El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha parlat en una revista feta per presos de Burgos de per què no ha pogut amb el president a l'exili, Carles Puigdemont. Ha assegurat en aquest sentit que, quan va començar a estudiar el cas, ja sabia que el procés seria "un assumpte en el qual era molt difícil que no es produís una deflagració i em cremés fins a les celles".

Llarena fins i tot evita respondre afirmativament en l'entrevista a La voz del patio si ha valgut la pena instruir la causa del procés independentista. "El que és freqüent és que contesti que sí, però no és segur", assenyala amb dubtes.

"Probablement el procés hagi estat un dels assumptes més complexos de tota la història de la nostra democràcia. Veure't immers en aquest embolic porta com a conseqüència dificultats personals, familiars i jurisdiccionals, i al final això et pesa. A mesura que vas treballant va canviant la teva personalitat. És molt dur aixecar-te un matí i veure que tots els diaris d'Espanya parlen de tu, que totes les notícies d'Espanya parlen de tu. Això era pressió. I veure manifestacions, com hi havia a Catalunya al principi, de 800.000 persones amb espelmes a la Diagonal, perquè no es digereix fàcilment. O que pengin ninots de tu als ponts, i cremin la teva fotografia o empaperin els voltants de casa teva amb cartells amb la teva cara de cap per avall, tampoc. O que t'insultin i cremin els ninots que et representen, tampoc. Però no ho podia eludir", afegeix.

Els presos pregunten també a Llarena per si se sent incomprès pels revessos judicials que ha patit a Europa, en la persecució a Puigdemont. "Incomprès, depèn. Hi ha moltes ocasions en les quals la revocació d'una resolució va determinada per una interpretació de la norma jurídica diferent de la que tu has fet i llavors allà hi ha les raons. Si les raons jurídiques que et donen són sòlides, no tens cap problema. Quan es tracta d'una valoració de com creus tu que van passar les coses, sí que és veritat que un jutge pot sentir-se més incomprès perquè ell ha llegit d'una forma la prova i l'altre d'una altra. Però al final els jutges ens acostumem que altres jutges ho vegin d'una altra manera", assenyala.

Llarena explica als presos què faria si un dia el president, que pot circular lliurement fins a la frontera, la travessés i es presentés per exemple a Girona. "En aquest moment hauria de demanar l'autorització per processar-lo al Parlament Europeu. I si algun dia el Parlament Europeu aixequés la seva immunitat, llavors ja podria ser detingut a l'estranger, i tornaríem a on érem, a veure si els països europeus, un cop el tenen detingut, el volen lliurar [a Espanya] o no", indica.

Segons el jutge, Puigdemont només podrà quedar lliure per a Espanya en tres casos, seguint les tesis judicials espanyoles: "Que la seva fugida duri més temps del que dura el termini de prescripció de delicte; que s'aprovi una llei d'amnistia, o que es modifiqui el Codi Penal fins al punt que els fets als quals ell s'enfronta siguin clarament no constitutius de delicte".

Després de criticar l'ús d'expressions com presos polítics i de rebutjar parlar de tracte de favor als condemnats per sedició —"seria tremendament imprudent"—, el magistrat ha comentat que els jutges "no pretenen solucionar el problema" de fons a Catalunya. "La justícia al que aspira és que es compleixi la llei i després els problemes els han de solucionar altres", ha apuntat.