El Govern instarà el govern espanyol a investigar Rodolfo Martín Villa, àlies 'la porra de la Transició', per "crims de lesa humanitat". Així ho ha decidit aquest dimecres el ple del Parlament, que ha aprovat una proposta de resolució que demana a l'Estat de desplegar "els mecanismes necessaris per investigar la responsabilitat política i penal de l'exministre Martín Villa en crims de lesa humanitat". La proposta, impulsada per ERC, Junts, CUP i comuns, ha prosperat amb el suport d'aquests grups, l'abstenció del PSC-Units i el rebuig de Vox, Cs i el PP. A part d'instar l'Executiu espanyol a obrir una investigació, la proposta inclou donar suport a la família de Gustau Muñoz, "assassinat per les forces d'ocupació als carrers de Barcelona, perquè es personi com a acusació en la querella argentina contra els crims del franquisme." De fet, els familiars de la víctima, que va morir d'un tret l'11 de setembre de 1978 al carrer Ferran en una manifestació, han acudit al ple, i els diputats de tots els grups, excepte Vox, Cs i el PP, s'han aixecat per aplaudir-los després d'haver aprovat la proposta.
Depurar els responsables de la repressió durant la Transició
També ha prosperat aquest dimecres en el ple que el Govern impulsi actuacions dirigides a exigir "la depuració de tots els responsables que formaven parteix de l'aparell policial, polític i judicial durant la dictadura i el postfranquisme de la Transició", punt que sí que ha comptat amb el vot favorable dels socialistes. L'acord reafirma, al seu torn, el compromís amb el reconeixement i ampliació dels drets de les víctimes del franquisme "sota una efectiva política de veritat, justícia, reparació i deure de memòria com a garantia de no repetició", i demana preservar la placa ubicada en el número 34 del carrer Ferran que recorda a Muñoz, o bé incorporar-la a la col·lecció del Museu d'Història de Barcelona (Muhba) i col·locar un nou element en la seva memòria si no és possible mantenir-la. El ple també ha acordat reconèixer la tasca d'organitzacions, ciutadans i Ajuntament de Barcelona, que "han aconseguit que Martín Villa, màxim responsable de la repressió policial i política durant la Transició, hagi renunciat a la Medalla d'Or de Barcelona", després que una sentència revoqués la decisió del consistori de retirar-se-la el 2017.
La querella contra Martín Villa
La justícia argentina va acordar a finals del 2021 revocar el processament de l'exministre Martín Villa per presumptes delictes de lesa humanitat durant el franquisme. Tanmateix, ha considerat pertinent no arxivar encara la causa. En una resolució de la Sala Segona de la Cambra Criminal i Correccional Federal de l'Argentina, el tribunal va assenyalar que no hi ha "proves directes o indirectes, indiciàries, variades i/o unívoques compatibles" dels delictes de lesa humanitat atribuïts a Martín Villa. Els magistrats van declarar la "falta de mèrit" per processar l'exministre d'Adolfo Suárez, però també com per arxivar per complet el procediment contra ell. Així, han explicat que "la llei imposa l'adopció d'un temperament expectant, fins que la perquisició doni respostes, en un sentit o l'altre, sobre els interrogants drets."