Les tensions existeixen i no les amaguen. "Tot està molt verd", coincideixen a dir junters i cupaires. Quan es "rasca" el prohoms de la CUP sobre l'assemblea que el 27 de desembre ha de decidir el futur electoral del procés, la divisa és clara: "El resultat és imprevisible".

Aquesta setmana s'han reiniciat les converses amb el nou format de negociació entre JxSí i la CUP. Tot i el bon to i la llarga durada d'alguna de les trobades, cap de les dues parts dóna res per fet. Les escoles concertades, Aigües Ter-Llobregat, BCN World i la concreció del pla de xoc social complicaran les converses d'aquesta setmana entrant. La possibilitat de jugar amb el nom d'Artur Mas i el recanvi de Raül Romeva, amb una moció de confiança pel mig per obtenir la investidura del primer, és la darrera opció que s'ha posat sobre la taula. En diuen una presidència "provisional".

El nou format

Per "esmerilar" el ritme de les converses, JxSí i la CUP han decidit dur a terme reunions cada dia fins el 22 de desembre. Les reunions, matinals, unifiquen les tres taules de conversa que quedaven obertes des que la Taula de la Ruptura va enllestir la feina amb l'annex de la resolució de ruptura del 9N.

La delegació dels junters la dirigeix el "Grup Tres Erres", és a dir, Raül Romeva, Marta Rovira i Josep Rull. Aquesta terna afegirà segons l'ordre del dia de cada dia altres diputats o tècnics a les reunions, com ara Lluís Llach, Toni Comín, Lluís Corominas, Pere Aragonès, Lluís Pérez, Carme Forcadell, Neus Munté o el McGyver parlamentari de CDC, Jordi Turull.

Per la banda de la CUP hi treballen Antonio Baños, Eulàlia Reguant, Benet Salellas i Anna Gabriel. Aquesta quadriga cupaire tindrà el suport de la comissió negociadora i del Grup d'Acció Parlamentària. Després de les reunions, els negociadors es troben amb els diputats i "l'equip d'assistència", format per membres del secretariat i exdiputats com Quim Arrufat.

En aquest nou format s'han reunit tres vegades. La primera reunió es va allargar gairebé a cinc hores. Divendres va ser més breu gràcies que es debatia sobre el procés constituent. Una taula –formada per Antonio Baños, Julià de Jòdar, Gabriela Serra i Lluís Corominas, Carme Forcadell i Lluís Pérez– que tenia la columna vertebral enllestida i que no genera grans debats entre les dues formacions, més enllà que alguns dels negociadors cupaires insisteixen a mirar amb més profunditat els darrers processos constituents d'Amèrica Llatina.

Noves propostes per Mas

Fins ara els cupaires han posat sobre la taula diverses modalitats de presidències i lideratges compartits per poder investir un govern de "desconnexió".

Les fórmules passaven des d'un president de consens, a una "presidència coral", copresidències o, fins i tot, a convertir Artur Mas en una mena de canceller d'Exteriors del procés.

La darrera proposta és investir Mas en primer terme amb dos vots i la resta d'abstencions dels diputats de la CUP i, després de la moció de confiança, investir president Raül Romeva. Una proposta que encara està a les beceroles, però que des de la CUP creuen que "dóna marge" per a un acord que podria ser acceptat per les bases.

Falten 500.000 persones

La idea d'investir Mas de manera "provisional" no acaba de fer el pes als corrents més oposats a l'acord, com Endavant Osan, Arran, la CUP de Barcelona –no de tots els districtes–, Corrent Roig o Lluita Internacionalista, que fins i tot han editat comunicats amb què argumenten aquesta possibilitat.

Segons aquestes tesis, Mas continua sent un "tap" per aconseguir els 500.000 vots que falten per acabar d'enfortir l'independentisme. "No és el millor president per a la ciutadania a què ens volem dirigir per ampliar la base social", explica a El Nacional, Josep Manel Busqueta, un dels diputats més refractaris a un acord que inclogui Mas.

Tot i que la percepció és "Mas no, així en general", del resultat de la jornada de debat a Manresa se'n desprèn qualsevol possibilitat. Els sectors més proclius al pacte, com ara els "grans reserves" cupaires, els quadres integrats a Poble Lliure o la militància de base amb més punts al carnet que un conductor acabat de sortir de l'acadèmia, han après la lliçó i no cauran en els "paranys" de Manresa. Enquadrats i amb ganes de plantar batalla, volen pressionar JxSí per presentar un acord "amb cara i ulls" que faci molt difícil el "no" a Mas i evidenciï que hi ha dirigents que es neguen per "raons gairebé personals".

"Els convergents no volen cedir"

El document amb què part de la CUP gosaria defensar la investidura de Mas en el conclave del 27D  passaria per un pla de xoc realista, per aturar el "nyap" d'Aigües Ter- Llobregat,  el projecte de Barcelona World,  paralitzar els "consorcis sanitaris" o replantejar-se els concerts d'Ensenyament.

Pel que fa al pla de xoc, els cupaires volen "concreció pressupostària, calendari i establir mesures de control pel seguiment". És "absolutament imprescindible, a més; és el seu programa i té collons que la CUP estigui defensant la viabilitat del programa de JxSí", es queixa un membre del secretariat a El Nacional.

"Els convergents no volen cedir ni en Aigües Ter-Llobregat, un afer que és simbòlic. Estem parlant de l'aigua, d'un bé comú de primer ordre i d'un nyap jurídic que el Suprem d'aquí un any i mig els hi farà pagar. Per tant, que l'anul·lin", exigeix una diputada cupaire.

