El president espanyol Mariano Rajoy ha hagut d’endarrerir un dia la inauguració del curs polític. L’acte que tenia previst per a dissabte a Pontevedra va haver de traslladar-se a diumenge, per poder assistir així a la manifestació d’aquell dia contra el terrorisme a Barcelona. Una circumstància, els atacs terroristes, que alguns mitjans ja han fet servir per a la construcció d’un relat contra el procés sobiranista, contra el referèndum de l’1 d’octubre. La temptació per al Govern espanyol en la represa també és gran.

En certa manera, en el seu estil sempre mesurat i subtil, ho va fer el mateix Rajoy ahir a Pontevedra. “Espanya no pot i no es pararà després dels atemptats", assegurava, i ho lligava després al full de ruta independentista: “El que sí que hauria de passar és que tots ens dediquéssim als assumptes que realment preocupen els nostres ciutadans”. És en aquest sentit que demanava “renunciar a plans de ruptura, divisió i radicalitat”. Recordava que el Govern espanyol “defensarà la sobirania nacional, la Constitució i la legalitat a Catalunya”. Ara no és el moment, va venir a dir.

A l’altra banda, el president Carles Puigdemont té clar que el full de ruta és el que és, que hi ha un referèndum previst per a l’1 d’octubre. “Que l’agenda política, que no té res a veure amb la política de seguretat, hagués de patir alguna alteració substancial pel propòsit i l’interès dels terroristes, crec que seria un error”, defensava aquest diumenge en una entrevista a El Nacional. En una altra entrevista, la setmana passada al Financial Times, deia que la Generalitat ja té més de 6.000 urnes. Segons la CUP, l’executiu de Puigdemont també té el cens amb el qual es votarà l’1 d’octubre.

L'inici del curs polític català anticipat, el passat 16 d'agost, va quedar interromput l'endemà pels atemptats. Aquesta setmana serà reprès coincidint amb l'inici del setembre, l'últim mes abans del referèndum de l'1 d'octubre. Un mes que políticament ja es preveia intens, i que estarà marcat justament pels passos cap a la votació: la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica. La gestió dels atacs per part de la Generalitat, reconeguda per gran part de la ciutadania, és analitzada pel Govern com un impacte positiu. Especialment després dels elogis de la premsa internacional.

A Madrid s'han llegit l'escridassada i les estelades com "un parany" de la Generalitat al Rei i Rajoy

Atemptats contra urnes?

Fins al moment, tant Mariano Rajoy com els membres del seu gabinet havien mantingut un paper molt institucional, el paper correcte a què obliquen les circumstàncies. Cap estridència, cap sortida de to, cap declaració amb intencionalitat política. Màxim respecte a la feina de la Generalitat a través dels Mossos d’Esquadra, màxima cooperació. Però ara, passat el dol, toca tornar a la normalitat, coincidint amb l’inici del curs polític. Més encara després del que va passar a la manifestació de Barcelona, amb l'escridassada i les estelades, que a Madrid s'ha llegit com "un parany" de la Generalitat al Rei i Rajoy.

Per ara, el president espanyol té previst tornar a Catalunya el dia 15 de setembre, per a l'escola d'estiu que el Partit Popular celebrarà a Salou. Curiosament, aquesta visita coincidirà amb la data en què comença la campanya unitària pel referèndum, la del 'sí'. Està per veure sobre quina base edifica el seu discurs en aquest mes abans del referèndum. Però ja ha advertit que res no ha canviat en aquest sentit: el Govern espanyol actuarà si considera necessari fer-ho.

La temptació terrorista està allà. El relat dels atemptats contra les urnes va començar a construir-se ja des de les hores posteriors als atacs per part de determinats mitjans editats a Madrid, i ha crispat l'ambient a Barcelona. Enmig de crides a la unitat des de moltes tribunes, va ser molt revelador l'editorial que El País publicava l'endemà, en què sostenia que "un atac d'aquesta magnitud ha de ser un toc d'alerta" que faci replantejar als independentistes la seva agenda política.

L'independentisme valora com i quan aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat

Referèndum i desconnexió

En la banda de l'independentisme, la intenció és aprovar la llei del referèndum -ja presentada en societat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC)- a principis de setembre. Una possibilitat és fer-ho en el ple del 6 i 7 de setembre. Amb la lectura única suspesa pel Tribunal Constitucional, hi ha diverses alternatives per aprovar-la. ERC i la CUP volen fer-ho en seu parlamentària, a través d'altres mecanismes. El PDeCAT s'inclina per aprovar la norma amb un decret llei del Govern.

El calendari de l'altra llei, la de transitorietat jurídica, tampoc no es veurà afectat pels atemptats. Estava previst que fos presentada públicament a finals d'agost -i es presentarà aquest dilluns- i que entrés al registre del Parlament abans de la primera setmana de setembre. En tot cas, el debat continua sent si s'ha d'aprovar abans o després de l'1-O. A una banda, hi ha ERC i la CUP, que volen fer-ho abans per garantir la "irreversibilitat" del procés. A l'altra, hi ha el PDeCAT, que opta per fer-ho després.

En el moment en què s’aprovin aquestes lleis, s’iniciarà el veritable xoc entre Estat i Generalitat. Tothom es manté en la seva posició. De la mateixa manera que Puigdemont ha deixat clar que el full de ruta no sofrirà canvis, Rajoy també deixa clar que “defensaran la legalitat a Catalunya”. El curs polític torna a començar.