L'Audiència Nacional ha condemnat a 18 anys de presó Pompeyo González, l'home que el 2022 va enviar sis cartes explosives al president del govern espanyol, Pedro Sánchez; la ministra de Defensa, Margarita Robles; a les ambaixades dels Estats Units i Ucraïna a Madrid; i els directors del Centre de Satèl·lits de la UE a Torrejón de Ardoz i l'empresa d'armament Instalata de Saragossa, centres relacionats amb la fabricació i enviament de material armamentístic a Kíiv. González, de 78 anys, ha estat condemnat a 10 anys de presó per un delicte de terrorisme i a 8 anys per un delicte de fabricació, tinença, col·locació i ús d'aparells explosius, inflamables o incendiaris amb finalitat terrorista. Els jutges han considerat que l'acusat va actuar "amb el propòsit de causar una gran commoció a la societat espanyola que exercís pressió perquè els governs d'Espanya i els Estats Units i altres entitats radicades en territori espanyol deixessin de prestar suport a Ucraïna en la guerra sostinguda per aquest estat amb Rússia".
Els magistrats consideren provada l'autoria de González, un funcionari jubilat de l'Ajuntament de Vitòria, malgrat que va negar els fets en el judici oral. La sentència afirma que en el segon semestre del 2022, va confeccionar sis artefactes explosius introduint-los en caixes de fusta l'obertura de les quals provocava la detonació. Un cop muntats, els va remetre per via postal dins de sobres de cartó. Els magistrats constaten que la quantitat d'explosiu era suficient per produir lesions de diferent consideració en funció de la proximitat i els possibles òrgans afectats, que podia incloure els ulls, i per aquest motiu creuen que l'acció de González s'ajusta al delicte de terrorisme, ja que buscava "que els destinataris resultessin ferits". Val a recordar que tots els artefactes explosius van ser desactivats o detonats de manera controlada una vegada detectats pels serveis de seguretat, a excepció del destinat a l'ambaixada d'Ucraïna, que va ser obert per un empleat que va resultar ferit al braç en esclatar el dispositiu, i al qual González haurà d'indemnitzar amb 1.500 euros.
La sala assenyala que l'acusat va adquirir a través d'Internet sobres i etiquetes iguals a les de les cartes i que al seu domicili, hi havia eines i components "apropiats" per a la fabricació dels explosius, i a més, en una d'aquestes eines es van trobar restes d'una substància amb la mateixa composició que la dels explosius de les ambaixades. Per altra banda, apunten que ha quedat acreditat que l'acusat es va desprendre, durant les vigilàncies a què va ser sotmès els dies previs a la seva detenció, de fragments de cargols, broques, tubs metàl·lics i claus, així com de gran quantitat de llumins, utilitzats per a la fabricació de les càrregues explosives de tres dels artefactes. Per altra banda, a partir de l'anàlisi dels seus dispositius electrònics es va descobrir que González havia consultat les adreces de la Moncloa i el Ministeri de Defensa, havia cercat informació sobre explosius i havia seguit la informació relativa a l'enviament dels paquets. També s'havia interessat per advocats penalistes, la possibilitat d'entrar a la presó amb edat avançada i els requisits per entrar a Rússia com a estranger.