El mateix dia que el Senat ha aprovat definitivament la reforma del Codi Penal que deroga la sedició, rebaixa la malversació i endureix el delicte de desordres públics, l'aliança dels socialistes, els liles i els republicans que ha estat la base de l'acord ha tingut l'oportunitat de portar al Parlament aquest consens. Una moció de Junts ha volgut assenyalar que la reforma "restringeix el dret fonamental de manifestació i reunió, genera més inseguretat jurídica, i atorga una gran arbitrarietat als tribunals espanyols". Una alerta compartida també per altres actors de l'independentisme com la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, però també entitats socials i de drets humans com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Sindicat de Llogateres, i fins i tot juristes.
Però, tot i l'àmplia denuncia, PSC, ERC i comuns s'han mantingut fins a dia d'avui ferms en defensa de la reforma, sense pràcticament cap alteració al text inicial. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha assenyalat que la modificació del Codi Penal els amoïna "i molt". També ha recordat que des del PSOE i ERC s'han compartit "discursos antagònics" sobre els beneficis de la reforma de la sedició i la malversació. "L'òptica estatal és que ha de permetre el retorn del president Carles Puigdemont, condemnar-lo i posar-lo presó per poder donar la carpeta del procés per tancada. Per ERC, és un avenç pel procés cap a la independència", ha evidenciat. I els comuns no ho veuen del tot clar, "però la voten i aproven igualment".
En resposta, la portaveu republicana, Marta Vilalta, ha pres la paraula per evidenciar el posicionament d'ERC. "Reiterem l'aprovació definitiva", ha sentenciat, recordant que s'ha assolit derogar el delicte de la sedició, una demanda compartida també per Junts i que ha ofert una "inexistent ajuda" per fer-ho possible. I és que la seva intervenció s'ha convertit en una rèplica contundent contra els exsocis del Govern que tan sols ha servit per evidenciar la distància que separa els dos partits. "Potser Junts s'ha instal·lat en el discurs fàcil, en la no assumpció de responsabilitats, i això potser el portarà a la irrellevància", ha llançat Vilalta. I ha aprofitat per reivindicar l'estratègia del diàleg impulsada pels republicans, que ha aconseguit "fer trontollar el règim del 78", malgrat lamentar que en aquest camí han estat "més en solitari" que haurien volgut.
La picabaralla entre ERC i Junts ha estat evident, també per a la resta de diputats. Ferran Pedret, del PSC, ha dit que hi ha hagut "un intercanvi de mans obertes" perquè la moció era un dard dirigit essencialment als republicans. Durant la seva intervenció, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha volgut assenyalar la hipocresia dels de Borràs i Turull per sortir ara en defensa de les mobilitzacions socials. "Ens pica i rasca i genera un profund malestar. I la repressió de la mateixa Generalitat?", ha dit, recordant les acusacions particulars contra els represaliats del procés i el veto al mecanisme de control extern dels Mossos d'Esquadra. Per part de David Cid, dels comuns, també s'ha furgat aquesta ferida. "En la defensa dels drets fonamentals i de manifestació, lliçons ni una. Els defensava el conseller Puig amb un bat de beisbol? O el conseller Turull quan deia que els activistes del 15-M havien d'anar a presó? O el conseller Buch quan reprimia les manifestacions postsentència?".
ERC, obligada a abstenir-se pels represaliats
El punt de la moció més calent, que censurava els desordres públics agreujats i la reforma del Codi Penal, ha caigut després de rebre només el suport de Junts i la CUP. PSC i comuns s'han instal·lat en el 'no', mentre que ERC no s'hi ha pogut sumar perquè la part inicial del text expressava el seu "suport i solidaritat a totes les persones encausades per la repressió de l'Estat espanyol contra el moviment independentista", per la qual cosa ha acabat optant per l'abstenció. En canvi, sí que han prosperat gràcies a la majoria d'ERC, Junts i la CUP dos punts en què es defensava que aquells que van fer possible el referèndum de l'1-O "no van cometre cap delicte sinó que van exercir un dret fonamental", i en què s'instava el Govern a prendre "totes les mesures necessàries per garantir el dret fonamental de manifestació i reunió" a Catalunya.