Els escrúpols que la mesa de diàleg dels partits —amb “relator” o no— aixeca en les ànimes més sensibles apareixen a l’editorial d’El País d’avui, on s’argumenta sense cap fet —només sobre la base dels judicis d’intencions de l’editorialista— que la mesa “substituiria al Parlament en les seves funcions”, cosa que jutgen incompatible amb una sortida constitucional al conflicte. Alhora, considera “inoportuna” la manifestació que Vox, PP i Ciutadans han convocat a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez.
La sensibilitat del diari progre és molt selectiva. “L’inoportú” Pablo Casado, a la veneçolana, titlla Sánchez de “president il·legítim”, “traïdor” i altres 19 desqualificacions més, i “apel·la a la consciència de la població espanyola per fer-lo fora” (l’Ara tradueix aquest eufemisme per “agitar el carrer contra Sánchez”). Qui ha d’atorgar legitimitat i/o “fer fora” un president del govern a Espanya? La “consciència de la població espanyola” o la majoria formada en un Congrés triat en unes eleccions lliures?
Fa l’efecte que a El País no li molesta tant aquesta substitució del Congrés en les seves funcions que promou la triple dreta o, ja que hi som, tampoc l’inquieta la crisi oberta per la fiscalia de l’Audiència Nacional amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en aplicar un criteri extrajurídic per saltar-se el dret fonamental al jutge natural —establert en la Constitució i la Carta Europea de Drets Humans— i el procediment estipulat en la Llei Orgànica del Poder Judicial. Qualsevol s'adona que darrere d'aquestes actituds d’El País rau un particular —potser també “inoportú”— patró de conducta.
L’editorial d’El Mundo fa menys contorsions i va més cara a barraca. És una carta dirigida directament a Sánchez on li diu, entre altres floretes: “Tot per cec afany de poder. Amb la seva vergonyant acceptació de la figura del relator, vostè soscava les bases conceptuals del judici de l'1-O: s'alinea amb el relat dels processats i en contra dels magistrats que defensen l'ordre constitucional”. Curiós com, en una sola frase, es lliguen "les bases conceptuals" (sic) del judici de l’1-O i "l’ordre constitucional". La conclusió és una exigència en to d’ultimàtum: “anem a eleccions”. A la portada, aquest diari parla “d’ofensiva per frenar Sánchez”, un titular que és més aviat una arenga o una consigna que informació d'algun fet. Tot molt fi, molt democràtic, molt d’estado de derecho i d’imperio de la ley. Sobretot d’imperio.
L’ABC, també en to de míting, fa una primera amb aire de celebració soviètica, molt semblant a la del 28 d’octubre del 2017. És curiós veure com han canviat els protagonistes de la pel·lícula, que —si fa no fa— té el mateix guió. Aquí van les dues plegades:
Aquest concert d’exageracions està deixant de pasta de moniato als corresponsals estrangers. James Badcock, que treballa per la BBC, Los Angeles Times i The Daily Telegraph ho ha resumit en una piulada: “Casado acusa al president del govern Sánchez de —sí— “alta traïció” per proposar una mena de relator en les converses multipartidistes sobre Catalunya. Les paraules estan perdent tot el seu significat".
Casado has accused PM Sánchez of - yes - "high treason" over having some form of rapporteur at multiparty talks on #Catalonia. Words are losing all meaning. https://t.co/QWtmq3qDxo
— James Badcock (@jpfbadcock) 6 de febrer de 2019
