver-los negociat amb vosaltres. Què fareu?
Li dic clar: gratis, res. Si Aragonès vol aprovar uns pressupostos i vol comptar amb els vots del PSC, haurà de seure en una taula a dialogar i acordar amb el PSC. Que no es pensi que el PSC li donarà els vots gratuïtament. Si ell vol aprovar els pressupostos sap que pot parlar amb nosaltres. Ja li hem dit quines són les nostres condicions: ajuda a les famílies més vulnerables i suport a l’activitat econòmica perquè pugui continuar generant llocs de treball, a més de reptes a mitjà i llarg termini en què Catalunya ha d’apostar, com la Formació Professional, la indústria i la societat del coneixement. Ell sap que nosaltres anirem per aquí, que són els elements que voldrem trobar en un pressupost que es pacti amb nosaltres. Però si espera que el dia de la votació nosaltres ens abstinguem, està molt equivocat.
Si ERC acaba ajudant el PSOE a aprovar els comptes del govern espanyol, el PSC li retornarà el favor a Catalunya?
Nosaltres no fem intercanvis de cromos. L’any passat ja ens trobàvem en aquesta situació: ERC va aprovar els pressupostos de l’Estat i amb nosaltres ni tan sols va parlar. Si aquest intercanvi de cromos el fan amb els comuns a canvi dels comptes de l’Ajuntament de Barcelona… En tot cas, en aquesta equació no hi som nosaltres. Si algú vol que el PSC doni suport a uns pressupostos, haurà de seure i dialogar i acordar. Això no està condicionat, evidentment, al govern espanyol. El grup parlamentari d’ERC a Madrid sap què convé a Espanya: uns pressupostos expansius en l’àmbit social, amb un increment d’ingrés molt important, també per a Catalunya. És bo que aquests pressupostos s’aprovin i serà criteri d’ERC al Congrés dels Diputats, però amb nosaltres no hi ha intercanvi de cromos.
ERC ha dit que només aprovarà els pressupostos de l'Estat si hi ha avenços en la desjudicialització. És una estratègia encertada vincular totes dues coses?
A nosaltres no ens agrada perquè creiem que són carpetes diferents. Els pressupostos de l’Estat són els que marcaran el rumb el pròxim any en una situació complicada. No està bé barrejar carpetes, i nosaltres no acostumem a fer-ho. També cal dir que fa temps el govern espanyol va voler tirar endavant la modificació del delicte de sedició i no va ser possible perquè ERC no ho veia. Ara sembla que sí, i el govern espanyol està treballant perquè sigui així. Pedro Sánchez compleix la seva paraula i, si s’ha compromès, segur que ho tirarà endavant, malgrat que no conec els detalls de la negociació.
ERC ve a dir que negociarà els pressupostos amb el PSC si Salvador Illa pressiona Pedro Sánchez perquè avanci en la desjudicialització.
No veig que hàgim de pressionar Pedro Sánchez perquè faci coses que està convençut que ha de fer. Va venir al Liceu a anunciar els indults, és una persona convençuda que entre Catalunya i Espanya hi ha un conflicte, que s’ha d’acostar als catalans, ve molt per aquí i es troba amb gent, té una relació fluida amb els grups parlamentaris catalans… No crec que li hàgim de dir “faci això”, ell ja està convençut del que fa. Tenim molta sort de tenir un president com el que tenim, no ens va passar això el 2017 amb Mariano Rajoy, que mirava cap a un altre costat com si aquí no passés res. Sánchez és molt conscient del que passa a Catalunya i té ganes d’ajudar a resoldre-ho. És possible que no ho assoleixi perquè no és tan fàcil, però està posant mesures constantment per resoldre-ho. Ara bé, el PSC ajudarà sempre amb els diputats que tenim allà, amb la bona relació que tenim entre Salvador Illa i Pedro Sánchez perquè funcioni. Però insisteixo: no només depèn de Sánchez. També ERC ha de tenir clar quin és el seu objectiu i no condicionar la sedició als pressupostos perquè aquests són molt importants per Catalunya també.
Mentre que Oriol Junqueras ha tancat la porta a negociar els comptes amb el PSC, Pere Aragonès la deixa entreoberta. És una mostra d'una certa divisió interna?
No m’agrada ficar-me a una casa que no és la meva, però és evident la diferència d’opinions entre Junqueras i Aragonès. Però el que ens interessa saber és qui mana al Govern de Catalunya: si és el president Aragonès o no és ell. Aragonès sembla que obre la porta perquè puguem confiar en ell, però en aquests moments no té les credencials perquè hi confiem massa. La CUP li va retirar la confiança, ara ho ha fet Junts, continuem sense veure’l complir l’acord per la taula de diàleg entre catalans… Vam escoltar-lo al darrer ple en què va presentar els nous canvis del Govern. Esperàvem més del president, que expliqués què vol fer, com i amb qui, però no ho va aclarir.
Oriol Junqueras ha tancat la porta a negociar els pressupostos amb el PSC perquè diu que no esteu compromesos amb acabar amb la repressió. Tu mateixa deies en roda de premsa fa una setmana que no veus que hi hagi repressió a Catalunya. Les teves paraules donen la raó a Junqueras?
