L'activitat física a l'aigua millora substancialment la salut física i mental de persones amb trastorn mental greu, segons es desprèn dels dos estudis que han realitzat un equip investigador del Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el suport de la Fundació Fluida i l'Obra Social Sant Joan de Déu.

Els estudis han avaluat més d'un centenar de participants al llarg de dos anys. La investigació global, emmarcada en el projecte 'Thalassa', conclou que la pràctica d'activitat física al medi aquàtic és una eina eficaç per a la intervenció rehabilitadora de persones amb trastorns mentals greus perquè afavoreix la remissió dels símptomes i redueix les necessitats específiques determinades pel tipus de trastorn. A més dels dos estudis el projecte 'Thalassa' ha permès editar la primera Guia d'Intervenció per millorar la coordinació en activitats esportives en piscines públiques i tancar una proposta de continuïtat en col·laboració amb deu institucions sanitàries de tot Espanya.

L'estudi 'Beneficis de l'activitat física en medi aquàtic en persones amb trastorns mentals' acaba que tant la pràctica de la natació com l'aquagym per part de persones amb diagnòstic de trastorn mental millora significativament l'autoestima, redueix la percepció d'estigma social, l'ansietat i les símptomes depressius, millora la percepció subjectiva de l'estat de salut general, i influeix positivament en una millora de la cura personal i les tasques de la vida diària. Al seu torn, realitzar una activitat física en un centre esportiu comunitari promou els beneficis derivats de les relacions socials i la participació en societat.

Igualment, aquest estudi, que ha comptat amb la participació de 87 persones, ha demostrat beneficis diferents en homes i dones: en el cas dels homes, disminueix la seva percepció d'estigma social i milloren les relacions socials i la participació en societat. I, en el cas de les dones, les millores se centren en l'autoestima i les relacions socials.

En funció del diagnòstic, l'estudi ha demostrat també que l'activitat aquàtica té beneficis específics dirigits a cobrir problemàtiques en els diferents grups de població. Les persones amb trastorn depressiu milloren en autoestima i redueixen la percepció d'autoestigma, i redueixen les dificultats per a la cura personal i la realització d'activitats de la vida diària. Les persones amb diagnòstic d'esquizofrènia, en canvi, milloren més en la percepció de l'estat de salut, les relacions socials, la realització de tasques diàries i en la participació en societat.

La doctora Susana Ochoa, investigadora de la Unitat de Recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i coordinadora de l'estudi, conclou que "les activitats aquàtiques generen millores en molts àmbits en les persones amb problemes de salut mental i, en els primers resultats dels estudis, ja s'identifiquen diferències significatives segons el gènere i el diagnòstic." Ochoa remarca que el punt de partida és diferent quan es tracta d'una persona afectada de depressió o psicosi, però en els dos casos, els resultats són encoratjadors perquè apunten a millores clarament identificables i dirigides a cobrir les necessitats d'atenció en cada col·lectiu.

L'estudi 'Eficàcia de la combinació de l'activitat d'aquagym i l'entrenament metacognitiu (EMC) sobre variables de salut psicològiques i físiques, i la seva relació amb els biomarcadors SP1 i SP4 en persones amb psicosi' ha avaluat un total de 23 pacients, distribuïts en tres grups: els que han tingut intervenció psicològica (entrenament metacognitiu) els que només han practicat aquagym i els que han tingut accés a una combinació de les dues intervencions. Al final, segons la Dra. Ochoa, l'estudi demostra que "una intervenció combinada de l'activitat d'aquagym i entrenament metacognitiu potencia els efectes positius de les millores en diferents àrees en la població amb diagnòstic d'esquizofrènia o altres trastorns psicòtics."

Concretament, redueix els deliris i les al·lucinacions i millora significativament la motivació i implicació. Igualment, es registra una disminució dels símptomes depressius, un increment de la consciència de trastorn, una millora del funcionament cognitiu, les capacitats d'adaptació i la interacció social i personal. Tot això genera una percepció de millora de la qualitat de vida i l'autoestima i una reducció de la percepció d'autoestigma. A més, l'estudi prova que aquesta pràctica provoca, en paral·lel, un increment significatiu d'altres activitats físiques com caminar. Aquests beneficis albiran el que podria ser un tractament integral de futur per a persones amb aquests diagnòstics.

Fruit del projecte 'Thalassa', el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, amb la col·laboració de Fluidra, la Fundació Fluidra i l'Obra Social Sant Joan de Déu, ha editat la Guia d'intervenció per millorar la coordinació en activitats esportives en piscines. Aquesta guia que, inicialment, es distribuirà en els centres sanitaris i instal·lacions esportives que formen part del projecte, inclou recomanacions per a la realització d'activitat física al mig aquàtic, assegura que els participants facin exercicis i moviments segurs i efectius sota la supervisió de professionals capacitats i dona a conèixer l'activitat de forma didàctica per a tot el públic, i promou la pràctica esportiva entre persones en situació de vulnerabilitat

Actualment, l'activitat es desenvolupa en nou municipis de l'àrea de Barcelona (Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Viladecans, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Ripollet) i amb la participació de dotze instal·lacions esportives (CEM Colom, CEM Can Ricard, CEM Espanya Industrial, CEM Parc del Garraf, CMES Esportiu La Piscina, CEM Atrium, CEM la Plana, Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader, CEM Sagnier, CEM Pau Gasol, CEM Can Xarau, i Poliesportiu Municipal de Ripollet). S'han format un total de setze grups d'activitat, dels quals, set són mixtos (formats per persones usuàries de la xarxa d'atenció a la salut mental juntament amb altres usuaris de les instal·lacions esportives).

En total, hi ha 435 participants en les activitats, 357 dels quals són persones ateses a la Xarxa de Salut Mental, i 78 són usuaris de les instal·lacions esportives. El 59% de les persones que participen són dones. Fins ara, tant els participants com els gestors han identificat diversiad de beneficis en l'activitat.

Tenint en compte els beneficis demostrats de l'activitat física al medi aquàtic en la població amb problemes de salut mental, el projecte Thalassa planteja una continuïtat transversal de la investigació amb l'objectiu de crear una línia d'investigació centrada a aprofundir en la influència del gènere a l'hora de definir els beneficis obtinguts. Addicionalment, l'estudi analitzarà quines activitats són més adequades per a cada trastorn mental i quins beneficis obté cada grup poblacional.

'Thalassa' ha aconseguit una línia de continuïtat a través del Fons d'Investigació Sanitària (FIS) del Ministeri de Sanitat sobre l'eficàcia de la combinació de l'activitat d'aquagym i l'entrenament metacognitiu entre la població amb diagnòstic d'esquizofrènia o altres trastorns psicòtics. Amb el compromís d'oferir una millora en l'atenció a les persones amb esquizofrènia, l'equip d'investigació executarà una segona fase de l'assaig clínic iniciat en el Parc Sanitari Sant Joan de Déu juntament amb deu centres espanyols de la xarxa del Spanish Metacognition Group, on des de fa més de quinze anys, s'estan duent a terme projectes d'investigació per al desenvolupament de tractaments efectius per a persones amb psicosi. Els centres que han confirmat la seva participació són: l'Hospital Universitari Parc Taulí (Sabadell), l'Hospital Universitari Marquès de Valdecillas (Santander), el Centre d'Higiene Mental les Corts (Barcelona), l'Hospital de Mataró, l'Hospital del Mar (Barcelona), l'Hospital Universitari de Jaén, l'Hospital Clínic San Carlos (Madrid), l'Institut Pere Mata (Reus), l'Hospital Son Llàtzer (Mallorca) i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi).