En l'Espanya dels vells temps, la lluita acarnissada es produïa abans de les eleccions, no després. Si bé, el 20D ha generat un terrabastall en la política espanyola, on el ball de màscares i aliances va iniciar-se a partir de les 0.00 h del mateix dia. En conseqüència, El Nacional s'ha adreçat a cinc politòlegs per analitzar la situació actual i aventurar quins escenaris de pacte podrien presentar-se en les properes setmanes.

Hola, parlamentarisme

"Espanya ha descobert que és un sistema parlamentari i no presidencialista". Aquesta és la primera conclusió que apunta Rubén Sánchez Medero, professor de Ciència Política a la Universitat Carlos III de Madrid. Sánchez Medero considera que la manca de costum a Espanya pel que fa a escenaris d'aquest tipus "porta a mitjans, ciutadans i partits a buscar combinacions per assolir la majoria absoluta de 176 escons, i així poder nomenar un president".

Tanmateix, sembla que "preocupa poc" que la importància del sistema està en aprovar lleis o fer acords. Així, posa èmfasi que el parlamentarisme "té la seva lògica en la negociació". el Rubén es mostra crític amb la idea "d'ingovernabilitat" i refuta la idea que un govern de majoria d'un sol partit hagi de ser més estable. "Sembla que no hem après res de les comunitats autònomes, on aquesta situació també passa".

Pau Vall, politòleg i màster en Ciència Política i Economia Política per la London School of Economics considera que "Espanya no és ingovernable, catalans i bascos ja ho vam entendre fa molts anys, però ha costat 40 anys en descobrir-ho a la resta de la península".

https://twitter.com/rsmedero/status/678864508782321665

Sorpreses de Podemos i Ciutadans

"Podemos ha aconseguit un resultat meritori penetrant en grans ciutats, i també en províncies poc poblades, sempre a costa de PSOE i de Izquierda Unida". Ho assegura Sergi Lostao, màster en Polítiques Públiques i tècnic a l'Administració. Apunta que Ciutadans ha aconseguit bons resultats a Madrid i a "províncies amb perfil conservador".

Rubén atribueix la crescuda de Podemos a una estratègia. "Han demostrat ser el partit més capaç de fer una lectura aplicada del sistema electoral" –que beneficia els dos grans –. "Han maximitzat esforços" on podien guanyar vots i han deixat que "cada fórmula, com Marea o Compromís" actui en el seu terreny. Creu que C's "perd glamur" si no està sobreexposat als mitjans i "li ha faltat una setmana de campanya per acabar de diluir-se". "La mateixa setmana que Felipe González va dir el 1996 que li havia mancat per guanyar".

Mireia Castelló, consultora en comunicació política, explica que els naranjitos "no han brillat en el seu entorn mediàtic habitual" i el desplegament territorial, al qual estan menys acostumats, és on "han punxat". Afirma que els mítings són "cabdals per mobilitzar i persuadir nous votants" i Podemos ho ha gestionat millor: "Han treballat acuradament les emocions entorn la candidatura, com ara el clam de “remontada, que va ser fonamental".

https://twitter.com/Pablo_Iglesias_/status/679007062605496323

'Dolça' derrota, 'amarga' victòria

"Des de les europees, els dos partits grans perden llençols a cada bugada electoral", per bé que "mantenen el seu suport en els seus feus tradicionals: el PP a les dues Castelles, i PSOE a zones d'Extremadura i Andalusia", comenta Sergi Lostao. Quant als nacionalistes, creu que han mostrat "bona capacitat de resistència", si bé, "hi ha hagut canvis intra blocs: de Democràcia i Llibertat a ERC, i de Bildu a PNB".

Tanmateix, Pau Vall creu que PP i PSOE –perdent 63 escons el primer, i conformant-se amb 90 diputats el segon– han tret un "resultat millor de l'esperat, ja que tenien vot ocult als sondejos". A més, "el sistema electoral encara els beneficia, malgrat el bipartidisme s'ha acabat". N'afegeix la hipòtesi generacional, és a dir, que els majors de 50 anys són més proclius a votar "bojos ja coneguts que savis per conèixer".

A Rubén, la situació li recorda a Cotarelo (1996), qui va parlar de "l'amargant' victòria del PP –qui finalment va governar– i la 'dolça' derrota del PSOE". Però afirma que "hi ha més del primer element, que del segon", en relació amb els pactes que vénen.

[embed]https://twitter.com/elnacionalcat_e/status/678705206515777536[/embed]

La ronda del PP

Segons considera el Sergi Lostao, el proper govern espanyol "no serà de majoria absoluta". De les parelles que sumen 176 diputats, veu poc factible la "gran aliança" és a dir, la coalició PSOE i PP. El motiu és que suposaria la "defunció política dels socialistes". Però creu que hi ha "pressions internacionals", com ara Angela Merkel, perquè això passi. Alhora, Podemos tampoc donaria la victòria al PP –i ambdós sumen aboluta–. Finalment, considera que PSOE + Podemos + C's seria també rebutjat pels emergents.

