Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat avui un incident de recusació contra cinc dels magistrats del Tribunal Suprem que els hauran de jutjar. L'escrit presentat per l'advocat Andreu Van Den Eynde sosté que tots cinc han resolt qüestions de la causa que no garanteixen la seva independència i imparcialitat a l'hora d'afrontar el judici.
La recusació s'adreça als magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem Manuel Marchena Gómes, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómes de la Torre, Luciano Varela Castro i Antonio del Moral García. La principal causa de recusació és que aquests magistrats van formar part de la sala de l'alt tribunal que va admetre a tràmit la querella del cas 1-O.
Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez ja van presentar divendres passat un incident de recusació contra tots aquests magistrats excepte Del Moral, pels mateixos motius. L'alt tribunal decidirà avui si l'admet a tràmit.
Van den Eynde sosté al seu escrit que durant la instrucció del cas els magistrats han adoptat decisions que en comprometen la imparcialitat com ara l'admissió a tràmit el 31 d'octubre del 2017 de la querella contra els ara processats, fet que va suposar "una presa de posició expressa en favor de la tipicitat, clarament controvertida", i recorda en aquest punt els posicionaments en contra de considerar els fets una rebel·lió expressats tant per l'opinió pública com per jurisdiccions estrangeres com Alemanya o Bèlgica. Al seu parer aquesta presa de posició "genera dubtes sobre la seva imparcialitat" que el tribunal ha d'assegurar de cara al judici oral.
Politització general
L'advocat de Junqueras i Romeva també destaca en el seu escrit la "politització general" de la justícia i "concreta" en aquest cas i recorda com en la tramitació de la causa ja hi ha hagut denúncies sobre l'"existència d'una ideologia" per part de Pablo Llarena o que "una vivència personal" li impedia treballar de "manera imparcial".
Van den Eynde subratlla com un dels principals motius del qüestionament el sistema d'elecció de la cúpula judicial, que "ha estat criticat internacionalment per la seva permeabilitat a les decisions polítiques". A més, critica que hagin assumit que el Tribunal Suprem té les competències per jutjar-los, una decisió que "no només és indeguda i vulneradora de drets fonamentals rellevants, sinó que està en la clau de tota l'estratègia d'indefensió".