Segons l'OMS, aproximadament un de cada 160 nens presenta un trastorn de l'espectre autista o TEA, un grup d'afeccions caracteritzades per algun grau d'alteració del comportament social, la comunicació i el llenguatge, i per un repertori d'interessos i activitats restringit, estereotipat i repetitiu.
Els TEA, com informa la institució, apareixen en la infantesa i tendeixen a persistir fins a l'adolescència i l'edat adulta. En la majoria dels casos es manifesten en els primers 5 anys de vida. Els afectats per TEA presenten sovint afeccions comórbidas, com a epilèpsia, depressió, ansietat i trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat. El nivell intel·lectual varia molt d'un cas a l'altre, i va des d'un deteriorament profund fins a casos amb aptituds cognitives altes.
Des de fa un any, un equip d'investigadors del Laboratori d'Anàlisi de Moviment i Investigació Stanley E. Fulton de la Universitat de Texas ha decidit estudiar per què es produeixen les deficiències motrius en aquests nens i com es podrien estimular mitjançant una investigació amb animació 3D en temps real.
Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista Perceptual and Motor Skills. "La millor conclusió d'aquest estudi és que en ensenyar o entrenar nous moviments a un individu amb autisme, el mestre o entrenador necessita comprendre l'individu amb les característiques específiques d'aprenentatge motor de l'autisme", assegura Jeffrey Eggleston, un dels autors de l'estudi. "Necessiten considerar específicament les necessitats de cada nen perquè cada nen és diferent".
Es coneix que més del 80% dels nens amb TEA té problemes de motricitat gruixuda, com problemes d'equilibri i coordinació, que poden interferir amb la seva comunicació i les seves interaccions socials. L'estudi, que va durar 18 mesos va utilitzar la bioretroalimentació d'animació en viu per ensenyar a 15 nens que tenen TEA i tenien entre 8 i 17 anys com fer un esquat, un exercici de força que treballa múltiples grups de músculs en les extremitats inferiors del cos.
Els investigadors van comparar els seus patrons de moviment amb els de nens sense el trastorn. Van descobrir que els nens amb TEA mostraven respostes altament individualitzades a la bioretroalimentació d'animació en viu, molt més que els nens amb desenvolupament típic.
Al laboratori, els nens portaven uns sensors d'unitat de mesura inercial lligats a la pelvis, les cuixes, la part inferior de les cames i els peus. Van seguir un model d'animació en una pantalla de computadora, que els va mostrar com posar-se a la gatzoneta. Després, els nens van intentar realitzar l'esquat sense mirar l'animació.
Els sensors van capturar el moviment de les extremitats inferiors del nen. Les dades es van transmetre a un programa de gràfics per ordinador a través de Bluetooth, que es va traslladar a una animació esquelètica del nen a la gatzoneta i després dempeus novament a la pantalla de l'ordinador.