Què és el bruxisme?
El bruxisme, en paraules del Dr. Javier González Lagunas, cap del Servei Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l'Hospital Quirónsalud Barcelona, es defineix com l'hàbit involuntari d'estrènyer o fer grinyolar les dents de forma continuada en el temps i sense propòsits funcionals. Els bruxistes poden fer dos tipus de moviment: o bé serren fortament unes dents contra les altres o bé les freguen entre si amb moviments anormals.
Quines són les seves causes?
El bruxisme afecta un percentatge de la població elevat. Existeix una relació amb el sexe, ja que en algunes publicacions afecta pràcticament el doble de dones que d'homes. No obstant això, algunes variants són més freqüents en homes que en dones. Les dones entre la pubertat i la menopausa constitueixen el percentatge més gran dels pacients que pateixen una disfunció temporomandibular, que és una de les principals complicacions del bruxisme.
Sense dubte, segons explica el Dr. González Lagunas, l'origen del bruxisme és multifactorial. Si bé es considerava la seva relació amb les interferències oclusals, actualment la disoclusió es contempla com un factor contribuent més en la funció mastegadora.
Es considera que l'estrès emocional forma part de la fisiopatologia del bruxisme. També la predisposició genètica i alteracions del sistema nerviós central. Alguns estudis suggereixen la relació amb el reflux gastroesofàgic i amb certs fàrmacs. Però el factor més important és l'estrès i l'ansietat, subratlla el doctor. Els pacients amb ansietat poden tenir una incidència de bruxisme tres vegades més gran que els subjectes no ansiosos.
Quins són els seus símptomes?
Habitualment s'acompanya de dos tipus de símptomes. D'una banda, problemes dentals: astriccions, pèrdua d'altura de la corona dental, facetes de desgast no funcionals, fractures dentals, recessió de genives i mobilitat dental, sensibilitat dental o pitjor pronòstic en el tractament amb implants. Els símptomes més severs solen ser la cefalea, dolor muscular i en l'articulació temporomandibular i l'alteració en el patró de son.
Què passa si no es tracta el bruxisme?
El bruxisme o les parafuncions mandibulars, comenta el doctor, poden provocar també desgastos en l'articulació temporomandibular, degeneració del menisc, luxacions de l'articulació i altres patologies articulars.
Com es pot tractar?
El tractament del bruxisme combina teràpia conductual per afrontar les situacions d'estrès o ansietat que poden desencadenar el problema, fisioteràpia per relaxar la musculatura afecta, i fèrules de descàrrega, explica el Dr. González Lagunas. Aquestes fèrules són el dispositiu que utilitzen els dentistes per tractar o prevenir les conseqüències de l'hàbit bruxista sobre les dents. Però tracten les conseqüències i no es dirigeixen al nucli del problema.
Es tracta d'unes plaques de material acrílic rígid i adaptades (individualitzades) per a cada pacient. Cobreixen les superfícies oclusals de totes les dents sense arribar a cobrir les genives. Les fèrules s'elaboren a partir d'un model exacte de la boca del pacient. No s'han d'utilitzar els materials tous perquè inciten encara més l'hàbit d'estrènyer. Han de tenir un gruix concret, ja que això impedeix la contractura muscular i comporta a la relaxació dels músculs. Hi ha d'haver també un seguiment per part del professional que valori l'evolució del pacient i es puguin realitzar ajustaments en clínica. Cada fèrula s'ha d'ajustar als diferents perfils de pacients que causen l'esmentada patologia.
En fases agudes es pot recórrer a l'ocupació d'antiinflamatoris i relaxants musculars, indica el doctor. D'aquesta manera alleugem els símptomes (de vegades dolors molt intensos) però no estem tractant les causes del bruxisme.
Finalment, el Dr. González Lagunas explica que un tractament útil en casos rebels és l'aplicació de toxina botulínica (Botox) als músculs masseters i temporals. Aquesta substància actua debilitant els músculs durant uns 6 mesos, actuant només sobre els músculs masticatoris on s'infiltra.