El PSC té una política contradictòria sobre Israel. Mentre que a les institucions espanyoles l'actitud és de mà oberta amb el govern israelià, al Parlament de Catalunya va votar a favor d'acusar Israel de practicar "l'apartheid". La doble vara de mesurar s'ha posat de manifest aquest dijous quan la presidenta del Congrés espanyol, Meritxell Batet, dirigent del PSC, ha rebut al legislatiu el ministre israelià d'Exteriors, Eli Cohen. El ministre d'Israel s'ha reunit també amb el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares, per preparar la presidència espanyola de la UE. Cohen ha insistit en els seus contactes en els intercanvis comercials en alta tecnologia, i en la necessitat d'una actitud vigilant amb el règim iranià. 

Meritxell Batet no ha tingut inconvenient a felicitar el ministre de Benjamin Netanyahu pel 75 aniversari de la independència d'Israel, el 1948, que va tancar el període d'ocupació britànica. "Visita al Congrés del ministre d'Exteriors d'Israel, Eli Cohen, a qui he felicitat pel 75 aniversari de l'Estat d'Israel. He tingut l'oportunitat de traslladar-li la preocupació, compartida per la comunitat internacional, pel manteniment de la pau i l'estabilitat a la regió", ha indicat la presidenta del Congrés.

L'actitud de Batet contrasta amb la que va seguir el mateix PSC quan el 16 de juny de l'any passat va votar a favor d'una resolució acusant Israel de practicar "l'apartheid" amb els àrabs, seguint les consignes del moviment antisionista BDS. Van donar suport a la resolució PSC-Units, ERC, la CUP i els comuns, mentre que Junts hi va votar en contra, i Vox i Ciutadans es van abstenir. La proposta va ser presentada per ERC, la CUP i els comuns, i els socialistes hi van negociar algunes esmenes. El diputat socialista Ferran Pedret va indicar durant el debat de la proposta, que la situació a la zona "empitjora a mesura que passa el temps, perquè l'apropiació de terres, recursos naturals i hídrics suposa un risc per a la viabilitat de Palestina i la seva continuïtat territorial".

Després de l'aprovació d'aquesta resolució, el 8 de febrer d'aquest any l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer un pas més i va trencar l'agermanament de Barcelona amb Tel-Aviv, la segona ciutat israeliana. 

Després dels acords de pau d'Oslo del 1993, a Cisjordània (Judea i Samària per als jueus) hi ha 3 zones administratives. La zona A (8 grans localitats) està controlada per l'Autoritat Palestina i els israelians tenen prohibit accedir-hi. La zona B té el control civil de l'Autoritat Palestina i el militar d'Israel. I la zona C (on hi ha els assentaments jueus) té el control militar i civil d'Israel. Aquesta divisió va ser pactada per Israel i l'OAP. El nom de Cisjordània es va fer servir per primer cop el 1950 quan Jordània es va annexionar aquest territori a l'oest del riu Jordà.