És freqüent entre les criatures un joc que consisteix en tapar-se la cara i creure que així ja ningú els veu. Santa innocència! És força més preocupant quan aquest joc el practiquen mitjans de comunicació considerats com a seriosos i, atenció, pressos com a generadors d’opinió.
L’anomenada ’omertà’ o llei del silenci és una variant molt més perversa del joc infantil. Silenciar un fet per fer veure que no existeix pot semblar banal però és efectiu. Només així s’entén que del revés que ahir va rebre la Junta Electoral Central i en especial, el Partit Popular i Ciutadans com a autors intel·lectuals de l’intent de bandejar Puigdemont del joc democràtic els diaris editats a Madrid pràcticament no se'n facin ressò.
El lector pot aturar-se uns minuts en un quiosc a mirar les portades i poca cosa l’indicarà que ahir els jutjats espanyols van haver d’admetre que tot el muntatge defensat amb vehemència per personatges com Pablo Casado i Albert Rivera i tots els seus assalariats es va desfer com un terròs de sucre.
¿I quin fet substitueix a les portades l’absència d’un Puigdemont que ha aconseguit el seu propòsit de ser candidat a les eleccions europees malgrat l’escomesa política? Doncs una reunió de la qual ja se’n podia escriure la crònica abans de fer-se, la de Pedro Sánchez amb Pablo Casado que ha conclòs amb l’anunci previsible per part del segon de que el PSOE no pot comptar amb el suport del PP.
Repassem les portades dels principals diaris editats a Madrid. L’ABC dedica la foto a la trobada a La Moncloa amb el titular Centrat en una oposició ‘ferma i responsable’, dedicada a Pablo Casado. De Puigdemont, ni una paraula.
El País prefereix titular Sánchez i Casado pacten a La Moncloa obrir un diàleg sobre Catalunya, afegint que el líder del PP "convida Ciutadans a abstenir-se per facilitat la investidura del nou govern". Del president a l’exili, cap menció tampoc.
La Razón opta per Juristes enlletgeixen que Sánchez ‘afebleixi’ al Rei amb la seva ronda a Moncloa. Del cas Puigdemont, un destacat petit amb advertència inclosa: Puigdemont podrà ser candidat però el detindrien en recollir l’acta.
El Mundo titula Casado no investirà Sánchez però demana a Rivera que ho faci, i una columneta que parla del president a l’exili de forma tangencial: Els jutges es responsabilitzen els uns als altres de permetre la candidatura de Puigdemont.
És a dir, dos diaris ni ho mencionen i els altres dos ho fan petit i incidint en altres aspectes més enllà del fet en si, com l’embolic a la justícia o l’amenaça de detenció immediata.
Pel que fa a la premsa catalana, El Punt Avui i l’Ara ho donen destacat a portada, amb els titulars El Suprem avala que Puigdemont pugui ser candidat i Puigdemont serà candidat, respectivament, mentre que La Vanguardia i El Periódico opten per donar-ho més petit amb els següents encapçalaments, Via lliure al duel Junqueras-Puigdemont després de l’aval judicial a la llista de l’expresident i Els jutges resolen que Puigdemont sigui candidat a les europees.
Si el lector no ho veu, potser és que no existeix. El pensament màgic s’instal·la al quiosc.