"Hi ha nens que s'estan pixant al llit per escalfar-se!", es lamenta Busqueta per justificar la seva contundència contra el vernís de retallada que porta a sobre Mas. "La dreta catalana té una oportunitat històrica que no vol aprofitar, li estem posant una catifa vermella perquè accepti benes per la gent més feble, pels mínims indispensables i iniciar un procés cap a la República", avisa un altre diputat cupaire.

"Aturar el consorci sanitari de Lleida no costa un euro, no és una qüestió de diners ni de seguretat jurídica, sinó de voluntat", remata una altra diputada de l'esquerra anticapitalista. "No pot ser que es vantin de defensar les escoles concertades que segreguen els nens i les nenes", es lamenta un membre del secretariat.

"Diria que les converses van bé"

A JxSí les opinions són contraposades. Per una banda, insisteixen que les trobades "van bé". "Jo diria que van bé", és la frase més repetida pels negociadors junters, això sí, pronunciades amb més cautela que no pas eufòria.

"Fins ara hem parlat de coses en què més o menys hi estem d'acord", apunten fonts de JxSí. "Per exemple, pel pla de xoc, Lluís Llach i Toni Comín s'hi han arremangat de valent i hi han posat oli per evitar que el motor no grinyolés tan fort o com a mínim no es gripés a les primeres de canvi", reivindiquen les mateixes fonts.

Cal recordar les complicitats dels primers negociadors del pla de xoc. Per la banda dels junters, Lluís Llach i Toni Comín. El cantautor i diputat per Girona "s'hi deixa les ungles" i Comín no es cansa de repetir que "a ser d'esquerres no el guanya ningú". Per la banda cupaire, s'hi trobaven Eulàlia Reguant, que coneixia molt bé Comín de la seva etapa a Justícia i Pau i està disposada a enraonar, i Busqueta, el guru econòmic de la CUP, de profundes conviccions, que no descartaria deixar l'escó si finalment la CUP decideix atorgar una patent de cors a Mas.

Ara bé, els mateixos convergents admeten a El Nacional que "patiran de debò" en les converses que s'inicien aquesta setmana, que seran monogràfiques sobre consorcis sanitaris i salut, Aigües Ter-Llobregat o Barcelona World. "En aquestes coses, lleparem!", apunta un dels negociadors a aquest diari, conscient de la dificultat d'haver de fer marxa enrere en alguna de les decisions.  "Tenim un marge molt estret, però hi ha marge", asseguren des de JxSí. Per la banda cupaire, tenen clar que aquests tres elements poden fer bascular la balança cap una banda o l'altra a l'assemblea del 27D.

"Bona fe" versus 'pressing JxSí'

Tot i les crítiques que ha rebut des d'alguns sectors de Junts pel Sí als "Tres Erres" per la manera de negociar, continua el mateix format basat en el principi de "bona fe" de Romeva.

"Nosaltres negociem amb ganes de bastir acords, amb bona fe i, sobretot, amb realisme", emfatitzen des de JxSí. La coalició independentista també admet que no acaba d'entendre qui pren les decisions ni quin és el mecanisme que segueixen els negociadors cupaires després de les reunions. També veuen que no han tingut gaire nas en encoratjar el que s'ha anomenat el "pressing CUP".

La CUP, però, s'hi ha tornat. Amb la calma del nou format de negociació, la CUP s'ha inventat un sistema de "pressió relativa a Junts pel Sí".

Se n'ha vist una mostra aquesta setmana passada amb actes reivindicatius sobre salut a l'Hospital de Bellvitge o en una escola amb barracons a l'Hospitalet del Llobregat. Uns actes que es configuraven com un foc creuat triangular: dirigit a JxSí, a la base interna que reclama no afluixar i als moviments socials amb què la CUP compta per continuar la seva penetració política.

Missatge a ERC

"Dels 72 diputats independentistes, els que sumem més som nosaltres, els d'ERC, els independents de l'òrbita dels republicans i els exsocialistes, som més que no pas els convergents", recorden tot fent números membres de la CUP.

És un missatge dirigit sobretot als republicans per intentar que pressionin dins Junts pel Sí. De fet, a la jornada de debat de Manresa, el diputat Benet Salellas va explicar "l'off de les negociacions" –en deien "la cara oculta de les converses"– i assegurava que, després de les trobades entre JxSí i la CUP, ERC els hi demanava fer reunions a banda.

En un primer moment, pensaven que aquestes peticions eren una estratègia per acostar posicions, en la qual ERC feia el paper de policia bo. Algunes trucades de telèfon, però, i algun malentès, van espantar la CUP, que van acabar interpretant les reunions com una mena de "conspiració" dels republicans al marge de JxSí.

L'assemblea imprevisible

Sigui com sigui, i en la recta final de les negociacions, que s'allargen per tempo electoral fins el 22 de desembre, el resultat de l'assemblea del 27D és ara per ara "imprevisible".

La tensió, les divergències i les diferències internes en la biosfera de la CUP són evidents. "N'hi ha que flipem amb algunes posicions", comenten alguns prohoms cupaires en referència amb els opositors a l'acord. "No podem fer Mas president de cap de les maneres i no entenem com hi ha gent anticapitalista que ho defensa", contesten altres favorables a noves eleccions.

Dilluns, el secretariat nacional de la CUP decidirà on –si a Esparraguera o a Reus– se celebra l'assemblea i l'ordre del dia provisional. El conclave que, com deia el seu eslògan de campanya, "pot canviar-ho tot".