L'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), organisme de recerca que assessora l'executiu en el desenvolupament de l'autogovern, ha alertat a l'Estat que no revisar el model de finançament de Catalunya pot tenir "conseqüències greus" en les finances, i que, al seu torn, aquesta inestabilitat financera pot portar a un descontentament de la ciutadania i la demanda de canvis en l'organització territorial. Així ho detalla l'institut en l'informe de l'autogovern del 2023, que el director de l'organisme, Joan Ridao, ha presentat aquest dijous en un acte on també s'ha celebrat el 40è aniversari de l'IEA. El text, de més de 400 pàgines, constata que el model de finançament autonòmic actual "no s’està complint com es va pactar", i a tall d'exemple, assenyala que la revisió quinquennal encara no s'ha dut a terme malgrat estar prevista a la llei. El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, també ha participat en l'acte i ha insistit en la necessitat de negociar un model de finançament singular per a Catalunya.
El model actual "no és favorable a Catalunya"
L'informe de l'IEA assenyala que segons les dades de la liquidació del 2021, el model actual "no és favorable a Catalunya i té molts defectes", entre els quals enumera la insuficiència financera, ja que fa més d'una dècada que no s'ajusta el finançament d'acord amb els factors socioeconòmics; la manca d'autonomia tributària, l'incompliment del principi d'ordinalitat, de manera que els ingressos que el sistema de finançament proporciona a la Generalitat no es corresponen amb la seva capacitat fiscal; i la falta de lleialtat institucional de l'Estat. L'IEA destaca aquest últim punt com la principal causa del fracàs del model. "L’esforç invertit en el disseny de la cistella tributària i d’un eficaç mecanisme d’anivellament pot ser en va si els responsables d’aplicar-lo no actuen amb lleialtat i transparència", avisa. A més, adverteix que la inestabilitat financera pot afectar la qualitat dels serveis oferts pel Govern, i que això pot generar un malestar entre els ciutadans, i contribuir a una demanda de "canvis profunds", no només en relació amb la fiscalitat, sinó en relació amb el model d'organització territorial.
Aragonès ha reivindicat un cop més la proposta presentada pel seu partit per a negociar amb l'Estat un nou model de finançament "propi, singular, específic" per a Catalunya que permeti avançar cap a la "sobirania fiscal", descartant solucions que tinguin a veure únicament amb l'increment de les finances per part de l'Estat. "La Catalunya dels 8 milions no pot funcionar amb el finançament de la Catalunya dels 6 milions", ha reblat. D'altra banda, ha celebrat que en l'última legislatura, el govern espanyol assumís que el conflicte català neix d'un "xoc de legitimitats", fet que representa un "punt de partida comú" per negociar el futur de Catalunya.
Ridao creu que l'Estat viu una "doble crisi constitucional"
Ridao ha advertit que l'Estat viu una "doble crisi constitucional". La primera, generada per l'independentisme català i la segona, "entre tots els poders de l'Estat" a causa dels "excessos de la dreta judicial" en qüestions com l'aplicació de l'amnistia. En aquest sentit, ha augurat que Espanya vira cap a "un Estat autonòmic executiu" en què el govern central i el Congrés s'encarreguen de legislar i les comunitats principalment executen el que ja s'ha legislat, tot això, a més, en un context d'infrafinançament. Pel que fa a l'autogovern, l'informe de l'IEA constata, a partir de les dades dels baròmetres del CEO, que hi ha una "àmplia majoria" de la població que no està satisfeta amb l'actual encaix de Catalunya a Espanya i que troba que el nivell d'autogovern actual és "insuficient". Quant al suport a la independència, aquest s'ha "estabilitzat" entre 2020 i 2023, amb entre un 41% i 44% de partidaris, fet que suposa una "certa davallada" respecte als anys més intensos del procés, però no suposa un retorn a nivells previs al 2012.