La famosa opció D per aconseguir investir un nou president de la Generalitat no sembla que hagi de veure la llum de manera immediata. Si més no, així es desprèn de les reunions que aquest cap de setmana ha mantingut el president, Carles Puigdemont, amb els diputats del seu grup parlamentari que es van desplaçar a Berlín. La voluntat és no descartar cap escenari i avançar sense precipitacions. "Pas a pas", segons un membre de la direcció. De moment, JxCat seguirà apostant a fons per la candidatura de Jordi Sànchez i, si no prospera, passaria a primer pla la reforma de la llei de Presidència que hauria de permetre la investidura del president a distància, segons fonts del grup. En cas que cap de les dues opcions pugui prosperar, arribaria el pla D. O, la darrera pantalla, eleccions.

La —segona— investidura de Jordi Sànchez, que continua empresonat a Soto del Real, ja té data. El president del Parlament, Roger Torrent, l’ha fixat per a divendres vinent. Per fer possible aquest ple seria necessari que el jutge del Suprem Pablo Llarena assumeixi les mesures cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per preservar els drets de Sànchez com a diputat i permeti la seva sortida de la presó per ser present a l’hemicicle.

A més, i atès que la CUP ha anunciat que s’abstindrà, caldrà que Puigdemont pugui continuar delegant el vot —que ja se li va acceptar el darrer ple, quan era a la presó de Neumünster— i que s’atorgui la delegació del vot del conseller Toni Comín ara que les mesures cautelars que se li han imposat a Brussel·les li impedeixen abandonar el país per acudir al ple —és a dir, la condició d'impediment no voluntari que reclamava el jutge per acceptar la delegació—.

La direcció de JxCat considera que si finalment Llarena denega un altre cop la participació del president de l'ANC en el ple d’investidura, tornarà a armar d’arguments l’independentisme per denunciar en instàncies internacionals la vulneració dels drets dels seus parlamentaris.

En cas que aquesta opció quedi del tot desestimada, el següent escenari que s’obrirà és el de tornar a investir Carles Puigdemont i fer-ho a partir d’una reforma de la Llei de Presidència que permeti la investidura a distància.

La Mesa del Parlament estudiarà en la reunió de demà, dimarts, les esmenes presentades, i un cop publicades els grups de l'oposició disposaran de 48 hores per sol·licitar el dictamen davant el Consell de Garanties Estatutàries. Atès que la reforma de la llei es tramita per lectura única, el Consell de Garanties disposarà de set dies hàbils per donar una resposta. Fonts del grup parlamentari asseguren que abans d’un mes la reforma per poder investir Puigdemont a distància podria estar enllestida.

Aquest escenari, per tant, quedaria dins del termini de dos mesos que fixa el reglament per aconseguir una investidura abans de convocar noves eleccions. El cronòmetre va començar a córrer el passat 23 de març, quan es va fer la primera votació d’investidura, la de Jordi Turull, que no es va poder completar perquè va ser empresonat.

En qualsevol cas, fonts del grup asseguren que no hi ha pressa per tancar aquesta opció. Si no hi ha canvis en la situació de Puigdemont, el president podrà mantenir l’acta de diputat, atès que Alemanya ha rebutjat la seva imputació pel delicte de rebel·lió, i només els imputats per delicte de rebel·lió que estiguin en presó preventiva podran ser inhabilitats un cop el processament sigui ferm.

El tercer escenari és el pla D, el que ha d’arribar un cop desestimats els noms de Puigdemont, Sànchez i Turull. Per al pla D, els noms són múltiples i apareixen i desapareixen en funció de la salut de les diferents forces que integren JxCat i els equilibris interns. Els darrers dies, un dels noms que podria comptar amb major consens és el de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, membre del PDeCAT i persona de màxima confiança de Puigdemont que va ser qui la va fitxar com a independent per a la seva candidatura al consistori gironí.

La darrera pantalla, que tampoc es descarta, és l’avançament electoral. Tot plegat, però, pendent de l’evolució de la situació política i judicial que a cada setmana imprimeix nous girs en una situació d'altíssima volatilitat.