Els mèdia espanyols (gairebé tots) de referència han reaccionat amb un deix de malestar i d'incomoditat. Les notícies d'Alemanya els han desmuntat o enrunat el relat sobre el conflicte català ("golpe de estado", "rebelión", "sedición", "violencia"...) que promouen des de fa setmanes, en sincronia amb el govern i la justícia espanyols i els partits del 155. Aquest dijous, però, la realitat és d'acer alemany i no es deixa tòrcer amb paraules. Els titulars són freds, escarits, quirúrgics: la justícia de Schleswig-Holstein descarta el delicte de rebel·lió per al president Carles Puigdemont i li atorga llibertat amb cautelars.

És a dir, són titulars de premsa. Despullats d'adjectius ("fugado", "golpista", "separatista", "huido"...) i d'interpretacions ("escapada", "farsa"...).

Sembla que parlin d'una altra cosa, d'un altre cas.

Alguns han acostat a la informació alemanya alguna peça que recordi al lector que sí, que la justícia alemanya pot dir el que vulgui però que hi ha l'altra versió, aquella on Puigdemont i el seu Govern i la Mesa del Parlament i Òmnium i l'Assemblea i els separatistes es van rebel·lar i sedicionar. El País ho fa amb una informació sobre una conferència de l'expresident José María Aznar que, sorrut i en to greu, insisteix en el discurs de sempre: "El que ha passat a Catalunya [és] una rebel·lió en tota regla".

Com expliques ara als lectors enfervorits que tres jutges regionals alemanys han tombat en 48 hores una instrucció inacabable que fa mesos i mesos que es fabrica al Tribunal Suprem?

El Mundo, en canvi, recupera i republica una llarga opinió que Enrique Gimbernat, catedràtic de Dret, va publicar al... desembre. Dona per fet, amb molt d'escarafall retòric forense, que darrere del procés s'hi amaga una trama organitzada, culpable dels delictes de sedició i malversació, etcètera. Diu però, com tants altres juristes espanyols, que de rebel·lió ni molla. Sembla una mala jugada per a Gimbernat perquè, quatre mesos després, ha passat molta aigua sota el pont. Potser és un "jo ja ho deia!".

Tots tenen a mà el processament del major Josep Lluís Trapero i altres tres càrrecs dels Mossos i de la Conselleria d'Interior per posar-lo prop de la notícia alemanya. Perquè, per paga, han hagut d'explicar que als tres consellers exiliats a Brussel·les, la justícia belga els ha deixat anar lliures després d'interrogar-los en aplicació del procés d'extradició demanat per Espanya. A sobre, la policia belga ha obert una investigació sobre les activitats dels agents espanyols que van detenir Puigdemont a Alemanya.

Tot això és el que es veu a les portades de la primera hora dels digitals que més han contribuït al relat que presenta l'independentisme com una colla de colpistes violents.

L'efecte de tot plegat és una mica còmic. Fins ara, s'ha informat en aquests mèdia amb un l'estil entre pinxet, administratiu i burleta. Mesos i mesos parlant de "fugados", "huídos", "escapar de sus responsabilidades ante la justicia", la covardia dels exiliats, "la mansión de Puigdemont", els bots russos, etcètera. En dos dies, un tribunal regional alemany liquida no només el relat sinó que també deixa en ridícul l'estil parte de guerra. És cruel ara, anar arreplegant els trossos del relat del terra. El disgust és lògic. S'hi havien implicat tant! 

La més gruixuda, però, l'ha deixat anar Tobias Buck, l'excorresponsal a Espanya del Financial Times, ara corresponsal a... Alemanya. En una piulada, diu: "Interessant que al tribunal alemany només li calen dos dies per descartar la violència i la rebel·lió. No sembla que aquests jutges s'hagin pres aquesta acusació seriosament...":

Ara ve la part difícil per a aquests mitjans. Com expliques als lectors enfervorits que tres jutges de Schleswig-Holstein han tombat en 48 hores tota una instrucció inacabable que fa mesos i mesos que es fabrica al Tribunal Suprem, i de la que vens parlant com de les taules del Sinaí? Això és molt complicat de fer quan t'has pensat que no ets periodista sinó un soldat al front d'una guerra patriòtica en defensa de nosequè.