"El Govern actual no assumeix actuacions del Govern anterior". Aquesta ha estat resposta el govern espanyol de Sánchez a la pregunta del portaveu del PDeCAT al Senat, Josep Lluís Cleries, sobre el presumpte seguiment dels serveis d'intel·ligència espanyols al president Carles Puigdemont a països de la Unió Europea.
Els possibles seguiments al president a l'exili van anar acompanyats de polèmica perquè la Policia Nacional i l'aleshores govern estatal del Partit Popular van entrar en contradicció sobre els fets. Mentre que la Policia Nacional va confirmar els seguiments a través d'una piulada —fent-se un ampli ressò a la premsa—, el govern espanyol va desmentir-ho.
"Pregunto al govern espanyol del Partit Popular si el seguiment ampli de l'equip del CNI (segons la premsa) al president Puigdemont a Bèlgica, a Finlàndia i fins a la detenció a Alemanya s’havia informat als diferents països. El PSOE respon: No assumim actuacions de l'anterior Govern”, ha escrit el senador Cleries al seu compte de Twitter.
El 28 de juny, el senador basc, Jon Inarritu, ja va preguntar si les autoritats alemanyes tenien coneixement d'aquest espionatge, quina va ser la col·laboració entre les autoritats policials dels dos països i els mitjans humans utilitzats per portar-ho a terme, de quina manera es va autoritzar l'actuació en territori alemany i quina era la raó per esperar que Puigdemont entrés a Alemanya per demanar que fos detingut. Unes preguntes que, en aquell moment, el govern espanyol va desmentir en una resposta. "Cal indicar que en el dispositiu de detenció de Carles Puigdemont i Casamajó no hi han participat ni mitjans tècnics ni humans espanyols".
Davant dels fets, el ministre de l'Interior de Finlàndia, Kai Mykkänen, va deixar clar que el possible espionatge del CNI hauria estat fet de manera irregular i sense autorització.