El president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, ha tornat a sortir-se del guió del partit i es podria convertir en el primer president comunitari del partit del Govern espanyol que presenta un recurs de la llei d’amnistia al Constitucional, tal com pensen fer totes les comunitats autònomes governades pel PP, com va dir el dia anterior la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. García Page ho ha anunciat aquest divendres durant la celebració del Dia de la Regió. El president manxec ha explicat que ha sol·licitat al Consell Consultiu de la comunitat autònoma un informe per veure si recorre davant el Tribunal Constitucional la llei aprovada aquest dijous al Congrés.
“Espanya sencera estava ahir pendent d'una decisió. La meva discrepància no és constitucional sol, sinó que és de fons. El perdó no es contracta, es dona o no es dona, no es fa a canvi de res, i menys a canvi d'un xantatge”, ha declarat en el discurs a l'acte institucional del Dia de Castella-la Manxa, que s'ha celebrat a Toledo. Així, García Page es converteix en el primer president autonòmic socialista que està disposat a desafiar al partit i portar la llei als tribunals.
Una "agressió al concepte d'igualtat"
El president de Castella-la Manxa ha concretat que l'informe que demanarà aquesta setmana al Consell Consultiu té l'objectiu de conèixer les possibilitats que aquesta comunitat es defensi al Tribunal Constitucional del que ha considerat "una agressió al concepte d'igualtat". Per això, segons ha explicat, la sol·licitud es fa "amb el desig i la confiança que el Consell Consultiu ens doni via lliure per defensar-nos al Tribunal Constitucional". Aquest informe és preceptiu, segons la llei, per conèixer les possibilitats que aquesta comunitat es defensi al Constitucional per aquesta agressió al concepte d'igualtat que denuncia Page. "Aquest seria el meu desig i entenc que ha de ser el desig de la immensa majoria", ha dit el president de Castella-la Manxa, qui ha insistit que la seva opinió personal sobre el procés de l'amnistia és "molt coneguda", i també política, i que més enllà de les discussions constitucionals ell té “una oposició de fons”. Per aquesta raó, el president ha deixat clar que "tinc molt clar que la meva discrepància és una discrepància que continuarà endavant, independentment de l'acció de la Justícia", ha asseverat.
Defensar els interessos "d'aquesta terra"
Així mateix, Page ha posat èmfasi que com a president, té l'obligació i l'encàrrec de "vetllar clarament per si qualsevol norma", d'altres autonomies o del mateix Govern (espanyol), del Congrés o del Senat, per si "qualsevol disposició afecta els interessos d'aquesta regió i, particularment, als nostres interessos directes i a les nostres competències". I ha afegit: “Per si algú pot tenir algun dubte sobre si m'importa més la meva organització política o qualsevol altre tipus d'interès electoral, jo he jurat defensar els interessos d'aquesta terra i per a mi aquest jurament no és protocol·lari. Tant de bo ho pogués fer tothom en aquest país, complir amb allò que promet. És l'essència de la convivència i la convivència és el contrari de qualsevol mena de xantatge", ha sentenciat García Page.
Crítiques a l'amnistia i a l'independentisme
Emiliano Garcia Page s'ha posicionat repetidament en públic en contra de la llei d'amnistia des del primer moment, i ha compartit les tesis d'altres dirigents socialistes històrics, com Felipe González. Les seves crítiques a la llei han estat constants, una llei que considera que "posa de genolls a la Constitució espanyola", com va assegurar en una entrevista a El Mundo, i també s'ha significat per disparar amb paraules molt dures contra Junts, a qui ha comparat amb l'extrema dreta de Vox, i contra Carles Puigdemont, a qui ha atacat repetidament cada cop que ha tingut ocasió. Considerat com un dels barons del PSOE, Garcia Page també ha criticat públicament a Pedro Sánchez pels pactes als quals va arribar amb els partits independentistes, i el passat novembre, va ser un dels tres líders autonòmics socialistes que no va assistir a la investidura de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats.