Entre els anys 2003 i 2010 va poder haver-hi un tripartit d’esquerres a Catalunya. Sis anys després, en un context polític radicalment diferent, continua sent possible que les esquerres s’uneixin per a construir polítiques conjuntament? És la qüestió que ha marcat el debat ‘L’esquerra en la cruïlla’, organitzat per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). La resposta a la pregunta no és senzilla. Núria Parlon (PSC), Marta Rovira (ERC), Xavier Domènech (ECP) i Anna Gabriel (CUP) han posat de manifest les diferències que encara allunyen aquest escenari.
“És important que siguem capaços d’establir una agenda comuna i de combatre aquells elements de la globalització que han trencat el contracte social”, ha assegurat Núria Parlon. “Hi ha un cert àmbit d’entesa de les esquerres que ens permet anar fent avenços”, ha defensat Marta Rovira. “No només és possible, sinó que és necessari”, ha afirmat Xavier Domènech, que ha reblat: “No és que sigui possible en el futur, sinó que ho hauria d’haver estat en el passat”.
Gairebé tots els representants de les esquerres catalanes han començat mostrant la seva voluntat de teixir aliances, espais de treball de comú. Després, però, han arribat els retrets entre els uns i els altres i els obstacles insalvables. Alguns situen com a condició la celebració d’un referèndum l’1 d’octubre; altres exigeixen fins i tot la sortida de la Unió Europea i la ruptura amb el sistema capitalista i patriarcal.
Reformar la Constitució
Segons Núria Parlon, la unió de les esquerres ha d’anar “més enllà del context actual de Catalunya”. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet ha sostingut que el que vol és canviar el marc constitucional espanyol, “tots els elements que ens encotillen a l’hora de donar respostes a les necessitats que té el país”. Això passa per construir “espais de trobada continuats” que fugin de les dinàmiques parlamentàries, “en un entorn de serenor”.
Parlon, que ha subratllat que les Nacions Unides no reconeix el dret d’autodeterminació en casos com el català, ha criticat els “plantejaments simplistes” a l’hora de parlar de l’Estat espanyol. “Com si tot l’independentisme fos un gruix d’esquerres”, ha dit la dirigent socialista, que ha retret a ERC que té “un acord de govern amb un partit que va aprovar la llei d’estabilitat pressupostària i que no es defineix precisament d’esquerres”.
La independència és imprescindible
Marta Rovira ha deixat clar des del principi de la seva intervenció que “no és possible parlar de governs d’esquerres sense parlar de com arribem a l’1 d’octubre”. Considera que és el debat que ho estructura tot. La secretària general d’ERC ha defensat que, ja des de la majoria de govern independentista, s’estan adoptant mesures progressistes, com la renda garantida de ciutadania, el decret contra la pobresa energètica o els impostos als dipòsits bancaris i als pisos buits.
“Aquestes lleis i mesures acaben sent recorregudes sempre per una majoria política que no representa el nostre país i tombades pel Tribunal Constitucional”, ha lamentat Rovira. “Ens trobem que intentem fer avançar el país i ens queda bloquejat constantment per aquesta majoria que bloqueja el canvi”, ha afegit. La independència, ha sostingut, és una oportunitat de canvi: “Estem a les portes d’un procés constituent. Cal començar a edificar a partir de l’1 d’octubre”.
Amb o sense referèndum
“La pregunta no és si és possible un govern d’esquerres, sinó una altra: es vol un govern d’esquerres?”, ha etzibat Xavier Domènech, que ha afegit: “Els partits que es fan dir d’esquerres han lluitat perquè hi hagués un govern d’esquerres o no?”. Per al líder de Catalunya en Comú, no tot ve de la ‘troika’ o l’Estat espanyol, sinó que també té a veure, per exemple, amb la llei òmnibus del primer govern d’Artur Mas. Ha retret a ERC que governa amb el partit més corrupte de Catalunya, “encara que hagi canviat de nom”.
Si realment es vol construir una aliança, ha assegurat Domènech, no cal tenir el procés com a condicionant. “Més enllà del que passi l’1 d’octubre, en aquest país hi ha una majoria de canvi en els valors de les esquerres que s’ha d’activar”, ha dit. “Per alguns això passa només per la independència. Altres considerem que la potencialitat de canvi està en les classes populars i les esquerres d’aquest país, estiguin en el ‘sí’ o en el ‘no’”.
Trencar amb la UE i el capitalisme
L’última a intervenir ha estat Anna Gabriel, que des del principi ha volgut marcar les seves diferències amb la resta de ponents, tant pel que fa a la tradició política com pel que fa a la concepció de les esquerres. Per a la portaveu de la CUP al Parlament, és contradictori dir-se d’esquerres i determinades postures. A parer seu, l’aliança amb altres esquerres passa per “retornar el poder a la gent” (que ho ha exemplificat amb la sortida de la Unió Europea) i no tenir com a límits ni la Constitució del 78 ni els mercats.
“Si no ens posem d’acord en aquestes coses, potser haurem de debatre abans què vol dir ser d’esquerres”, ha dit Gabriel. “El que tenim ara és una possibilitat d’obrir un procés democratitzador o que se’ns tanqui per dalt”, ha afegit. “Per a gestionar les engrunes, algunes ens en tornem al carrer”.
“Sabeu què fa la dreta veient la divisió de l’esquerra? Fregar-se les mans”, ha criticat un militant sindicalista en el torn de preguntes, dirigint-se a tots els ponents. “Feu un pensament, si us plau, perquè l’esquerra tingui un denominador comú”.