A mi m’agradaria que Junqueras m’expliqués què vol dir 'acabar amb la repressió'. Nosaltres estem compromesos amb què a Catalunya hi hagi diàleg entre els catalans, ser capaços de retrobar-nos, i arribar a acords en diversos temes. S’ha distensionat la situació a Catalunya en gran part pels indults, als quals el PSC vam donar suport i hem estat els primers a dir que eren necessaris per tenir un millor escenari i començar a parlar de política. El problema del 2017 va ser que no es va donar protagonisme a la política i van agafar protagonisme els jutges. El que diem és que en aquests moments no veiem que hi hagi una situació similar a la del 2017. Hi ha causes pendents, haurem de veure què diuen els jutges i les sentències, i ja està. No sabem exactament què més vol dir Junqueras, però tampoc ens sentim molt concernits per les seves paraules. Hem donat mostres de la nostra voluntat i, si ell ho condiciona tot a la ‘repressió’, ja sabrà què fa. Només té 33 diputats al Parlament. No vol parlar amb nosaltres i, en canvi, sí que parla amb el PSOE. A vegades, ens costa una mica entendre les raons reals de per què ERC fa aquesta distinció, més enllà que no sigui per interessos partidistes i electoralistes en què ERC ens veu com un adversari polític evident i no vol donar-nos cap protagonisme ni espai. Però ens sembla un error perquè en aquests moments no hauríem de fer això, sinó posar els interessos de país per sobre dels de partit.
És una actitud irresponsable per part d'Aragonès?
Sí. En aquests moments, voler arraconar el PSC, que és el primer grup de la cambra, que va guanyar les eleccions, i que ha donat mostres sobrades d’estar per resoldre el conflicte, no només entre Catalunya i Espanya, també entre catalans i fins i tot entre independentistes… Ho vam veure l’1 d’octubre quan es va xiular Carme Forcadell. Potser si xiuléssim menys i ens escoltéssim més no tindríem tants problemes a Catalunya.
A dia d'avui hi ha casos oberts contra independentistes. No són exemples de repressió?
El que hi ha en aquests moments són processos oberts en diferents situacions, alguns perquè es va saltar la llei. En tot cas, si estan judicialitzats no sabem si al final seran culpables o innocents. Però si estan oberts és perquè s’han vist possibilitats que hi hagi la comissió d’un delicte. Després veurem què diuen les sentències i què es diu durant el procés, i en això som molt respectuosos. Però sincerament, no surto al carrer i tinc una sensació de repressió a Catalunya. Potser és que visc aïllada, tot i que visc a Mataró i vaig molt pel carrer. Això sí, tinc tot el respecte per als independentistes que no pensen com jo, que van entrar a la presó. Ningú al PSC s’alegra que algú entrés a presó, només faltaria. Però el que va passar el 2017 va posar sobre la taula que es van cometre algunes actuacions que estaven fora de la llei. Algunes frases molt grandiloqüents em costen d’acceptar en aquests moments que crec que hi ha una certa desinflamació de la situació, malgrat que reconec que hi ha un conflicte, que n’hem de parlar, que l’hem de resoldre. Però no fem cap bé parlant constantment d’allò que ens separa.
Hi haurà taula de diàleg abans que acabi l'any?
El president Sánchez es va comprometre que abans de finals d’any n’hi hauria. Esperem que sí, perquè sempre que ho ha dit ha complert la seva paraula. Esperem que s’hi afrontin aquells temes que consideren convenients els dos governs.
Veurem la reforma del delicte de sedició a la pròxima taula de diàleg?
És veritat que la modificació d’una llei l’ha de fer el Congrés dels Diputats, i el govern espanyol tan sols pot portar-hi el projecte de llei. Hi ha el compromís del president Sánchez i del seu govern. Es deu estar treballant, no sé els terminis que porten o si consideren que és bo que es tracti a una taula de diàleg, però després s’han d’aconseguir els vots suficients perquè s’aprovi.
Com es dibuixa la continuïtat de la legislatura actual?
Es fa difícil pensar que aquesta legislatura pugui durar, tenint en compte que hem viscut el primer ple del Govern monocolor d’ERC, i han perdut una llei i diverses votacions. Si un perd votacions i no aprova els pressupostos, no sembla que això hagi de tenir massa via. Ara bé, potser Aragonès se n’adona i comença a cercar aliances per tenir una legislatura llarga. Sánchez no té majoria al Congrés ni amb Podemos, i bé que tiren endavant moltíssimes lleis. Negociant s’aconsegueixen suports. Però si pretens que et votem només perquè crides a la responsabilitat, això no anirà gaire lluny.
Hauria d'aprendre Aragonès de Sánchez sobre com cercar suports externs?
És evident que Sánchez i el seu govern s’esforcen a cercar complicitats de partits molt diferents. L’anterior pressupost es va aprovar amb Teruel Existe, ERC, PNB, EH Bildu… Molts partits diferents. Aquesta és també l’art de la democràcia i la política: saber sumar interessos diferents per a un objectiu comú com és aprovar els pressupostos. Amb això, ERC no està demostrant massa ofici. Si Aragonès vol una legislatura més llarga hauria de començar a demostrar-ho amb complicitats i aliances. Si no ho fa, no té pinta que la legislatura hagi de durar gaire.
