Segueixen les males notícies conseqüència de l'augment de les temperatures al món i el canvi climàtic. Amb les emissions actuals, una anàlisi combinada de models climàtics preveu que el gel en la majoria de conques occidentals de l'Antàrtida comença a retrocedir ràpidament després de 2100. Un estudi liderat per Dartmouth i realitzat per més de 50 científics del clima de tot el món proporciona la primera projecció clara de com les emissions de carboni poden impulsar la pèrdua de la capa de gel de l'Antàrtida durant els pròxims 300 anys. El futur de les glaceres de l'Antàrtida és incert a partir del 2100, quan s'analitzen de forma individual els models de la capa de gel existents, segons han informat els investigadors a la revista Earth's Future. Per a obtenir els resultats, han combinat dades de 16 models de la capa de gel i van descobrir que, en conjunt, les projeccions coincideixen que la pèrdua de gel de l'Antàrtida augmentarà, però de manera gradual al llarg del segle XXI, fins i tot amb les emissions de carboni actuals.
Augment del nivell del mar
Els investigadors han descobert que a partir del 2100 el gel es desplomarà. Els models apunten que amb el nivell d'emissions actuals, el gel en la majoria de les conques occidentals de l'Antàrtida comença a retrocedir ràpidament. Per a 2200, la fosa de les glaceres podria augmentar els nivells globals del mar fins a 5,5 peus. Alguns dels experiments numèrics de l'equip van projectar un col·lapse gairebé total de la capa de gel de l'Antàrtida per a l'any 2300. "Quan es parla amb els responsables de les polítiques i les parts interessades sobre l'augment del nivell del mar, se centren principalment en el que succeirà fins a l'any 2100. Hi ha molt pocs estudis més enllà d'això", ha apuntat en un comunicat Hélène Seroussi, primera autora de l'estudi i professora associada a l'Escola d'Enginyeria Thayer de Dartmouth.
"El nostre estudi proporciona les projeccions a llarg termini que faltaven", diu. "Els resultats mostren que més enllà de 2100, l'impacte a llarg termini per a les regions més susceptibles a l'augment del nivell de la mar s'amplifica". Els investigadors de l'estudi han modelat com evolucionaria la capa de gel de l'Antàrtida en escenaris d'altes i baixes emissions fins a l'any 2300, segons ha detallat Mathieu Morlighem, professor de ciències de la terra de Dartmouth i coautor de l'estudi. Jake Twarog, exalumne d'Enginyeria de Dartmouth, també és coautor de l'estudi i va contribuir com a estudiant de grau. "Si bé les emissions de carboni actuals tenen un impacte modest en les projeccions dels models per a aquest segle, la diferència entre la contribució dels escenaris d'emissions altes i baixes a l'augment del nivell del mar augmenta dràsticament després de 2100", diu Morlighem. "Aquests resultats confirmen que és fonamental reduir les emissions de carboni ara per a protegir les generacions futures".
Un futur de col·lapse gairebé total
El moment en el qual les glaceres de l'Antàrtida començaran a retrocedir poden anar variant segons el model de flux de gel que van utilitzar els investigadors. Tanmateix, la velocitat amb la qual es van produir grans retrocessos un cop va començar una ràpida pèrdua de gel va ser constant entre els models. "Tots els models coincideixen que una vegada que s'inicien aquests grans canvis, res pot detenir-los o alentir-los. Diverses conques a l'Antàrtida occidental podrien experimentar un col·lapse complet abans de 2200", ha dit Seroussi. "El moment exacte de tals col·lapses continua sent desconegut i depèn de les futures emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, per la qual cosa hem de respondre amb la suficient rapidesa per a reduir les emissions abans que es perdin les principals conques de l'Antàrtida".
L'estudi podria conduir a altres models de col·laboració que els científics poden utilitzar per comprendre i resoldre les disparitats en les projeccions per a regions amb importants incerteses de modelatge, o per a la capa de gel de Groenlàndia, diu Seroussi. Els recursos de recerca i computació poden llavors centrar-se a investigar els resultats que aquests múltiples models prediuen com més probables. "Estem aprenent de la comunitat de científics el que succeirà", ha afirmat. "Aquesta col·laboració significa que tenim una avaluació millor i més sòlida de la incertesa, i podem veure on els nostres models coincideixen i on no, de manera que sabem on centrar la nostra recerca futura".