El Partit Popular i Vox han evitat el compromís del Congrés dels Diputats i del Senat amb la unitat de la llengua catalana. La comissió mixta sobre Insularitat ha rebutjat aquest dijous una moció impulsada per Esquerra Republicana amb diferents demandes i reivindicacions dirigides al govern espanyol en relació amb el català. La pedra filosofal del text era clara: els republicans volien que les Corts Generals instessin la Moncloa a “reconèixer formalment la unitat de la llengua catalana, incloent-hi les seves varietats dialectals parlades a Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, la Franja de Ponent, Andorra, l’Alguer i la Catalunya Nord, i a defensar aquesta unitat en totes les seves actuacions i polítiques públiques”. La iniciativa, que no era vinculant, ha fracassat per 16 vots a favor i 20 en contra, ja que la composició de la comissió mixta, formada per diputats i senadors, pondera l’aritmètica del Congrés i del Senat i dona majoria a la dreta i l’extrema dreta. Aquesta votació arriba un mes després de la multitudinària manifestació a Palma en defensa del català a les Illes Balears.
En concret, la iniciativa dels republicans posava la lupa en la decisió de Felip VI d’atorgar el títol “Reial” a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle negacionista del català a les Balears. El text reclama al govern espanyol que rebutgi la concessió d’aquest títol i declari públicament que “la llengua parlada a les Illes Balears és català i que qualsevol intent de fragmentar-la respon a interessos polítics que no tenen cap base lingüística o acadèmica”. A més, instava la Casa Reial a “revocar aquesta decisió, en tant que promou la divisió i el secessionisme lingüístic, i va en contra de la protecció i promoció de la llengua catalana”.
“Suport al secessionisme lingüístic per debilitar la identitat dels parlants de català a les Balears”
Durant el debat, el senador d’ERC Jordi Gaseni ha criticat que la Monarquia actuï per “dividir i erosionar el patrimoni cultural comú” i ha denunciat que aquesta decisió és un “clar suport al secessionisme lingüístic promogut per l’extrema dreta”, que “intenta fragmentar i deslegitimar la unitat de la llengua catalana”, “amenaça la cohesió cultural i lingüística dels territoris de parla catalana” i “intenta desmoralitzar i dividir la societat balear”. “Els intents de crear artificialment una «llengua balear» diferenciada del català formen part d’una estratègia política que busca debilitar la identitat i els drets culturals dels parlants de català a les Illes Balears”, ha conclòs Gaseni, que ha estat interromput en dues ocasions quan intervenia en català. “Avui, junt amb altres senadors i diputats en sentim discriminats per no poder parlar en la nostra llengua materna”, ha afegit en la seva segona intervenció.
Juanjo Ferrer, senador de la coalició entre el PSOE, Sumar i Ara Eivissa, ha carregat durament contra la decisió de Felip VI: “Em va semblar una broma de mal gust i una presa de pèl”. I ha esgrimit que “el balear no el parla ningú”, ni tan sols a les Balears, ja que en cadascuna de les illes es diu que “o bé parles eivissenc, mallorquí, formenterenc o menorquí”. “És com si ara es volgués fer una acadèmia de llengua andalusa o murciana”, ha reblat. En la mateixa línia, Vicenç Vidal, diputat de Sumar, ha censurat que “la fragmentació de la llengua intenta negar una realitat i aplicar el principi de «divideix i venceràs»”. “Misteriosament, tothom que diu defensar el balear no parla català, només parla castellà”. En nom del PSOE, Pere Joan Pons ha recordat que l’òrgan competent en matèria de llengua “no és un ovni”, sinó la Universitat de les Illes Balears i ha etzibat que “aquestes coses vaporoses són un instrument de la dreta i l’extrema dreta per dividir la societat”.
Per part del PP, Miquel Àngel Jerez ha rebutjat “la idea que a les Balears hi hagi una fractura social generalitzada per qüestions de llengua” i ha sostingut que “no existeix una situació de perjudici lingüístic”, malgrat els múltiples exemples de discriminació contra catalanoparlants a les Balears. Des de Vox, Jorge Campos ha afirmat, en contra del parer d’experts i acadèmics, que “la unitat de la llengua catalana és un invent de la classe política”.
Fomentar l’educació sobre la unitat de la llengua catalana
El text registrat per ERC també incloïa altres exigències al govern espanyol. Reclamava a la Moncloa que adoptés “totes les mesures necessàries per garantir la protecció i promoció de la llengua catalana a les Illes Balears i la resta de territoris de parla catalana”, que condemnés “públicament els intents de secessionisme lingüístic promoguts per grups d’extrema dreta”, que reforcés la “lluita contra qualsevol forma de discriminació lingüística o cultural en els territoris de parla catalana” i que fomentés “l’educació i la conscienciació pública sobre la unitat de la llengua catalana”.
4 de cada 10 webs oficials de l’Administració General de I’Estat en català promouen el secessionisme lingüístic
El vot a favor d’aquesta iniciativa per part del PSOE és contradictori amb la realitat de les pàgines web del govern espanyol. El 42% de les webs oficials de l’Administració General de I’Estat que tenen algun contingut en català practiquen el secessionisme lingüístic: ofereixen dues versions diferenciades entre català i valencià, que són “dues denominacions històriques per a una mateixa llengua”. Així ho denunciava Plataforma per la Llengua en un informe publicat el desembre del 2023. L’entitat criticava un “plantejament anticientífic” i lamentava que “el nacionalisme espanyol ha explotat” en les darreres dècades una “idea negacionista” amb la “voluntat d’enfrontar i dividir els membres d’una comunitat lingüística amb un pes important, que, en cas d’actuar unida per la igualtat de reconeixement, podria suposar una amenaça seriosa per al supremacisme lingüístic castellà imperant”.