Nova sessió de control al president, Quim Torra, al Parlament i de nou els socis de l'executiu han ventilat les diferències davant de l'hemicicle. El republicà Sergi Sabrià ha advertit Torra que les crides a la unitat no poden limitar-se a ser "proclames al vent" i l'ha emplaçat a pactar la resposta davant la seva inhabilitació per part del Suprem. El president ha replicat recordant que el passat octubre va proposar "tornar a passar per les urnes per fer un referèndum d'autodeterminació". "Jo sóc allà. Hi és tota la Cambra aquí?", ha emplaçat a ERC. 

 

Davant del ple, on només hi ha presents aquest matí alguns representants de cada grup i 89 diputats han delegat el vot, el responsable del grup republicà ha emplaçat a Torra a compartir estratègia i avançar conjuntament. "Som forts quan des de les diferències i el pluralisme prioritzem la resposta conjunta, unitària, no uniforme, uniformitzadora", ha assegurat.

Després d'expressar-li el seu suport davant la nova vista que el Suprem ha convocat sobre la inhabilitació del president, Sabrià ha reclamat a Torra seure per dissenyar una estratègia conjunta per donar resposta a les noves intromissions judicials contra les decisions de Catalunya.

 

"Hem de fer passos reals i junts, perquè si l'embat ens divideix, ens afeblim, i això els nostres rivals ho saben. I tal com estan les coses no tenim dret ni a dividir-nos ni a afeblir-nos. Per això avui tornem a urgir una estratègia conjunta de l'independentisme, perdecidir conjuntament com avancem", ha reclamat.

Sabrià ha interrogat Torra sobre per què costa tant aquesta unitat i ha assegurat que ERC té clar que l'objectiu irrenunciable és la república catalana. "President, com ho fem? Fixem un camí conjunt", l'ha emplaçat.

La resposta de Torra a la pregunta del republicà ha estat "junts i sempre", "contra la repressió i a favor d'un full de ruta per aconseguir la independència".

Això no obstant, el president no ha amagat les diferències. Ha subratllat que l'independentisme ha estat fort quan ha estat junt de debò i no només s'ha limitat a proclamar aquesta unitat. Ha posat com a exemple la unitat de l'independentisme al Congrés contra l'estat d'alarma —ERC va facilitar-ne l'aprovació en la darrera votació— o en la resposta unitària a la sentència de l'1-O.

Ha recordat que els tres grups independentistes van votar una resolució en què reclamaven un gran acord polític per exercir el dret a l'autodeterminació al més ràpidament possible. "Jo sóc aquí i allà vam ser forts perquè vam votar aquella resolució conjuntament. Doncs, vinga! Què vol dir al més ràpidament possible? Jo vaig fer una proposta, la mantinc", ha reblat.

Precisament, les diferències entre JxCat i ERC havien protagonitzat la pregunta plantejada al president per la responsable dels comuns, Jéssica Albiach, que ha retret a Torra les "baralles internes" del Govern.

"A vegades, lògicament, tenim les nostres petites discrepàncies", ha admès el president, que ha replicat a Albiach recordant la divisió al govern espanyol aquest dimarts en relació a la investigació al Congrés de les acusacions de corrupció del rei emèrit.

Albiach ha reclamat al president les eleccions que va anunciar el mes de gener, perquè els ciutadans decideixin si volen que la reconstrucció del país "es faci per la dreta i amb un govern fracturat o des de la unitat de les esquerres i amb un govern cohesionat".

Torra ha replicat que el seu desig és que el Govern de Catalunya sigui sempre independentista i tingui com a objectiu assolir la independència. Ha assegurat que ara l'objectiu és encarrilar les sortides de la crisi sanitària, econòmica, social i educativa. "Quan tinguem encarrilades totes aquestes solucions no tingui cap dubte que els ciutadans de Catalunya seran cridats a les urnes", ha assegurat.

En resposta al socialista Miquel Iceta, Torra ha insistit que Catalunya no tindrà "mai" els pressupostos que necessita si no acaba amb el dèficit fiscal. "És impossible", ha reblat a més de recordar que Catalunya genera recursos suficients per finançar-se correctament.

Torra ha insistit a reclamar 15.000 milions al govern espanyol per garantir el finançament necessari, dels quals una part poden arribar de la UE o de relaxar el topall d'endeutament.