Mentre els ciutadans veien el "debat decisiu" la nit del 7 de desembre, a Ferraz whatsappejaven. Concretament, amb les bases. En un context on la “regeneració" marca l’agenda mediàtica, la vella política s'aboca a reformar la seva imatge. Això implica l'ús de tecnologies 2.0. Les plataformes digitals tenen potencial per trencar les clàssiques lògiques jeràrquiques, generant espais d'interacció entre la cúspide i la militància.
Aquesta és també una oportunitat profitosa en campanya. Sobretot a Espanya, on vuit de cada deu mòbils són smartphones. Segons els experts, les plataformes digitals redueixen els costos de mobilització i participació política, alhora que possibiliten més informació als ciutadans en l'exercici del vot. Així, s'apuntalen els pilars democràtics. O almenys, se'n dóna la imatge. De fet, és una estratègia del Partit Socialista per als comicis del 20D.
Vota Sánchez
El vespre de dilluns, els qui estaven subscrits al servei de WhatsApp dels socialistes van rebre una correspondència peculiar. El canal del partit –on qualsevol ciutadà es pot registrar– va difondre un seguit d'enllaços per votar el guapet Pedro Sánchez com a guanyador del debat. S'al·legava que aquestes no eren "científiques" i es podia votar "diverses vegades". La imatge es va difondre a Twitter, passant gairebé desapercebuda.Tot això no només és qüestió dels socialistes. Tampoc és una situació infreqüent en campanya. A la pràctica, qualsevol activista pot rebre avui missatges idèntics, amb independència del color polític que els hi adreça. Telegram, el correu electrònic o WhatsApp, s'han convertit en els canal de comunicació habituals per difondre les ordres dels assessors, en un intent d'adaptar-se als nous formats. Si bé, emulant velles pràctiques.
On els nouvinguts al partit empaperaven les façanes amb pòsters els dies preelectorals, en l'era d'Internet s'inflen les enquestes i els trending tòpics amb hashtags. Les formacions polítiques han perdut part del control i la unidireccionalitat en el missatge, perquè ja no en tenen el seu monopoli, via míting o nota de premsa. Així, s'han assegurat certa monitorització en els materials difosos per la cibermilitància.
Però la difusió dels mòbils dels candidats presenta riscos. L'exemple és la candidata a alcaldessa de Madrid, Esperanza Aguirre, qui va rebre fins a 30.000 missatges, al maig, després de fer públic el seu número. Aquesta és La política en temps de WhatsApp.
Les 'apps' partidistes
Les aplicacions mòbils també han proliferat. Durant les eleccions municipals d'enguany, es va observar algunes d'elles en les llistes de diversos colors i municipis. En aquest afany de modernitzar-se, els socialistes han tret "miPSOE". És l'app de Pedro Sánchez, que el ciutadà pot descarregar per conèixer l'agenda del candidat, el finançament del partit, el programa electoral, entre d'altres elements.El petit software disposa d'una plataforma germana a la web del partit amb el mateix nom. Allà, es pot participar en fòrums de discussió sobre el programa electoral, votar en enquestes i fer suggerències "per contribuir al canvi" del partit. Tanmateix, caldria conèixer quins són els mecanismes per absorbir les peticions ciutadanes, un cop la proposta pel 20D fa dies està elaborada.
Errors tàctics
És més, la majoria d'aquestes aplicacions tenen una vida útil breu, sent només emprades durant els dies de campanya. Després, deixen de tenir utilitat, i els partits d'utilitzar-les. Els qui no llegeixen programes en paper, potser seran reacis a informar-se via digital. Quant als usuaris, es desconeixen volums de descàrrega. I si la participació no és significativa, es genera un problema: els que allà opinen no són representatius.Serà que no és la tecnologia qui revoluciona les pràctiques dels partits i el sistema polític, sinó que segueix sent la ment humana l'única capaç de transformar la democràcia.