Amb la posada en marxa de la legislatura s’ha activat de nou el compte enrere del procés independentista. Tot i que la "declaració d’inici del procés" que va aprovar el Parlament el 9 de novembre havia de ser el primer pas per engegar aquest calendari, la impossibilitat d’investir el president en aquell moment i engegar la legislatura va congelar el rellotge. Aquesta setmana, amb el Govern constituït, el Parlament en marxa i les comissions legislatives a punt, el comptador torna a córrer.
Més enllà de les declaracions dels darrers dies, el full de ruta és molt precís i transcorre en 18 mesos. La primera fita apareix en l’article cinquè de la resolució del 9 de novembre d'inici del procés, pactada entre Junts pel Sí i la CUP al Parlament.
30 dies
En aquest article es fixa que s’ha d’iniciar “en el termini de 30 dies” la tramitació de les lleis de procés constituent així com les que afecten les estructures d’Estat –seguretat social i d’hisenda pública–. Aquestes lleis s’aniran impulsant a través de ponències a les corresponents comissions del Parlament. Per aquesta raó, JxSí i la CUP s’han garantit la majoria absoluta en les comissions d’Economia, Governació i Administracions Públiques, entre d'altres.Paral·lelament la societat civil “organitzada” haurà d’impulsar els debats per nodrir els treballs d’elaboració de la nova Constitució. Ja hi ha iniciatives en marxa. Constituïm ha convocat un acte el proper 28 de gener per a la presentació del seu avantprojecte. Però no són els únics, també l'ANC té un grup de treball coordinat per la seva vicepresidenta, Rosa Alentorn, a banda dels treballs de Reinicia. La voluntat d'aquestes entitats és impulsar un gran debat ciutadà per a l'elaboració del projecte i que aquest serveixi també per ampliar la base social independentista.
Del Govern dependran les converses amb l’Estat "a partir del diàleg i la negociació". Precisament el vicepresident Oriol Junqueras apuntava divendres en una entrevista a Global Capital la disposició a assumir l'11 per cent del deute públic de l'Estat.
18 mesos
Segons el full de ruta amb què JxSí es va presentar a les eleccions del 27S, un cop transcorreguts 18 mesos, en què s'hauran concretat els treballs en aquests diferents àmbits, "es procedirà a la proclamació de la independència, a partir de la desconnexió respecte a l’ordenament jurídic espanyol vigent”.Immediatament després, o simultàniament, el Parlament haurà d’aprovar la Llei de Transitorietat jurídica –de fet, la declaració d'independència podria estar continguda en l'article primer d'aquest text–. La Llei de Transitorietat “ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou Estat” així com el seu “ordenament jurídic" i la "continuïtat i successió ordenada d’administracions”. Aquesta norma també declararà la continuïtat de l’aplicació del dret autonòmic català, espanyol, de la UE i internacional.
Així mateix, “preveurà la continuïtat –mitjançant subrogació– dels contractes de l’Estat i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a l’Administració de l’Estat a Catalunya puguin integrar-se a l’Administració del nou Estat”.
El full de ruta fixa que, també tot seguit i de manera immediata, s’aprovarà la Llei del Procés Constituent que “regularà la fase parlamentària i referendària del procés d’elaboració i aprovació de la Constitució” a més de la participació ciutadana.
Eleccions constituents
Finalment, aquest capítol es tanca amb la convocatòria "en un termini màxim de divuit mesos després de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27 de Setembre" d’unes noves eleccions constituents per a la designació del nou Parlament. La Cambra que surti d’aquests comicis tindrà la funció d’elaborar la Constitució del nou Estat independent.