Un membre dels Comitès de Defensa de la República que el febrer de 2018 es va encadenar al Palau de la Justícia (seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) per reclamar l'alliberament dels presos i preses polítiques ha estat enviat a presó. Després que els Mossos d'Esquadra el detinguessin divendres, l'activista David Vallhonrat ha ingressat a Brians I i resta a l'espera de ser cridat per un jutge. 

Aquest dia CDR, Arran, Alerta Solidària, CUP i Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) van convocar una protesta a la plaça Catalunya, i cap a les 7.45 hores un grup de 200 persones van pujar les escales del Palau de Justícia, "van tancar les portes i van passar cadenes de ferro entre el forjat de les portes, envoltant amb elles els seus cossos ", explica la sentència. L'any passat, els 12 participants més de l'acció van quedar absolts, menys Vallhonrat, que no va voler comparèixer al jutjat. 

Davant l'empresonament de Vallhonrat, els partits independentistes amb representació a l'Ajuntament de Matadepera i les entitats sobiranistes com l'ANC, Òmnium i el Consell per la República han convocat una protesta davant l'Ajuntament de Matadepera per donar suport al detingut.

L'absolució

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar el recurs de la Fiscalia, que es va oposar a l'absolució i que demanava penes d'entre un i dos anys i mig de presó per desordre públic, desobediència i resistència greu malgrat que, fins i tot els mossos que van declarar en el judici, van admetre que no van veure en cap cas violència.

El TSJC va defensar, però, que els manifestants no van causar danys en persones ni objectes, ni amenaçar amb fer-ho, per la qual cosa descarta que cometessin un delicte de desordres públics. D'altra banda, també conclouen que la resposta a l'acció dels mossos per neutralitzar-la va ser una resistència passiva i sense violència que no permet ser castigada per l'ordenament. Així doncs, el Tribunal reconeix l'argument dels advocats de les defenses a l'afirmar que "a les portes del Palau de Justícia no s'hi va cometre cap delicte, sinó l'expressió pura i genuïna d'un exercici de drets fonamentals" com és encandenar-se a les portes del TSJC. "La resposta al que va passar aquí no la trobem al Codi Penal", va recalcar el lletrat Xavier Monge. Fiscalia, en canvi, considera que aquella acció "pretenia atacar directament contra un dels poders" de l'Estat.

Imatge principal: El desallotjament dels CDR l'any 2018 / ACN