Assumit el govern en minoria, i descomptats els vots de Podemos per revalidar mandat, li reconeix a Rajoy dues opcions. "La primera és que el PSOE li doni els vots en la investidura, però no entri a l'executiu, i el deixi governar en minoria". Pel politòleg seria un escenari "menys difícil" que la gran coalició, però "poc probable". Al seu torn, la segona opció passaria "necessàriament, per l'abstenció del PSOE en la investidura".

Albert Rivera va afirmar ahir que tenia "intenció d'abstenir-se, i si el PSOE ho fes, Rajoy seria president", afirma. Tot i així, César Luena, secretari de Comunicació, va anunciar que votarien "no" a Mariano. Si bé, "és ambigu si s'oposarien a altres candidats", com Soraya. Davant d'una situació canviant, Sergi assegura que "la clau de la investidura per al PP, es diu Pedro Sánchez". Ell podrà decidir si bloquejar-los, o no.

[embed]https://twitter.com/PSOE/status/678918558366101504[/embed]

L'oportunitat del PSOE

D'entrar en fallida la missió d'investir Rajoy, Diego Bayón, politòleg i consultor en Assumptes Públics, apunta que el Rei podria nominar Pedro Sánchez com a candidat. Però el Sergi rebat que seria difícil d'investir. El "PP mai li donaria els vots, així que la seva primera opció seria buscar els vots de Podemos i Ciutadans". És més, Rivera va dir que no entraria en un govern "de perdedors", de manera que la segona opció passa per buscar els vots a favor de Podemos i l'abstenció de C's, afirma.

Per tant, el Diego veu el paper dels nacionalistes "segurament, Democràcia i Llibertat i ERC" com a imprescindible. Però hi hauria el probable escull "d'acceptar la convocatòria d'un referèndum a Catalunya". Ell considera que el pacte portaria "crítiques externes i internes a Pedro Sánchez, amb un lideratge dins del seu partit, ja de per si delicat", que es veuria agreujat si "el PSOE fes perillar la unitat del país".

'Kingmakers' i nacionalistes

Kingmaker és el nom politològic amb què es coneix un partit que té la clau de la governabilitat. Precisament, Pau Vall posa èmfasi en el seu paper. "A partir d'ara es forjaran pactes puntuals en cada votació legislativa", on seran aquestes formacions les que tindran menys a cedir, paradoxalment, perquè són les grans les que depenen d'elles. Així, el nou govern "haurà de renunciar a certs aspectes del seu programa electoral".

També assenyala una qüestió diferencial: "per primera vegada, els xantatgistes ja no seran catalans ni bascos: les cessions seran polítiques, no territorials". Per Sergi Lostao, el proper president encara serà inevitablement del bipartisime, i el mecanisme de la moció de censura serà "una espasa de Damocles sobre del seu cap".

Canvi social

Al seu torn, Ángela Paloma Martín, que és periodista i assessora en comunicació política, posa de relleu que per primer cop "guanyar no significarà governar a Espanya", i simptomàtic n'és "la cara no massa alegre de Soraya en el recompte de vots". Ella creu que la societat espanyola ha donat una "lliçó d'humilitat" a la manca de política i diàleg que es venia fent en els darrers anys. Per això "el PP ha perdut 4 milions de vots".

Així mateix, subratlla el component més social de les eleccions i de l'escenari postlectoral, i és que milions de persones "han anat a votar amb il·lusió per un canvi". Cal observar que "hi ha una Espanya que castiga als qui no l'han tingut en compte, i la corrupció, la imprudència, però també una Espanya que vol més oportunitats". Fa referència a les persones "que pateixen", com els joves, els autònoms, les dones, els grans.

Carreró sense sortida

Diego contempla un darrer escenari, menys fructífer, on, "a manca d'acord en aquestes dues rondes –tal com fixa la llei– es dissoldran les Corts i es convocaran noves eleccions". Sembla que aquesta situació no seria la més desitjada pels dos grans partits. "El PSOE podria viure de nou l'amenaça d'un sorpasso per la banda de Podemos, que es veuria clarament beneficiat, i C's encara podria perdre més suports".

Al seu torn, els populars "podrien entrar en un debat entorn del lideratge de Rajoy, en una etapa política on és necessària la negociació i la fortalesa". Així, el Diego creu que "s'intentarà evitar" aquest darrer escenari, per part de tots els partits. Tanmateix, el Pau és optimista i creu "tot serà un aprenentatge per als partits i votants sobre les coalicions", si bé, no existirà tanta estabilitat i pot ser una legislatura curta".

Paradoxes, sembla que amb el 100% escrutat la incertesa és major que abans del 20D.