Mariano Rajoy ha fet una passa. Però cap a on és avui encara un misteri. El president del Govern espanyol va anunciar divendres que no se sotmetria de moment a la sessió d'investidura, a l'espera d'obtenir els vots afirmatius suficients per ser elegit. El repte és difícil per Rajoy, tant en la primera, com en la segona volta, i de no sortir victoriós, la seva estratègia de finta hauria de triar entre les solucions del Mas Style 16' –designar un altre candidat–, o resignar-se al Mas Style 03', 06' –de perdre el govern davant d'un tripartit–.

1. La investidura

Segons les regles, Rajoy necessitaria la majoria absoluta de vots per ser investit en la primera volta –xifra que amb 123 escons, el PP sol no té–. En el cas hipotètic que els tingués, per convèncer la resta de grups el candidat presenta el seu programa en un discurs al Congrés, i en sol·licita la seva confiança. Si ho aconseguís, el Rei el nomena president; si no, s'ha de sotmetre a la mateixa votació 48h després –la segona volta–.

https://twitter.com/marianorajoy/status/690629177880408064

2. Segona volta

El candidat necessitaria una majoria simple de vots a favor –més que en contra– per ser investit. En el cas de Rajoy, els seus 123 escons actuals no li permeten ser nomenat ni en primera, ni en segona. Per tant, el seu èxit passaria per aconseguir les abstencions de Ciutadans i PSOE per governar. En cas contrari, el líder ja no podria tornar-se a presentar, i el Rei hauria de seguir proposant candidats, prèvia consulta dels grups.

3. 'Operació Menina'

Així com Artur Mas al seu torn, Mariano Rajoy podria fer la seva passa cap al costat. Fa un mes sonava entre els cercles de poder proper a l'Executiu la possibilitat que fos l'actual vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, la qui el substituís com a candidata de consens en l'opció de la segona volta amb abstenció de PSOE i C's. És la mateixa fórmula Puigdemont que, amb el "pas al costat" de Mas, Junts pel Sí va utilitzar.

Tanmateix, en la conferència posterior al Consell de Ministres d'aquest divendres, Soraya va descartar el candidat alternatiu, –almenys, per els dos primers intents d'investidura–.

https://twitter.com/ahorapodemos/status/674142818626088960

4. Tripartit d'esquerres

L'escenari anterior és cada cop menys factible. Pedro Sánchez està molt interessat a governar, i aquest cap de setmana ha donat mostres que vol apropar posicions amb Podemos. Pablo va proposar divendres la fórmula d'un govern encapçalat pel PSOE, en què Iglesias en fos el vicepresident, amb Izquierda Unida al govern. La candidatura necessitaria els vots de PSOE (90), IU (2), i Podemos (P's) (69), i PNB (6), i les abstencions del nacionalistes catalans. Així, li tocaria passar el primer, si Rajoy s'hi torna a negar.

Al seu torn, barons com Eduardo Madina, o Alfredo Pérez Rubalcaba, estarien en profund desacord amb la idea, considerant-la un "insult" al seu partit.

5. El "bisagrito"

Ciutadans podria resultar clau per resoldre el duel entre Rajoy i Sánchez per la presidència. Rajoy va anunciar ahir que el candidat del PSOE és l'únic "escull" per a la gran coalició, que hauria de cursar amb les abstencions en segona volta de socialistes i taronges –difícil, si Sánchez no deixés d'ambicionar el poder–. Al mateix temps, els naranjitos  –de canviar el seu parer habitual– també sumen per permetre algun acord PSOE-P's-C's.

https://twitter.com/LuarrkoSwagger/status/609038710831738880

6. Coalició o acord?

No és el mateix entrar al govern i repartir-se les carteres ministerials –coalició–, a canvi de suport previ en la investidura, que cedir puntualment els suports del propi partit perquè Rajoy o Sánchez surti escollit –acord d'investidura–. Amb P's com a soci de govern, es contempla el primer dels escenaris, a partir de les evidències observades; en el cas de C's, la segona opció és la més factible, a canvi de mesures que supeditin el seus suports.

Així va succeir per investir a Susana Díaz (PSOE) a Andalusia, així com a Cristina Cifuentes (PP) a la Comunitat de Madrid, on C's va afavorir sengles investidures, amenaçant amb retirar el suport en cas que s'incomplís el full de mesures prèviament acordades.

https://twitter.com/Cs_Madrid/status/686922653828018176

7. Paper dels independentistes

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Democràcia i Llibertat (DiL) resultarien claus en la investidura del "tripartit". Són els 17 vots que falten a PSOE i P's per l'absoluta; i serien les dues abstencions requerides per l'escenari PSOE-P's-IU-PNB. Ara bé, ambdós podrien supeditar un possible suport al referèndum, i no al Ministeri de Plurinacionalitat que Pablo vol per a En Comú Podem.

https://twitter.com/gasparblancafor/status/690518274921070592

8. La UE no el felicita

Fonts comunitàries han assegurat a El Nacional que Brussel·les no té una preferència pel PP, a causa del poc crèdit i simpaties en l'àmbit europeu que ha provocat la gestió del president espanyol. Mostra d'això seria que cap líder del Partit Popular Europeu (PPE) no l'hauria felicitat públicament després de la seva victòria en els comicis del 20D.

L'únic objectiu de la UE passa per garantir l'estabilitat dels mercats, malgrat que les fonts asseguren que Podemos genera menys preocupació que Syriza –en tant que la seva posició electoral no és de majoria absoluta, com sí amb el partit grec–. Tot i així, Angela Merkel va alarmar-se en el seu moment, quan li van explicar que el partit d'Iglesias podia ser la segona força més votada a Espanya.

9. Precedents històrics

Al llarg de la història espanyola, només dos governs han resultats investits durant la segona volta. És el cas de José Luis Rodríguez Zapatero el 2008 i Leopoldo Calvo Sotelo, el 1981. Però en cas que la situació de bloqueig continués a Espanya i es complís el termini de dos mesos després de la primera sessió d'investidura, caldria convocar noves eleccions. Com va explicar El Nacional, aquestes podrien no treure el país del bloqueig.

10. El Rei no es pot negar

I si el Rei es nega a proposar i nomenar un candidat? Malgrat aquest interrogant suscita recels, a la pràctica, seria impossible que passés. La Constitució atribueix al moncarca aquestes funcions, i la de consulta prèvia amb els grups – malgrat que no hi ha mesures de coerció previstes en aquests casos–. En conseqüència, Felip VI debutarà enguany, després que el seu pare, Joan Carles I, hagi estat l'únic rei que fins ara se n'havia fet càrrec.

Per tant, el Mas style no és descartable per a Rajoy, tant si és amb passa al costat –Mas 16'–, o per propiciar un tripartit a la Mas 03', 06'.  El Congrés espanyol –no el Polònia– dirà.