Fa pocs dies tu mateixa plantejaves la possibilitat de presentar una moció de censura si hi havia una pròrroga pressupostària, tot i que previsiblement no reuniria suficients suports per prosperar. De què serviria presentar-la?
Vaig dir que ara mateix no ho tenim al cap, no és un dels temes que ens preocupi. Ara estem posant tots els esforços per veure si podem negociar i acordar uns pressupostos. Ara bé, ja veurem com evoluciona la legislatura i no descartem res. Però ara no ho tenim al cap. El Govern i el PSC han de seure a una taula per negociar els pressupostos. És el més important i el que necessita el país.
El PSC exigirà eleccions si Aragonès continua en la línia actual?
No em puc imaginar un president de la Generalitat que ve cada quinze dies al Parlament i no se li aproven les lleis, els decrets llei ni les propostes. Em costaria pensar que no prengués algun altre camí, no dic el de les eleccions però com a mínim el de negociar amb altres grups parlamentaris. No em cap al cap. Si realment ell vol una legislatura més estable, només té una opció: seure, dialogar i negociar amb els grups. Si no fa això és evident que estarà obrint un altre camí. Però l’únic que pot convocar eleccions és el president, i si no ho fa no sé exactament on ens està portant. No vol convocar eleccions, però no parla amb els grups, no aprova res… En fi, no sé quin bé li està fent al país. Té només 33 diputats que li donen suport i no en busca altres, i no vol convocar eleccions. Però ara no ho plantegem. No estem aquí i veurem com evolucionen les coses. Estem al primer ple, donem-li un vot de confiança tot i que ens costi molt pensant que al proper ple la seva actitud canviarà.
"Si Aragonès vol una legislatura estable, només té una opció: seure, dialogar i negociar"
Com s'explica que Aragonès, amb només 33 diputats al Parlament, no s'apressi a buscar el suport de la resta de partits?
No entenc el president Aragonès. No sé per què ho fa. Si estigués en el seu lloc, l'endemà de trencar-se el Govern hauria parlat amb els grups que crec que poden donar-me suport per tirar endavant el país. No fer-ho no sé a què respon, perquè si fos només un tema partidista i electoralista ho entendria si aproves coses, però si no aproves res, on ens estàs portant? No s’entén massa, no entenc l’actitud del president Aragonès. No sé si és un problema de no tenir ofici, de ser ingenu o de pensar que les coses s’arreglaran soles. Potser és una barreja de les tres, però no ho puc entendre. Estic tan esparverada com la majoria de catalans. Esperem que, per art de màgia, alguna cosa canviï. Si no, no puc entendre com Aragonès vol intentar mantenir, com va semblar que deia, una legislatura llarga.
Confiàveu que Aragonès allargaria molt més la mà quan va trencar-se el Govern?
És el que un pensa des del sentit comú. Si a un se li trenca el Govern, ha de buscar suports per continuar la seva obra política. Amb Salvador Illa es veuen a finals de la setmana vinent, quan farà tres setmanes que s’haurà trencat el Govern.
El PSC se sentiria còmode donant suport extern a ERC malgrat ser la primera força?
Nosaltres no sostindrem el Govern d'Aragonès. En tot cas ajudarem els catalans aprovant uns pressupostos si es donen les circumstàncies, però ja li hem dit que no el sostindrem. Una cosa és allargar la mà per uns pressupostos importantíssims per a Catalunya, però no falcarem el Govern d’Aragonès perquè no hi confiem. El que voldríem és que a Catalunya sorgís una alternativa que estem intentant construir des de fa molts mesos.
"Nosaltres no sostindrem el Govern d'Aragonès perquè no hi confiem"
Costa d'entendre que us presenteu com una alternativa, però per contra no insistiu en unes eleccions que podrien portar-vos al Govern.
En aquests moments la situació és complicada en l’àmbit econòmic. Avui toca aprovar uns pressupostos. I, un cop els tens i els pots posar en marxa l’1 de gener, llavors ja veurem. Però en aquests moments, els nostres esforços han de ser aquí. El més fàcil serien eleccions, però no les podem convocar nosaltres i avui al país no li interessa anar a eleccions perquè significa nou mesos sense desenvolupar una política pública. En aquests moments interessa poder prendre mesures per ajudar els catalans. Primer aprovem el pressupost, i després ja en parlarem. I si no s’aprova, evidentment aquest Govern té un problema, de nou quedarà palès que no té els suports ni la confiança del Parlament per aprovar la llei més important.
És a dir que haurem d'esperar a l'1 de gener per veure si el PSC canvia de missatge.
Si hi ha una pròrroga pressupostària, això enfosqueix el camí. Haurem de veure què passa en aquests dos mesos per saber si finalment Aragonès té un canvi d’actitud o senzillament es manté al camí de la ingenuïtat i la falta d’ofici. No sé quin és el problema que provoca aquesta actitud.