Comença una setmana que pot ser clau per a la investidura del pròxim president de la Generalitat, càrrec pel qual es proposen Salvador Illa i Carles Puigdemont. El nou president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, comença aquest dimarts la ronda amb els grups parlamentaris per saber si convoca un debat d’investidura, i paral·lelament els partits esmolen les armes de les seves estratègies negociadores. I entre els que saben que tenen la clau d’una possible investidura, tant per Illa com per Puigdemont, està Esquerra Republicana, que es deixa estimar, tracta de treure’s pressió i posa la pilota en la teulada de Pedro Sánchez. El president del govern espanyol s’ha cansat de repetir una vegada i una altra que “tots els camins porten a Salvador Illa”, però aquesta autopista cap a la investidura del guanyador de les eleccions del 12-M té un peatge que Esquerra ha deixat molt clar que hauran de pagar: el finançament singular per Catalunya. I aquest dissabte, es van donar alguns moviments en aquest sentit. D’una banda, Marta Rovira va afirmar de manera contundent, en el marc del Consell Nacional dels republicans, que serà molt difícil que Esquerra pugui donar suport a una hipotètica investidura del líder del PSC si Pedro Sánchez “no és capaç de moure fitxa en el finançament singular” per Catalunya. Aquest mateix dissabte, Illa va assegurar que Sánchez ajudarà Catalunya a obtenir el finançament singular que exigeix ERC. Però que diu Pedro Sánchez?, la resposta, està en una entrevista que publica aquest diumenge a La Vanguardia.
PSC i ERC, “condemnats a entendre’s”
El president del govern espanyol balla l’aigua a Esquerra en aquesta entrevista realitzada el passat divendres per fer balanç del cicle electoral que ha conclòs. Assegura Sánchez que “sense el lideratge i el compromís d’Esquerra no tindríem indults ni amnistia”, i que socialistes i republicans, “partits amb més de 90 anys d’història”, estan condemnats a entendre’s per què “el futur de Catalunya, i en bona part d’Espanya, dependrà del fet que es consolidi aquesta relació estratègica entre PSC i ERC”. Però preguntat directament pel finançament singular, el (primer) peatge que imposa Esquerra (el segon és el referèndum, però això és una altra història), el president de l’executiu espanyol respon així: “És factible. A més, nosaltres hem signat això a l'acord de la meva investidura amb Esquerra. Per tant, és compatible millorar el sistema de finançament autonòmic des del pla multilateral i alhora articular un finançament singular per a un territori tan important com Catalunya”.
Sánchez, que en l’entrevista també diu que manté la intenció de fer-se una foto “amb Puigdemont, Junqueras o Marta Rovira quan vingui”, insisteix que “és una bona notícia que el Parlament tingui una majoria alternativa. La millor opció per a Catalunya és un govern transversal. Sobre el PSC i ERC han de pivotar els avenços per a Catalunya. Crec que amb ERC ens podem entendre en el pla social i, en allò que ells anomenen el nacional, Salvador Illa s'ha compromès a reforçar l'autogovern i jo també, a més del respecte a la llengua i la cultura catalana, i als pactes aconseguits amb el president Aragonès, a qui vull reconèixer la seva col·laboració. Ha estat un bon president en circumstàncies molt difícils”.
La qüestió del finançament singular també és un tema que aborden l'ABC i El Mundo en les seves portades. El primer titula en gran que "ERC exigeix un concert a la basca per investir Illa, que ofereix un finançament singular" per a Catalunya, i que "ERC veu en la consecució d'un sistema de finançament equivalent al concert basc el preu per donar suport a Illa en una investidura. Fonts del sector d'ERC més procliu al pacte assumeixen que aquest és un objectiu factible –'això ja existeix a Espanya, no?', ironitzen fonts de la formació–, una posició diferent de la del sector del partit que considera impossible un acord amb el PSC i que ja entreveu l'escenari d'eleccions a l'octubre", explica el diari conservador en la seva informació. El Mundo, per la seva part, assegura que “Illa obre bretxa amb els barons crítics del PSOE i compra el relat del finançament que exigeix ERC”. Segons el rotatiu madrileny, Esquerra “confirma que negocia amb el PSC la investidura” i que “el líder socialista promet cessions amb l’ajuda del govern de Sánchez”. Segons El Mundo, aquesta promesa, “a la pràctica”, “marca distàncies amb els barons crítics del PSOE i involucra de ple a Pedro Sánchez, una de les exigències d’ERC per abordar la possibilitat de fer president de la Generalitat al líder del PSC”.
Els deu anys de Felip VI al tron
Però el titular noble de El Mundo a la seva portada és per Felip VI i els seus deu anys com a rei dels espanyols que, segons el rotatiu, “aproven a la corona, però exigeixen més regeneració” al rei després de deu anys de regnat. Aquesta conclusió l’extreuen d’una enquesta realitzada per Sigma Dos per encàrrec de El Mundo, en la que diu que “el 71% creu que el Rei representa bé a Espanya a l’exterior” i el 60% opina que “Leonor serà una bona successora”, i segons el rotatiu, el balanç de Felip al tron és positiu: “Un terç (31,3%) considera que la Corona està avui ‘bastant millor’ que el 2014, i un 16,6% opina fins i tot que està ‘molt millor’ que fa deu anys”. Segons l’enquesta, “la meitat dels enquestats (49,6%) considera que la monarquia constitucional en què s'ha desenvolupat la democràcia espanyola des del 1978 és la millor forma d'Estat per al nostre país” i “quatre de cada deu (40,4%), per contra, defensen que "no és la millor forma d'Estat" per a Espanya”. Ell perfil polític dels enquestats també reflecteix aquestes dades: “Els votants de Sumar (78,7%) i els socialistes (48,9%) són els que més crítics es mostren avui dia amb el model de monarquia constitucional. En el cas de la dreta, gairebé un de cada tres electors de Vox (30,6%) i un de cada deu del Partit Popular (11,4%) també discrepen de la fórmula sobre la qual pivota el sistema democràtic a Espanya des de fa quatre dècades i mitja”.
A La Razón, entrevisten a Alberto Núñez Feijóo, amb un titular principal que diu: "Sánchez va enganyar amb l'amnistia a Puigdemont", i assegura que "és sospitós" que l'ultimàtum de Sánchez sobre el CGPJ coincideixi amb "un context de corrupció que l'hi afecta". El principal líder de l'oposició també creu que el govern espanyol "va començar a Catalunya i pot acabar allà". El president del PP, però, no descarta que Junts i Carles Puigdemont puguin ser interlocutors del PP en un futur, tot i que afirma que està per veure si el president a l'exili es podrà beneficiar de l'amnistia -"veurem si s'aplica, diu Feijóo-, i afegeix que "jo segueixo sostenint que la llei és inaplicable".
