Tal dia com avui fa un any, tot un cap de l'Estat, el rei emèrit Joan Carles I, feia les maletes i pujava a un jet privat en direcció als Emirats Àrabs. Una operació d'estat, coordinada entre la Zarzuela i La Moncloa, que es va fer a esquena de Podemos, el soci petit. Des de llavors, els escàndols no han parat d'esclatar. Llavors el secretari general era Pablo Iglesias. Avui ho és Ione Belarra, que ha alertat de l'"enorme descrèdit de les institucions" i s'ha compromès a treballar per un "horitzó republicà".
En un fil al seu compte de Twitter, Ione Belarra ha volgut recordar l'"efemèride": "Quan el nostre país pitjor ho estava passant en la lluita contra la pandèmia, l'excap de l'Estat se'n va anar d'Espanya en una actitud indigna per a no donar la cara pels seus actes davant la ciutadania". I assenyala que, durant l'últim any, s'han multiplicat els escàndols amb "revelacions sobre nous comptes ocults en paradisos fiscals, fortunes de dubtós origen, possibles vincles amb el tràfic d'armes... escàndol rere escàndol de corrupció i impunitat".
"Mentre alguns s'entesten a parlar de plena normalitat democràtica, la fugida de Joan Carles I suposa, sens dubte, una greu anomalia democràtica a Espanya que produeix un enorme descrèdit de les institucions", critica la secretària general de Podemos. Ho contraposa amb la persecució penal de qui "fa una cançó crítica amb la monarquia", fet que posa en qüestió la llibertat d'expressió, el principi de justícia i la igualtat davant la llei. Belarra també denuncia el veto "sistemàtic" del Congrés dels Diputats per a investigar les "activitats presumptament il·lícites de la Corona", que "posa en dubte el mateix principi de monarquia parlamentària".
I la líder estatal de la formació morada conclou: "Podemos seguirà treballant perquè la democràcia arribi a la Prefectura de l'Estat i per un horitzó republicà per a Espanya, com a projecte d'aprofundiment democràtic, de modernització econòmica i d'unitat basant-se en el reconeixement de la nostra plurinacionalitat".
Escàndol rere escàndol
Els escàndols no han parat d'esclatar. La setmana passada, segons avançava El Confidencial, el fiscal helvètic Yves Bertosa va descobrir un segon compte del rei emèrit al banc Credit Suisse. Està obert a nom de Lactuva SA, una altra societat offshore panamenya. Segons fonts pròximes al cas, però, l'autèntic titular d'aquest dipòsit bancari seria un membre de l'entorn familiar de Joan Carles I. S'ha descobert gràcies a les transferències que hi va fer Álvaro d'Orleans, cosí de l'antic monarca. També era ell qui estava a càrrec de Zagatka, fundació que sufragava despeses i viatges al rei emèrit. Els escàndols no s'han parat de destapar durant els últims mesos.
No són només comissions per obres com el polèmic AVE a La Meca. Fa poques setmanes també va ser Público qui va involucrar Joan Carles de Borbó en negocis encara més tèrbols. Segons aquest diari, l’exmonarca espanyol hauria creat la seva multimilionària fortuna amb diners que provenien de la venda d’armament a països àrabs, que hauria fet de la mà del seu amic íntim Manuel Prado y Colón de Carvajal i el traficant d’armes Adnan Khashoggi. S’hauria fet a través d’una societat hispanosaudita “per canalitzar el comerç entre els dos països”, anomenada Alkantara –“pont” en àrab– Iberian Exports. Repartida al 50%, Khashoggi era el soci saudita. Aquesta societat hauria estat finançada, a més, per l’Institut Nacional d’Indústria i Focoex, una empresa pública de comerç exterior.