Nou capítol en la literatura rebuscada de la premsa espanyola contra els polítics independentistes i les institucions catalanes. Les constants ofensives polítiques i judicials contra Catalunya i el procés continuen passant desapercebudes per als grans mitjans estatals, que només veuen i denuncien els atacs dels polítics sobiranistes contra la seva venerada justícia i, fins i tot, consideren ara que el Parlament ha estat "segrestat" pel seu president, Roger Torrent, i no per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que va movent fils per modificar la situació a Catalunya segons les seves aspiracions.

Una justícia que, encara que una vegada més va desatendre als organismes internacionals com l'ONU i va negar a Jordi Sànchez poder presentar-se al debat d'investidura com a candidat a la Presidència que era, consideren que va pel camí correcte. No com la Mesa del Parlament que, segons la seva visió de la realitat, és la que s'ha extralimitat de les seves funcions querellant-se contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Una vegada més, la premsa espanyola es torna a posar al paper de jutges de la democràcia i ja donen per fet que la querella "imposada" pel president del Parlament a la Mesa de la cambra és un delicte de malversació de fons públics que comporta penes de presó, no només per "atacar" a la justícia, si no també per, segons ells, utilitzar diners públics per dur a terme la querella.

A més, i com ja ve sent habitual, els diaris de Madrid tornen a lamentar-se que el "separatisme" intenti per totes les vies "desacreditar a la democràcia espanyola" i més ara mitjançant la "intimidació a jutges". Una democràcia que, encara que la RAE sostingui que és la "forma de govern en què el poder polític és exercit pels ciutadans", costa d'assimilar ja que, per començar, el govern del PP mai no ha donat ni un bri d'esperança al poble català perquè pugui decidir lliurement sobre el seu futur.

Delictes de presó

La Razón, sota el títol "Inacceptable coacció a la Justícia", denuncia en el seu editorial que "es percep un ànim d'intimidació a la independència judicial d'un cinisme inaudit", mentre aplaudeix que la justícia espanyola mantingui a la presó els polítics sobiranistes.

Per als de Francisco Marhuenda, Torrent ha "forçat als mateixos lletrats de la Institució a formalitzar la querella, busca reforçar el nou relat secessionista" a través d'una "estratègia" en la qual, segons el seu punt de vista, "val tot per desacreditar els jutges i magistrats".

Però això no és tot. La Razón no té cap problema a l'hora de girar la truita i deixar anar "no és possible obviar" la querella contra Llarena perquè, segons apunten, "es tracta d'un delicte castigat amb fins a dos anys de presó en el qual, presumptament, haurien caigut els membres de la mesa del Parlament, que, una vegada més, van desatendre les advertències del cos de lletrats de la Cambra".

El pitjor, però, arriba quan posen en relleu que "la intimidació als jutges és una pràctica especialment execrable que atempta contra el principi de la independència judicial, que és en la base de la democràcia". Una independència judicial que, pel contrari, molts opinen que no existeix perquè, no només a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Escòcia la justícia ha decidit deixar en llibertat als polítics catalans que allà s'han exiliat mentre que a Espanya la resta continuen presos, si no perquè, a més, sembla ser que va molt de la mà de l'opinió del govern de Mariano Rajoy.

Malgrat això, els de Marhuenda consideren que "no estem davant d'un problema de drets fonamentals, sinó davant de les inevitables conseqüències jurídiques de l'intent colpista que el separatisme català va dur a terme contra la democràcia espanyola" i, precisament per això, citen els dirigents sobiranistes a "deixar de banda la seva campanya insidiosa contra els jutges" i a "reconèixer la realitat" canviant el seu candidat a la Presidència de la Generalitat per algun que "no estigui subjecte a presses judicials". Al contrari, els polítics independentistes, continuaran "agreujant les coses".

Coacció a l'Estat

El Mundo va un pas més enllà i es lamenta que, "malgrat les greus conseqüències penals que ha portat l'ús partidista que l'independentisme va fer del Parlament en l'anterior legislatura", és a dir, malgrat que alguns polítics sobiranistes siguin a la presó i altres en l'exili, "les formacions sobiranistes segueixen entossudides en utilitzar a la seva conveniència la Cambra en la qual està representada la voluntat de tots els catalans".

En el seu editorial, titulat "Un Parlament lligat de mans per l'independentisme", denuncien que la querella contra el jutge del Suprem "suposa una coacció inacceptable a l'Estat de dret" i barregen aquest fet amb les presumptes "amenaces" que va rebre Llarena a casa seva per justificar, així, la seva convicció que això demostra que "els cadells del separatisme assenyalen no només al discrepant, sinó als qui tenen l'obligació d'exercir l'acció de la Justícia".

Justament amb aquest argument sota el braç, el diari citat subratlla "l'extraordinària gravetat de la querella [...] en un nou intent de deslegitimació dels jutges" i, el que és més per a ells, això "demostra que l'independentisme té segrestat el Parlament". Segons el seu parer, el té segrestat perquè "no ha dubtat a expressar les seves objeccions a la viabilitat que el Parlament català com a institució presenti una querella per prevaricació contra un magistrat del Suprem".

Ara bé. Després de carregar contra tots els passos que fan els polítics sobiranistes, El Mundo prova de calmar els ànims donant per fet que "la querella té molt poc recorregut", així com que, a més, els representants de la Mesa de la cambra catalana "s'arrisquen a un delicte de malversació".

Segons el seu punt de vista, si fan tot això és per "mantenir el conflicte" i denuncien que ho fan, d'un costat, "difonent el mantra de la repressió de l'Estat" i, de l'altre, "perpetuant sine die la formació de Govern" per "allargar l'agonia". Precisament per això, recorden a la sobiranisme que el 155 no s'aixecarà fins que existeixi "l'acceptació plena de l'ordre constitucional i l'Estatut, i el respecte a les decisions judicials".

Avalar el procés o la democràcia?

Mentre que avui l'ABC no dedica massa espais a la qüestió catalana —després d'obrir ahir el debat dels nacionalismes i les altres llengües que es parlen en territori espanyol—, El País va en una línia diferent, però sí que dedica la seva editorial a Catalunya.

Aquesta vegada, tanmateix, la seva editorial va dedicada a l'"error dels sindicats" en assistir a la manifestació perquè consideren que "avalen el 'procés' amb la seva presència en la protesta de demà". Una manifestació que no té per objectiu reivindicar la independència de Catalunya, si no exigir que es recuperi la democràcia aixecant l'aplicació del 155, així com recuperant les llibertats i drets democràtics, també deixant en llibertat els presos polítics.

Però el diari citat no ho veu així i, per contra, considera que tant CC.OO. com UGT "pretenen enganyar" la gent quan afirmen que el seu objectiu és facilitar que hi hagi un Govern, encara que després acaben admetent que "és evident que la inestabilitat política no afavoreix els interessos dels treballadors".

Justament per això, sostenen que la seva assistència a la manifestació "és un despropòsit" perquè "desborda la comesa principal d'una organització sindical i, sobretot, ofereix un inestimable aval a l'independentisme", motiu pel qual els demanen que "actualitzin els criteris" i els citen a "comprometre's en la defensa dels drets dels treballadors i no dels que arruïnen el seu futur amb el seu irresponsable procedir".

Atacs a la independència judicial, delictes greus que mereixen, en moltes ocasions, presó, mentides... Els diaris de Madrid tenen après el seu discurs i traslladen a la societat la realitat a la seva manera de veure o segons els interessos que els mouen i continuan sense tenir en compte que aquest missatge cala a poc a poc en una part de la societat que, moltes vegades, acaba veient l'independentisme com un grup de radicals i extremistes i més encara quan són acusats de delictes tan greus com a terrorisme, rebel·lió, sedició o, fins i tot, de malversació de fons públics. Ara volen fer veure que el Parlament està segrestat, però no pel 155, si no pels dirigents independentistes. I, gràcies a això, segurament demà tornarà a haver-hi un nou capítol a la premsa espanyola amb el seu missatge clar i penetrant contra els catalans i la majoria dels seus dirigents.